Diumenge passat vam anar a actuar a l’aniversari dels Capgrossos de Mataró, juntament amb la Colla Castellera de Figueres. Aquesta és una de les sortides més prestigioses que els Marrecs tenim en el nostre calendari d’actuacions, i no sense motiu vam desplaçar un important exèrcit de camises blau ter cap a la capital del maresme.
Els núvols ja amenaçaven de bon matí i la incògnita de si actuaríem a plaça o a cobert es va mantenir fins al final. Malgrat tot, i amb la possibilitat d’haver de marxar corrents en qualsevol moment, es va decidir actuar a plaça.
Els Capgrossos de Mataró no van desaprofitar l’ocasió per culminar la seva primera “gran” diada de la temporada. Van obrir plaça amb la segona torre de vuit amb folre d’enguany, per encarar posteriorment dues estructures encara per estrenar aquesta temporada. En segona ronda un 3d9f amb la rengla una mica torta, però molt ben controlat en tot moment, i en tercera ronda un 5d8 una mica més treballat. Dos pilars de cinc i deu pilars de quatre per acabar una diada plens d’alegria.
Els companys de la Colla Castellera de Figueres van venir amb menys camises de les que últimament els havíem vist i van haver de renunciar al seu buc insígnia, el 5d7. Amb tot, tres castells de set molt segurs per part dels empordanesos. 3d7, 4d7a, 4d7 i pd5. Bona feina i a seguir buscant la torre i el quatre.
Els Marrecs de Salt vam completar una magnífica diada, de la que ens hem de sentir molt orgullosos. Vam donar a la plaça el prestigi que es mereix, i amb el cap ben alt. Tercera tripleta de la temporada. Tercera descarregada. És tant important afiançar cada pas. I això ho estem fent tant bé últimament! El mateix esquema. Obrim de quatre vuit. Un carro gros que, lluny encara del que s’espera d’ell, crec que diumenge va mostrar certes millores. Segona ronda per un 2d8f cada cop més segur, i tercera per un 3d8 que un any més ja torna a estar per sucar-hi pa. Vano de cinc de comiat, i a celebrar-ho amb un bon dinar.
I si, jo també penso que ens havien venut la catedral per Mataró, però tot arriba a qui sap esperar… i tenim una soca tant bona…
Fins la propera enfaixada!