Hi ha vàries coses que et fan adonar que ja estem en plena temporada de castells. La primera és la calor: el típic sol de justícia que cau un diumenge d’estiu a les 12 h del migdia a qualsevol plaça pavimentada del país. Aquell ambient de suor castellera que fa perdre casi tot el glamour a aquesta increïble tradició. Una altra cosa en la que ens podem fixar, és en la quantitat de gent que ve a veure la diada, fet molt relacionat també amb el bon temps i allò que dèiem de la calor. I un altre aspecte a valorar és trobar-se la Carnicé a plaça. Quan TV3 i La Xarxa comencen a treure les càmeres i els presentadors, vol dir que s’hi faran coses importants a la diada. I que l’època dels castells grossos ja és aquí.

Ahir a la plaça de Santa Maria de Mataró, es van complir tots els requisits per gaudir de la gran jornada castellera que vam tenir el privilegi de viure.

És veritat que els Borinots van venir amb poques expectatives, degut a algunes baixes importants, però van plantar una senyora actuació de 3d8, id7d8, 7d8, 4d8 i vano de 5. Segur que tots haguéssim preferit veure castells de nou també de color gris, però els Castellers de Sants van saber posar seny a la situació i segur que en breu els tornarem a veure protagonitzant castells importantíssims.

I els que aquest any no seran menys, ni de bon tros, són els Capgrossos de Mataró, que van poder celebrar el seu 20è aniversari “por todo lo alto”. Ni més ni menys que estrenant els dos primers castells de nou pisos d’aquest 2016. La tripleta màgica més matinera de la seva història. 5d8, 3d9f, 4d9f, idpd6, 2pd5, 10pd4, pels de la capital del Maresme.

Si alguna cosa em va cridar l’atenció dels Capgrossos durant l’actuació de diumenge, va ser la convicció amb la que van afrontar tots els castells. De fet, aquell 3d9f de la segona ronda es va aguantar per la fe cega que la colla tenia en el castell. Feia anys que no veia aquesta actitud orgullosa dels mataronins que tants èxits els hi ha portat al llarg de la seva vida. Aquest 2016 els Capgrossos tornen a fer por. I és que el tàndem Castellví-Castellví és molt de tàndem…

Per mi, un dels moments de la diada va ser el del 4d9f. I no tant per l’execució del castell, sino pel silenci sepulcral que es va viure a la plaça mentre muntaven aquesta estructura. Gairebé es podia palpar el silenci. Com deia aquell: “gallina de piel”… Sens dubte. Mataró compta amb un públic entregat a la colla i cada dia més expert en castells. “Chapeau!”

Els Marrecs de Salt vam complir amb el que s’espera d’una colla com nosaltres. Una colla de vuit que vol ser de nou, ha de fer molts castells de vuit allà on va. I això és el que vam fer a Mataró. Una clàssica de vuit com un sol que ens va fer quedar com uns senyors i que ens reforça per seguir amb pas ferm cap als nostres objectius. Els castells de vuit són nostres i en volem fer a carretades! Pel meu gust, potser els vam haver de treballar un pèl massa, però no podem obviar que tant el 3 com el 4 portaven canvis i que els vam saber defensar amb molta seguretat. És una d’aquelles actuacions que et fan sentir important. Diades on veus que colles de primeríssim nivell com Capgrossos i Borinots et miren amb respecte. Com un igual, no com una petita colla de províncies. Diumenge a Mataró, era per portar la camisa dels Marrecs amb el pit inflat i el cap ben alt.

3d8, 4d8, 2d7, 2pd5… i diumenge vinent… més!