Aquest diumenge actuem a Avinyó, prop de Manresa, on per canvis d’última hora no actuarem com sí hem fet els altres anys que actuavem a casa dels Tirallongues de Manresa.
Fa divuit anys, quatre colles castelleres de la zona “no tradicional” es van unir per crear la Trobada de les Colles de l’Eix. Estem parlant de finals del segle passat. Les colles del boom de mitjans dels 90 estàvem fent les primeres passes. Buscant el nostre lloc dintre d’aquell món nou i fascinant que era el món casteller.
Les quatre colles ens trobàvem en ple creixement. Ens sentíem fortes, i necessitàvem trobar bones actuacions a la zona nord del país per poder confegir calendaris profitosos per als reptes plantejats.
Les primeres trobades, consistien en un cap de setmana ple d’activitats socials, culturals i esportives, que tenien els seu punt culminant en l’actuació castellera de diumenge (i el ja tradicional castell de germanor). Però el dinar de després, amb els seus corresponents parlaments, i el seu Cant dels Segadors no eren menys importants. Al contrari. Com tampoc eren menors totes les activitats que es feien en dissabte, en conjunt amb totes les colles. Realment era una trobada molt bonica amb un ambient de fraternitat i comunió massa escàs en els últims anys.
D’alguna manera, entenc que la Trobada de les Colles de l’Eix es va convertir en una espècie de diada reivindicativa de la zona no tradicional. Una manera que vam trobar colles no tradicionals de fer-nos notar en el món casteller. A més, entenc que a les institucions implicades ja els anava bé, també perquè va servir per donar un aire més simpàtic a una carretera que, si feu memòria, va néixer envoltada de polèmica i d’un fort rebuig per una bona part del territori. Estàvem fent visible que l’objectiu de l’Eix Transversal d’apropar ciutats abans mooolt més allunyades, era una realitat.
La qüestió és que de tot aquest romanticisme casteller que envoltava la Trobada de les Colles de l’Eix, ja no sé molt bé què en queda, si és que realment en queda alguna cosa. El que sí sé del cert, és que diumenge actuarem quatre colles de nivell similar i que no ens podem despistar si volem anar a fer un bon paper. Potser els Castellers de Lleida i els Sagals d’Osona no estan passant pel seu millor moment, però segur que vindran a Avinyó a donar-ho tot. Per no parlar dels amfitrions d’enguany. Uns Tirallongues de Manresa que, divuit anys després, podrien tornar a portar castells de vuit a plaça.
Nosaltres hem de seguir sumant castells de vuit sí o sí per seguir apropant-nos al gran objectiu d’aquest any. El ritme ja ha de ser imparable. Que d’aquí a quatre dies ja estarem al juliol preparant Sant Jaume!
Ens veiem a plaça!