Era diumenge de Festes a Vic, i la Plaça Major de la vila s’omplia de gent disposada a suportar el sol de justícia que queia per veure el que ja es preveia, una gran diada castellera.

Els Sagals d’Osona n’eren els amfitrions i arribaven a la diada amb molta ambició i plens de confiança. Van obrir plaça amb un 3d8, castell que aquest any tenen molt ben dominat i que es va demostrar amb una execució molt segura. A segona ronda van encarar la seva primera torre folrada de la temporada. El castell va pujar amb un punt de nervi, que es va accentuar a partir de la carregada. Tanmateix, es nota que és una estructura en la que hi confien (no en va, en van descarregar tres durant l’any passat) i la van saber defensar fins al límit per tal de descarregar-la. Eufòria desfermada a la plaça que els va servir per encarar un 4d8 molt correcte en tercera ronda, i per acabar de posar la cirereta del pastís es van llençar a pel pilar de sis. I com que aquell era el seu dia i sabien que havia de sortir bé, doncs el van descarregar. Amb una bona feinada, és cert, però és que es tracta d’un pilar de sis, i els Sagals el van defensar amb molta mestria. Felicitats per la segona millor actuació de tota la seva història!

L’altra colla convidada eren els Castellers de la Vila de Gràcia, que estrenaven nou cap de colla després d’un inici de temporada complicat per a ells. Van plantejar una actuació sense massa riscos, amb la intenció de consolidar bé les bases que ja tenen i anar agafant confiança per encarar la seva festa major amb reptes superiors. Van obrir de 2d7, i tot seguit van fer un 3d8 i un 4d8 per completar una clàssica de vuit molt solvent, que van culminar amb un vano de cinc final. Molt bona feina pels de Gràcia i a mirar amunt!

I els Marrecs què, com ens en vam sortir d’aquesta diada? Crec que el primer que he de fer és contextualitzar el moment. Veníem descarregar el primer 3d9f a les Colles de l’Eix, a Salt. Adrenalina a tope, moral pels núvols i molts castellers comencen a dir que hem de portar el sant cristo gros a passejar pels puestos. La tècnica recull el guant i llença el repte a la colla “si som 200 a Vic, tirem el 3d9f”. Haig de confessar que jo era molt incrèdul respecte aquest repte (i m’atreveixo a dir que la tècnica, o una part de la mateixa, ho era tant o més que jo). Però ja ho veieu, els paràmetres que regien aquesta colla fins ara estan canviant. Estem reescrivint les nostres normes, canviant els paràmetres de comportament… creixent en definitiva. Així doncs, i per recordar-li a un servidor que en aquesta colla no es pot donar mai res per sabut, ens plantàvem més de dos-cents castellers i castelleres a la plaça major de Vic.

Vam obrir plaça amb el carro gros, el 4d8. I tal i com ja va sent habitual aquest 2018, el vam descarregar després de desmuntar un peu i havent-lo de treballar més del que haguéssim volgut. La part positiva d’enguany és que ja portem vuit 4d8 descarregats per cap carregat, ni intent ni intent desmuntat. 100% d’efectivitat que ens permet seguir somiant. I a segona ronda tocava cardar el cop de puny sobre la taula. Era l’hora del 3d9f. Vam tirar amunt després d’un peu desmuntat i el castell va començar a pujar amb més problemes al peu dels que serien recomanables, aquest fet va provocar que la cosa es resolgués amb un intent desmuntat. Però havíem arribat a can sagal amb un objectiu molt clar, i no estàvem disposats a renunciar-hi. Quan va ser l’hora ens hi vam tornar a posar, encara més convençuts que abans. I el peu es va tancar millor, l’estructura va pujar més ferma i vam aconseguir carregar el primer castell de nou pisos fora de casa. Una gesta que volíem completar tot descarregant el castell, però les forces van anar massa justes i l’estructura va acabar cedint. Ara bé, als castells com a la vida, si ens caiem és per aprendre a aixecar-nos. I això és el que vam fer, una torre de vuit amb folre preciosa que consolidava, malgrat la ràbia de la caiguda, una diada de traca i mocador. Vano de 5 per acabar i a plegar la faixa ben cansats, amb l’orgull de veure com Marrecs segueix fent gestes cada dia més impressionants i la il·lusió de saber que lo millor del juliol encara ha d’arribar.

Fins la propera enfaixada!

Xiqui.

Diumenge passat tocava festa grossa. Una munió de camises marreques plenes d’energia omplien cada racó de la plaça Lluís Companys de Salt. Érem els amfitrions de la XXa Trobada de les Colles de l’Eix, i no podíem deixar passar la oportunitat. Quanta força i quantes ganes acumulades! Aquesta trobada ha estat sempre una diada especial que ha creat molts vincles entre les colles que l’integrem. Trobo interessant recordar com en parlava fa un parell d’anys en aquesta prèvia.

En aquest context, i enmig d’un anonimat mediàtic, a 10 de juny els Marrecs de Salt vam fer saltar la banca de les porres castelleres. Vam obrir amb un 4d8 que, aquest cop sí, feia força goig de veure. Ara només falta comprovar fins on podem portar aquesta estructura de quatre… Però a segona ronda es va parar el temps. El moment clau que ens havia de catapultar entre les grans colles del moment o deixar-nos com una altra flor d’estiu qualsevol. Però els Marrecs no som una flor d’estiu. Quan ens ajuntem tots, som una muntanya forta i compacta. Durs com la terra i alçats fins al cel. Com el tres de nou amb folre que vam plantar. Treballat perquè res és gratuït, i menys encara un castell d’aquesta magnitud, però ferm en tot moment com es mereix el treball que li hem fet a cada assaig.

No cal dir que allò va ser una autèntica bogeria. Un alliberament de tensió descomunal que va fer viure a la plaça uns instants de verdader clímax casteller.

Amb l’empenta que dona l’esforç recompensat i aprofitant el bon moment, vam clavar un 2d8f a tercera ronda per poder sortir de plaça amb el cap ben i ben alt. Tres pilars de cinc per acabar de marcar una mica de paquet i au, a dinar i a rebre felicitacions.

Sense cap intenció de faltar al respecte, aquesta vegada resumiré molt més la resta de colles per no allargar massa la pallissa que us estic cardant. La qüestió és que Lleida va venir amb el 5d7, a l’espera de tornar a intentar el 4d8, Tirallongues va tronar a fer el 4d8 i segueixen forts, i els Sagals van repetir 3d8 i també preparen nous castells per treure aviat.

I dilluns, amb el cap encara espès, llegeixo titulars que ens posen diumenge de concurs, que rebentem registres, que els Marrecs de Salt bla bla bla… i mil elogis més que m’omplen d’orgull de colla i em fan prendre consciència de la dificultat dels reptes que estem assolint. El que ningú diu, és que cada dia som més i més ben avinguts. Que omplim el local, que junts ens ho passem bé, que som una família, que la gent nova es troba com a casa, que tots i cadascun de nosaltres, des del seu àmbit d’actuació, des de les seves inquietuds, des de les seves ganes tothom aporta un granet de sorra a la gran muntanya que és aquesta colla. Perquè no són aquests castellots que fem els que ens estant convertint en una gran colla, ans al contrari. És el fet de ser una gran colla, en tots els aspectes, el que ens permet assolir aquests castells.

Així doncs, només ens queda gaudir del moment i preparar-nos per un mes de juliol que arriba ple de Rock ‘n Roll. Us ho perdreu?

Fins la propera enfaixada!

Diumenge passat vam anar a actuar a l’aniversari dels Capgrossos de Mataró, juntament amb la Colla Castellera de Figueres. Aquesta és una de les sortides més prestigioses que els Marrecs tenim en el nostre calendari d’actuacions, i no sense motiu vam desplaçar un important exèrcit de camises blau ter cap a la capital del maresme.

Els núvols ja amenaçaven de bon matí i la incògnita de si actuaríem a plaça o a cobert es va mantenir fins al final. Malgrat tot, i amb la possibilitat d’haver de marxar corrents en qualsevol moment, es va decidir actuar a plaça.

Els Capgrossos de Mataró no van desaprofitar l’ocasió per culminar la seva primera “gran” diada de la temporada. Van obrir plaça amb la segona torre de vuit amb folre d’enguany, per encarar posteriorment dues estructures encara per estrenar aquesta temporada. En segona ronda un 3d9f amb la rengla una mica torta, però molt ben controlat en tot moment, i en tercera ronda un 5d8 una mica més treballat. Dos pilars de cinc i deu pilars de quatre per acabar una diada plens d’alegria.

Els companys de la Colla Castellera de Figueres van venir amb menys camises de les que últimament els havíem vist i van haver de renunciar al seu buc insígnia, el 5d7. Amb tot, tres castells de set molt segurs per part dels empordanesos. 3d7, 4d7a, 4d7 i pd5. Bona feina i a seguir buscant la torre i el quatre.

Els Marrecs de Salt vam completar una magnífica diada, de la que ens hem de sentir molt orgullosos. Vam donar a la plaça el prestigi que es mereix, i amb el cap ben alt. Tercera tripleta de la temporada. Tercera descarregada. És tant important afiançar cada pas. I això ho estem fent tant bé últimament! El mateix esquema. Obrim de quatre vuit. Un carro gros que, lluny encara del que s’espera d’ell, crec que diumenge va mostrar certes millores. Segona ronda per un 2d8f cada cop més segur, i tercera per un 3d8 que un any més ja torna a estar per sucar-hi pa. Vano de cinc de comiat, i a celebrar-ho amb un bon dinar.

I si, jo també penso que ens havien venut la catedral per Mataró, però tot arriba a qui sap esperar… i tenim una soca tant bona…

Fins la propera enfaixada!

El que fem durant el mes de maig ens marcarà la temporada, deia la cap de colla en un dels seus discursos de final d’assaig. Doncs si ens agafem a aquestes paraules i mirem les actuacions que hem fet aquest mes de maig, crec que ja podem començar a pensar que aquesta temporada pot tornar a ser d’aquelles de llagrimeta.

Amb la diada de Temps de Flors hem rubricat un mes de maig per emmarcar, en un entorn idíl·lic, amb un matí de diumenge radiant i una caloreta gairebé agradable, vam gaudir d’una d’aquelles actuacions que tothom desitja viure. Bons castells, bon ambient, rondes fluides, i dues colles amigues que ens van acompanyar amb un grandíssim nivell.

Els Sagals d’Osona tornaven després d’un any d’absència en aquesta diada. I ho van fer amb moltes ganes tot portant a plaça el seu segon 3d8 de la temporada. Un castell que van defensar molt bé sense perdre-li la mida en cap moment. Abans, havien obert ronda amb el 4d7, i després van tancar la diada amb un 4d7a. Tots dos castells molt ben executats i sense més complicacions. Pd4cam, 4d7, 3d8, 4d7a, pd5.

Els Xics de Granollers tornaven, fidels a la seva cita amb Temps de Flors amb moltes camises i ganes de demostrar el seu bon moment. Van obrir plaça amb un 2d7 treballadet però molt segur que els va portar a fer el 4d8 en segona ronda. El seu segon carro gros del 2018 i que es va mostrar molt ben treballat. Van arrodonir la seva gran diada amb un 5d7 molt i molt correcte. Pd4cam, 2d7, 4d8, 5d7 i pd5.

Els Marrecs de Salt vam tornar a lluir el nostre estat de gràcia i vam repetir la brillant actuació que ja havíem fet diumenge passat a la Trobada de Colles Gironines a Castelló d’Empúries. Vam tornar a posar valentia per obrir de 4d8. El tercer de l’any, i consecutiu (que això és gairebé històric!). Potser encara no es mostra tant segur com voldríem, però podem dir que progressa adequadament. Tot seguit, vam fer el segon 2d8f de l’any. Aquesta torre, a diferència de la del diumenge anterior es va poder tancar per baix de manera molt més compacta, fet que va permetre que folre i tronc poguessin treballar el castell per descarregar-lo. La torre ja torna a ser nostra! I per acabar un altre 3d8 que ja es va apropant molt al nivell d’avorriment aquell de quan esperes un pis més. Pd4cam, 4d8, 2d8f, 3d8 i vd5.

I amb la celebració i la satisfacció de la feina ben feta, ens toca encarar un mes de juny amb llicència per somiar. I suposo que la jefa ens tornarà a dir allò de que del que fem aquests assajos dependrà que assolim el somni…

Fins la propera enfaixada!

Xiqui

L’última parada del cap de setmana ens portava a Roda de Ter. Era l’actuació “forta” del cap de setmana, i tocava demostrar-nos que tornem a estar allà on toca.

La diada va començar carregada d’emocions i amb els sentiments a flor de pell. Ja una hora abans de l’inici previst, hi havia convocada una concentració davant de tots els ajuntaments, en favor de la democràcia i la llibertat. A Roda, un petit poble de la plana de Vic que es va veure especialment sacsejat per la macroperació que la Guàrdia Civil va dur a terme contra una quinzena de ciutadans de Catalunya. Tothom n’anava ple.

Els Sagals, que venien amb el seu millor repertori de castells, van obrir la diada amb un pilar de dol per la pèrdua d’una de les seves castelleres. La veritat és que quan vaig veure en Farra a sobre la pinya ensenyant la camisa de la seva mare, no vaig poder evitar que se m’escapessin unes llàgrimes cara avall. Sens dubte, una de les escenes més impactants que he presenciat en els gairebé 20 anys que porto fent castells. Des d’aquí, una abraçada ben forta per ell, per la família, els amics i tota la colla.

I amb tot aquest panorama, tocava intentar centrar-se en unes rondes de castells que prometien ser intenses per part de totes les colles.

Així doncs, els Sagals, que actuaven com a amfitrions, van obrir de 3d8. Un castell que enguany ja tenen molt dominat i que els havia de servir per encarar amb energia el repte de la segona ronda. El castell va complir amb el que s’esperava d’ell i no va perdre les mides en cap moment, demostrant la confiança que li han agafat els Sagals aquest any.

Amb el tres a la butxaca, encaraven la segona torre de vuit amb folre de la temporada. El castell més difícil dels vigatans. Van exhibir una gran feina tant al peu com al tronc i el castell va pujar amb molta convicció. Una solvència que els va servir per aguantar la treballada de la descarregada, que no va ser poca cosa (segur que al folre es van divertir!), però que van saber controlar amb molta serenor.

I ja en tercera ronda van plantar un 4d8 que els portava a signar la seva segona actuació de la història amb tres castells de vuit. Moltes felicitats!

Els Nyerros, al seu nivell, també van portar una actuació de màxims a la veïna Roda de Ter. Van obrir plaça amb el 3d6a, que a priori havia de ser el castell més fàcil. La veritat però, és que els terços es van obrir molt de bon principi i la descarregada es va convertir en una gesta gairebé èpica.

La segona ronda era la de les torres, així que els de Manlleu van optar per un 2d6 que van descarregar amb prou seguretat i que els va permetre arribar a la tercera ronda per descarregar el seu primer 4d6a de la temporada. Un castell treballadet, però que en comparació amb el de la primera ronda, va ser tot un luxe.

Els Marrecs arribàvem a Roda amb un punt d’urgència per treure a plaça uns castells que ja feia massa dies que teníem preparats. Hem fet un setembre de bons assajos, però amb una certa intermitència i amb poques camises a plaça (o amb no tantes com juny i juliol).

Però Roda de Ter era el dia assenyalat, i al costat dels nostres amics pastanagues tocava donar el do de pit. I quan això passa, els Marrecs obrim de catedral. Apa, 5d8 a primera ronda i ja tornem a respirar tranquils. Dos mesos després tornàvem a descarregar un 5d8 a l’estil Marrecs, és a dir, fantàstic!

En segona ronda, i per no trencar la tònica, vam fer una altra torre de vuit amb folre. Un castell que en tot moment es va mostrar segur i que no ens va portar massa problemes.

Però a tercera ronda venia el nostre gamma extra. La taca a l’expedient d’aquest 2017 té un nom i es diu 4d8. Des de la pinya no vaig poder veure com anava, però la qüestió és que per cinquena vegada aquest any vam haver de desmuntar un 4d8. Val a dir, que la tècnica van reaccionar a l’instant per intentar minimitzar els efectes de la decepció i encara no s’havia obert la pinya que el 3d8 ja estava anunciat. Una carta segura per acabar els castells amb bones sensacions i per portar el putu quatre al racó de pensar.

Els Sagals van oferir una mica de pica-pica per acabar, cosa que sempre és d’agrair. I els Marrecs tornem a casa amb l’alegria de saber que estem allà on volíem, que després d’això ja només queda tornar a encarar el 3d9f. Ens espera un octubre apassionant ple de castells de vuit i, esperem, amb alguns de 9. No és el moment de descansar. No és el moment de parar a pensar. És el moment d’anar-hi, anar-hi i anar-hi. Si ara parpelleges, quan tornis a obrir els ulls, tot haurà passat.

Ens veiem a les places, que seran sempre nostres!