By Enric Plensa

23 de juliol de 2017. El dia que vam fer l’impossible.

Foto: Pere Massaguer.

Diuen els que en saben que el més important de pujar una muntanya no és fer el cim. Que el que realment conta és gaudir del camí que fas a cada pas. Respirar aire pur, sentir la natura al teu voltant, contemplar les vistes que apareixen a cada revolt.

Però tant cert és que s’ha de gaudir del trajecte, com que no tothom aconsegueix arribar al cim. Perquè és quan arribes al punt més alt que t’atures i tornes la vista enrere. I segueixes amb la mirada el camí que has trepitjat mentre recordes els esforços que has hagut de fer a cada pujada, a cada pedra. Revius els èxits de cada etapa, els moments en què has estat a punt de defallir i els teus companys t’han fet continuar. I tornes a mirar el cim i tot el paisatge que t’envolta i la brisa fresca amb els aromes de la victòria i et dius: HO HEM FET! I és aleshores quan te n’adones que has aconseguit l’impossible. Aquell objectiu que ni tant sols veies quan vas començar a caminar. Un cim en el qual només els més bojos s’atrevien a somniar.

I així porto tota la setmana. Mirant enrere i endavant. Revivint i recordant el gran colós, i el que ens va costar dominar-lo. I preguntant-me si és possible expressar en paraules l’allau d’emocions que em van envair durant tot el diumenge. Perquè, com es traslladen els sentiments al paper? Qui pot mesurar la felicitat? Què val un sol d’aquells moments d’èxtasi col·lectiva que vam viure tots plegats?

T’has posat mai en una pinya i has sentit com es transmeten les energies dels uns als altres? Has notat com sorgeix la força de la unió de cada casteller? T’has sentit embriagat per l’alegria dels teus companys quan s’ha descarregat un castell? Si és que no, jo no t’ho puc explicar. Perquè els castells no es poden explicar. Els castells s’han de viure. I això és el que va passar diumenge, el que tots i cadascun de nosaltres va viure.

Ja sé que han sortit més resums que mai de l’actuació del 23 de juliol del 2017 a la Plaça Lluis Companys de Salt, però és que vam fer 5d8 (per treure nervis!), id3d9f, 3d9f, 2d8f i pd6c. I ho poso per recordar-m’ho un cop més. Per intentar acabar de creure-m’ho. Perquè els tres castells van sortir preciosos. Treballats, sí, però preciosos. Estampa de castells. Quina mestria, tu! (ho sento, però el cronista més tècnic està de vacances. Aquesta setmana us ha tocat el de les palles mentals).

Abans d’acabar, no voldria oblidar-me de les colles que ens van acompanyar en aquest el nostre dia. Perquè és cert que els Marrecs de Salt vam brillar amb llum pròpia, però és que no van brillar també els Xerrics d’Olot? Uns fillols que han fet de Salt la seva plaça talismà i que desitjo de tot cor que segueixin creixent al nostre costat, perquè són molt grans i s’ho mereixen (3d7, 4d7a, 4d7, pd5). I els Saballuts, que van signar la millor actuació d’una colla forana a la Vila de Salt (3d8, 2d8f, 4d8, vd5). O els Xicots, que malgrat haver de rebaixar pretensions, van donar la cara en tot moment, com sempre fan quan ens venen a visitar (id2d8f, 4d8, 3d8c, 2d7, pd5). A totes elles, moltes gràcies per acompanyar-nos com ho vau fer.

Del que va passar després de l’actuació, no en parlarem aquí. Només diré que vam acabar el dia com ens mereixíem, i que vam tenir un àpat i una celebració a l’alçada de la nostra gesta.

Però la història no s’acaba aquí. Hi ha noves muntanyes per pujar. Més cims per conquerir. Nous camins per recórrer. Més alts, més durs i més difícils. Reptes que anirem superant tots junts, treballant colze amb colze. Amb les mateixes ganes i il·lusió que ens han portat fins aquí. Perquè quan hi som tots i ens hi posem, som imparables. Som capaços de generar tal poder, que “impossible” esdevé una simple paraula sense massa significat.

I així, amics i amigues, és com aquell 23 de juliol del 2017 va passar a formar de les nostres vides com el dia en què els Marrecs de Salt van fer el que era impossible.

Ens veiem el 22 d’agost!

Una nova tripleta. Crònica de Les Corts.

La última de les excursions del mes de juny ens va portar a la gran capital. Concretament al barri de Les Corts. Territori tradicional dels Castellers de Barcelona, conquerit enguany pels Borinots, que van treure tota la cavalleria per portar-hi el seu primer castell de nou de la temporada.

Seguint la tònica dels últims dies, feia una calor d’espant. I per acabar-ho d’adobar, la zona on es feien els castells, era just on més picava el sol. Així doncs, la línia que marcava l’inici de les zones d’ombra (que alguna n’hi havia) semblava una tanca que separava el públic dels castellers.

Una setmana més, els amfitrions de la diada van declinar obrir plaça, degut a que algun casteller havia tingut un contratemps i arribava tard. L’honor d’obrir plaça va recaure en els Nens del Vendrell, que van decidir sortir “amb la manilla de cara”, o el que és el mateix, el 2d8f. Un castell que enguany els hi havia portat problemes i que van saber resoldre amb molta mestria. 4d8 i 3d8 en segona i tercera ronda, per acabar fent-nos molta enveja sana amb un pilar de sis preciós.

Els Castellers de Sants, degut als retards, van canviar i van obrir de 4d8 per fer temps mentre els hi arribaven tots els efectius. Un castell de mides i execució excel·lents. Sembla mentida que els 4d8 es puguin fer tant bé, oi? En segona ronda, els borinots van plantar la seva bandereta al districte de Les Corts descarregant el seu primer 3d9f de la temporada. Un castell que va anar un pèl tremolós, però que es va mantenir ferm en tot moment. Felicitats! Els de Sants van acabar amb la torre de vuit folrada, que aquest cop sí que la van haver de treballar força. Ara, van demostrar que tenen molt d’ofici i que tenen l’estructura super controlada.

Als Marrecs ens tocava posar punt i final a un més de juny d’alta intensitat. Tres sortides seguides en tres diumenges consecutius, i amb la tècnica forçant la màquina per portar-nos al màxim nivell possible. A Barcelona tocava portar una nova tripleta. Retrobar-nos amb aquesta torre de vuit que la setmana passada vam descartar per centrar-nos en la catedral, i retrobar-nos també amb el 4d8, que a Vic ens havia tornat a quedar en 2id.

Deures pendents i les forces justes. Però l’actitud i les ganes, afortunadament estaven intactes. Fidels a les nostres tradicions, vam obrir amb un bon 3d8. Ni molt menys el millor de l’any, però es va mostrar molt segur i el tremolí es va mantenir controlat. Seguim donant-li forma per pujar-lo un pis! La torre de vuit tampoc va ser gratis, i la gent del tronc va haver de tirar de galons i experiència perquè la feinada de la soca (la primera soca a l’antiga de Marrecs!) i el folre no se n’anessin en orris. Una més cap al sac! I per acabar, vam deixar el nostre via crucis a tercera ronda. Un 4d8 que va pujar amb mides molt i molt correctes, però que a partir de la carregada va entrar a la “nau del misteri” d’en Xic i les formes van desaparèixer de cop. La descarregada es va haver de treballar de valent, però aquest cop la sort i l’orgull ens van acompanyar per descarregar-lo. Algun dia n’aprendrem!

Acabem un mes de juny ple d’emocions. Amb dues tripletes, un 5d8, actuant amb colles com Sants, Capgrossos, Nens o les colles de l’Eix. Un mes de juny on hem fet un pas endavant com a colla. Hem trencat tòpics massa arrelats en aquesta colla com que no movem gent per sortir de Girona, o com que Barcelona ens queda massa lluny per portar-hi grans castells. Cal seguir creixent i seguir aprenent que junts ho podem tot, que les males costums estan per trencar-les i que la història serà la que nosaltres escriguem.

I ara a descansar i a gaudir de la Revetlla de Sant Joan, que el mes que ve sí que serà d’autèntic Rock n’ Roll!!!

 

19a Trobada de les Colles de l’Eix. Cal seguir forts.

El proper diumenge tenim la ja tradicional Trobada de les Colles de l’Eix. Enguany es farà a Vic, on els Sagals faran d’amfitrions i on també hi actuaran els Tirallongues de Manresa i els Castellers de Lleida (com sempre, vamos). No fa tants anys, aquesta era una de les cites més importants del nostre calendari d’actuacions. No ho perdem de vista.

Us haig de confessar que escriure aquesta prèvia m’està removent moltes més coses de les que hauria pensat. Records dolços i records amargs se’m barregen i em fan posar la pell de gallina. Colles de l’Eix + Vic és una combinació que m’esgarrifa, però que a la vegada em recorda la meva història amb els Marrecs. I també la de la colla. Anys pretèrits on no tot eren flors i violes. Perquè cal no oblidar d’on venim per saber on volem anar, i sobretot per poder gaudir al màxim del camí que trepitgem.

Tot just fa dues temporades, va ser en una Trobada de les Colles de l’Eix, a Lleida, quan un servidor va treure la camisa i la faixa del fons de l’armari i va decidir que ja era hora de tornar a casa.

Perquè les Colles de l’Eix sempre és una diada especial. Sempre hi passen coses. I tots i cadascun dels anys gaudim d’un ambient casteller i festiu molt entranyable que cal que sapiguem mantenir. Poden canviar les dates de la diada. Pot canviar el format i l’horari. Però les Colles de l’Eix s’han de viure.

A més, a nivell de castells, no cal dir que totes les colles aniran a buscar els seus màxims. I els Marrecs no hauríem de ser menys. Els Sagals estan agafant embranzida i ens ensenyaran com porten els castells de vuit. Els Tirallongues també estan forts i vindran amb els seus millors castells de set. Igual que els de Lleida, que aquest any van amb un ritme més pausat, però que de ben segur començaran a “apretar” la màquina.

I avui els Marrecs ens trobem en la tessitura d’estar en disposició de registrar la millor actuació que mai una colla hagi fet en aquesta trobada. Fins i tot podríem arribar a portar algun castell que aquesta actuació mai ha vist ni intentar. Deixarem passar aquesta oportunitat? Jo espero que no, però la resposta la trobarem a assaig. Vindràs?

Com diu en Salado, assaig, assaig i assaig!

Fins ara!

Els Marrecs ja estan aquí!

La diada de diumenge passat a Mataró arribava amb unes expectatives tant elevades com les incògnites que l’acompanyaven. Venim d’un maig on hem cremat etapes i superat castells pràcticament sense adonar-nos-en. Diades a casa com l’Aniversari o Temps de Flors, i d’altres actuacions properes i importants com la Trobada de Colles Gironines ens han donat un ritme gairebé vertiginós.

El problema és que després de Temps de Flors (14 de maig) no tornarem a actuar a Girona o Salt fins a Sant Jaume (23 de Juliol). Així doncs, ens trobem encarant un juny plens de testosterona, amb l’ego ballant pels núvols… i cap actuació a casa! Seríem capaços de mantenir la trempera. Se’ns desinflaria la cosa i hauríem de passar-nos mig estiu per tornar-la a pujar? Apareixien les primeres ombres de dubte. La junta i la tècnica havien muntat un més de juny amb tres actuacions de luxe, però totes fora de la nostra àrea d’influència. Amb lo que ens ha costat als Marrecs sortir sempre de les nostres terres! Podríem?

Evidentment sí. Perquè aquest any està escrit amb color Blau Ter. I si ens diuen que hem d’anar a l’Aniversari dels Capgrossos de Mataró a fer la tripleta, doncs hi anem i la fem. Sense pensar que tot just fa dos anys portàvem per primer cop un castell de vuit en aquesta actuació.

A més a més, els castells també es van encarregar de desmuntar alguns dels interrogants que pesaven sobre seu. El 3d8 de la primera ronda, va fer aquella passeta endavant que li demanàvem per encarar aviat i amb garanties el nostre gran repte del 2017. La torre de vuit folrada de la segona ronda, que ja és la tercera descarregada seguida d’enguany (i a més de juny!) va demostrar que també es pot treballar una mica sense que ens entri un atac d’histèria a tot el personal. I el 4d8 de la tercera ronda, sense arribar a ser un quatre maco, es va mostrar molt més sòlid que els anteriors d’enguany.

I és que actuar al costat de colles com els Capgrossos de Mataró o els Castellers de Sants, ens motiva (per fi!). Poder estar a l’alçada en diades com aquestes és donar ales al nostre ego perquè voli fins on vulgui. Perquè si nosaltres vam fer tripleta de vuit (3d8, 2d8f i 4d8), els borinots van fer exactament el mateix. I per la seva banda, els Capgrossos van canviar el 3d8 per un 3d9f que, ni molt menys, semblava el primer que feien aquest any. 4d8, 3d9f i 2d8f pels amfitrions. Una diada atractiva, solvent i ràpida, molt ràpida. Espectacle casteller 100%!

Sembla que aquest any no tenim límit, que cada repte que ens proposen el fem petit en un no res. Volien passejar la tripleta al més de juny i ja ho hem fet. I lluny de frenar, ja estem esperant a veure si traiem també la catedral. En volem més i més. Perquè somniar és gratis. Perquè els gironins i gironines,  precisament aquest cap de setmana, podem donar fe que els somnis, per grans que siguin es poden fer realitat. Dilluns, mentre esperàvem per fer els pilars en honor a l’ascens del Girona FC, els Marrecs no podíem evitar pensar que potser no seran els  únics de la zona que enguany pugin de categoria.

Si dilluns es sentia a Girona “si si si, el Girona ya està aquí”, aviat se sentirà “si si si, els Marrecs ja estan aquí”.

 

La festa començarà a plaça. Trobada de Colles Gironines

“El Norte es casi tan grande como los otros seis reinos combinados, pero su población está esparcida por el territorio, con grandes porciones deshabitadas y llenas de bosques salvajes. Sus paisajes comunes son bosques de pinos y montañas nevadas. El clima es frío y duro en invierno, con nieve ocasionalmente en verano.” (sobre els llibres de “Canción de Hielo y Fuego”. G.R.R.Martin)

Així és el Nord. Terres remotes on les pedres mil·lenàries transpiren llegendes i els forts vents curteixen la pell dels seus habitants. Poblacions petites, disperses entre escarpades muntanyes i costes pedregoses que cauen al mar. Gent dura i reservada. Hospitalària i lleial. De caràcter únic i intransferible.

I podríem seguir buscant similituds entre el Nord del llibre i el nostre nord. El Nord del món casteller, on fins i tot tenim un mur alt i nevat que ens fa de frontera.

I és ara, quan ens veiem com un tot, que prenem consciència de la importància de mantenir-nos units. Doncs només entre tots aconseguirem que la cultura castellera arreli a les nostres terres. Volem un Nord fort i unit. Actuacions potents a prop de casa. Col·laboracions i aprenentatges constants amb colles veïnes i amigues.

La Trobada de Colles Gironines és només la punta de llança de tot un moviment de coordinació i col·laboració entre les colles del nord que, francament, trobo més que encertat. Perquè és així com veuré créixer la meva colla. És així com també creixeran les altres colles. I és així com farem del Nord una terra de castells.

Trobo que el format que va agafar la diada l’any passat va estar molt bé. Ho vaig viure com una autèntica festa. La festa de les colles gironines. Un dia sencer de castells, germanor i gresca. Una celebració que va començar a plaça amb una actuació de format curiós però prou àgil i amb grans castells per gairebé totes les colles.

I aquest any a Olot, quins castells hi veurem? Doncs per part dels Marrecs, no podem negar que lo del 4 de la setmana passada ens va tocar una mica aquest ego tant sensible que tenim. Som una colla orgullosa i això de rebaixar expectatives encara no ho portem massa bé. Així doncs, és obvi que aquest diumenge se’ns presenta una oportunitat d’or per acabar els deures pendents i demostrar-nos a nosaltres mateixos el que ja sabem; que els castells de vuit són nostres i que som capaços de tot.

Per part de les altres colles, cadascuna té els seus reptes particulars i jo tinc moltes ganes de veure com els hi va. Em deleixo, per exemple, per poder veure en directe el 4d7a dels Xerrics, una gesta que els meus ulls encara no han pogut copsar, més que a través de la pantalla del meu mòbil. També vull veure castells de color marró entre les colles gironines. I si són tres castells de sis pisos, encara millor! O comprovar com els hi van els castells de set als companys de Vailets. O si els de Figueres segueixen fent passes endavant fins arribar a encarar el 2d7 que tant treballen. I també tinc ganes de veure els Minyons consolidant la gamma de sis. I sens dubte, vull veure si els Esperxats ens regalaran castellots com la torre de sis, o el 7d6.

Aquesta és la nostra diada. La de totes les colles. La diada dels castellers del Nord. La que dóna sentit al hastag aquell de #AlNordFemPinya. O com deien a Joc de Trons: “Los amigos del verano (sud) se derriten como la nieve de verano, pero los amigos del invierno (nord) son para siempre”.

El 2d8f més matiner arriba a Temps de Flors

“-És que els Marrecs som una colla molt sentida.” Aquesta era la reflexió que sentia diumenge al vespre al local. El sol que ja anava de capa caiguda, les copes i la poca gent que quedàvem convidaven a confessions dignes dels millors “psicòlegs de barra”. Discussions tècniques, psicoanàlisi, coloms volant i lamentacions per un cap de setmana… gairebé perfecte.

Hem viscut un cap de setmana amb doble ració de castells. I si bé és cert que la diada de Temps de Flors ens va condicionar per no anar al Pla de l’Estany amb tot l’arsenal, també és cert que vam poder sortir de plaça amb el cap ben alt i orgullosos dels nostres castells. Vam descarregar tres castells de set (5d7, 4d7a i 4d7) molt macos i sobretot molt joves i lleugers. Va ser una d’aquelles actuacions on s’aprofita per estrenar gent en noves posicions. On la canalla que ja no és tant canalla comença a tastar les dificultats de baixar de pis. Una d’aquelles diades on, en definitiva es llauren els castells del futur.

Ara bé, ens agradi o no, els protagonistes de dissabte no vam ser precisament els Marrecs. Més aviat al contrari. I és que tant els Xiquets de Reus com els Esperxats arribaven amb tota la intenció de cremar pólvora. I així ho van fer.

Els de Reus, venien tot el cap de setmana amb plenes intencions de colonitzar el nord casteller i plantar banderes color avellana en aquestes terres inhòspites. I a fe que el dissabte ho van aconseguir. Van convertir el sorral de Porqueres en una autèntica plaça castellera de vuit (poca broma), però no contents amb això, després del 5d7, el 3d8 (que molt sobrat tampoc va anar, la veritat) i el 4d7 ens van plantar un pilar de 6 als morros a mode de demostració pràctica de solvència en aquesta estructura. Segon, terç i quart semblaven una sola persona i van parar tot el que els hi va venir. Tremendo. Espero que prenguéssim apunts! 😉

I què van fer els amfitrions de la diada? Doncs els Esperxats van tenir una celebració d’aniversari ben lluïda. Es troben en un moment molt dolç i ho estan sabent aprofitar. En una temporada on encara no han aixecat el peu de l’accelerador, van tornar a rebentar els seus registres i van rubricar una diada amb el primer 7d6 de la seva història, el 3d6xs (primer de l’any i tercer de la història) i el 5d6. I per acabar, un bonic pilar de 5 que de ben segur els hi obrirà portes en el futur.

Potser la plaça no té la típica pinta de plaça castellera. Cert. I potser l’ordre de les colles tampoc va ser el més habitual (primer Xiquets, després Marrecs i finalment els amfitrions). Però no podem negar que aquesta diada té el seu rollo. Que el nivell de castells cada vegada és més alt. Que la musiqueta al final de la actuació i que la barra amb preus populars (però populars de debò, eh?) molen molt. I si a més tens una colla com Xiquets de Reus que es queden a dormir allà mateix… doncs festa assegurada!

Però si els Marrecs ens vam controlar a l’hora de portar castells a Porqueres, no va ser per cap altre motiu que per encarar una Diada de Temps de Flors on sí que tocava fer saltar la banca. Diumenge tornaven a aparèixer en escena uns Xiquets de Reus una mica ressacosos, però amb tanta o més ambició que el dia anterior. Així doncs, els avellanes van sortir d’as i obrien plaça amb el 3d8. El mateix que el dia anterior amb els mateixos problemes, però si hi sumem que les forces eren una mica més justes, la cosa va quedar en un 3d8 carregat. La tècnica, amb molta intel·ligència crec jo, va replantejar la actuació (en principi volien fer 3d8, 4d8, 2d7 i pd6) i en segona ronda van optar per un 5d7, i per un 4d7a en tercera ronda. Un vano de 5 en ronda de pilars ens va evitar un segon “in your face” consecutiu.

L’altra colla que ens acompanyava a la Plaça de Sant Feliu eren els Xics de Granollers, que tornaven a repetir en aquesta diada. I els vallesans tampoc s’hi van posar pas per poc. I és que en primera ronda van sortir de Carro Gros. En portaven 99 de descarregats i no van deixar passar ni una ronda per aconseguir el número 100. El van haver de treballar de valent, però es veu que li tenen confiança i el van saber defensar fins a tenir 100 4d8 descarregats. Felicitats per l’efemèride! Amb l’objectiu acomplert i a l’espera de nous reptes, van acabar la diada amb un 7d7 i un 5d7 sense més complicacions.

Tot això està molt bé però, vam fer trencar esquemes els Marrecs o no? La resposta és Si… i No. Una mica de cada. Diguem que vam fer un pastís que estava boníssim, però que la cirereta es va quedar a casa.

El nostre primer castell, o sorpresa (mode irònic on), va ser el 3d8. El nostre castell bandera que havia de servir per treure nervis i encarar amb confiança el repte de la segona ronda. Però a l’hora de la veritat ens vam trobar amb un peu desmuntat i una batzegada a la sortida de l’anxeneta que ens va posar l’ai al cor a tots els assistents. Però el 3d8 és un castell que tenim massa dominat com per deixar-lo caure així com així, i finalment el vam descarregar.

I amb aquest bagatge encaràvem la primera torre de vuit de la temporada. Una estructura amb bastants canvis respecte l’any passat i que històricament no se’ns ha donat especialment bé… Però com que a Salt no ens agrada massa seguir les pautes marcades, es veu que aquest diumenge vam decidir plantar un 2d8f d’aquells de manual, tu. Amb bones mides, pujant al primer intent i descarregant l’estructura ràpid i bé. Gairebé no ens ho podíem creure.

I ja només quedava tancar l’actuació amb el castell més fàcil (sobre el paper) que portàvem plantejat. El 4d8. Després de desmuntar un primer peu al castell vam tirar amunt al segon intent amb unes mides un pèl desajustades, fet que ens va obligar a desmuntar el castell abans que la mainada pogués remuntar l’estructura. Però nosaltres som tossuts i no estàvem disposats a deixar que aquest castell ens superés. Un nou intent en ronda de repetició i cap amunt s’ha dit! I vam tornar a fer exactament el mateix que uns minuts abans. Ni més ni menys. Sembla que la paranoia històrica que els Marrecs tenim amb el 4d8 encara continua…

I en un cap de setmana amb la torre de vuit més matinera de la història, amb castellers joves estrenant posicions i amb cap caiguda que lamentar, vam arribar al dinar de diumenge amb cares llargues i poques ganes de gresca. I és que no podem negar que som una colla de contrastos, de pocs grisos i molt de blanc o negre. Els millors quan tot ens surt bé, i els més dramàtics quan un petit detall ens varia els resultats previstos. Aquests som nosaltres, per lo bo i per lo dolent. Sentimentals i inconformistes. Passionals i perfeccionistes. Capaços de tot quan hi creiem i de ben poc quan no estem a tope.

Ara bé, parafrasejant el que deia la Iruna de “una flor no fa primavera”, jo diria que una cirera no fa un pastís. I que el pastís el tenim i és boníssim. No deixem que una anècdota eclipsi un cap de setmana memorable. Que tenim molt a celebrar i res a lamentar.

Sang Blauter. Orgull Marrec.

Diada d’aniversari. Un Sant Jordi Marrec.

D’acord si, aquest diumenge és Sant Jordi. El dia de la rosa, el llibre i de les paradetes pels carrers. El dia en que molts homes recorden que una simple flor ja serveix per dir-li a algú que l’estimes, o que per algun motiu és important per a tu. El dia en què tots els catalans i catalanes ens diem que no ens vindria gens malament llegir una mica més… en fi, Sant Jordi.

Però aquest diumenge passaran altres coses que també requereixen de la nostra atenció, començant per la Diada de l’Aniversari dels Marrecs de Salt. Fem 21 anys i toca celebrar-ho amb una diada “com déu mana”, de principi a fi. I això és el que farem. Perquè aquest diumenge ens presentem a Salt. A la nostra vila. La nostra posada en escena a casa ha d’estar a l’alçada de la ocasió, i estic segur que no serà menys, perquè enguany hem arrencat forts i tot indica que seguirem progressant i portant a plaça nous i grans castells.

I tot això no ho farem sols. Ens acompanyaran dues colles amb les que ens coneixem des de sempre i al costat de les quals ens agrada fer grans actuacions. Per una banda, la Colla Castellera de Figueres, amb la que ja vam coincidir a Bescanó. El seu nivell està siguent més que bo, i apunta que aquest 2017 s’aproparan molt (sinó més) als seus màxims històrics.

I per l’altre costat hi tindrem els Sagals d’Osona, una colla que està en procés de tornar a trobar el seu nivell més, que l’any passat ja van mostrar senyals de recuperació i que segur que aquest any en sentirem a parlar. Tinc ganes de veure quins castells ens porten a Salt.

Però bé dèiem que serà una gran diada de principi a fi. I com que en una diada no tot són els castells, per fi puc explicar que hem quedat per esmorzar al local i agafar forces tots plegats, com una colla. I que després d’actuar ens estarà esperant un dinar i tota una sèrie d’activitats i animacions que ens portaran fins que comenci l’altra gran cita de la jornada, el Madrid-Barça que veurem també plegats al local.

Roses, llibres, grans castells, derbis,… es pot demanar un diumenge més complet?

 

Bescanó mola molt!

És cert que aquella plaça de Bescanó on actuem no sembla la més acollidora per portar-hi castells. I també és molt cert que actuar un diumenge a les 16h de la tarda no és l’horari més habitual per a una colla castellera. I si a tot això hi sumem que gairebé cada any la pluja fa el seu acte de presència, algú podria caure en l’error de pensar que estem davant d’una actuació cutre a la que fot mandra anar-hi… però res més lluny de la realitat!

I és que nosaltres som els Marrecs de Salt, i això és la Fira de l’Embotit de Bescanó. I per més que al sud del Llobregat se’ls hi puguin posar els pèls de punta, aquesta Diada és tradició castellera en estat pur. Una actuació castellera que, al igual que la colla, va creixent any rere any. Un pal de paller en les diades del primer tram de temporada a terres gironines.

Aquest diumenge ens trobàvem a Bescanó tres de les colles del nord. La Colla Castellera de Figueres, els Esperxats de l’Estany i com no?, els Marrecs de Salt. I per recuperar una tradició que l’any passat s’havia perdut, vam tenir una estoneta de pluja just després dels pilars d’entrada.

No us negaré que vaig tenir el meu moment de “canguelo” mentre buscava un lloc a aixopluc. I si havíem de suspendre l’actuació? I si la tècnica decidia canviar els plans per assegurar? I si tiràvem endavant amb el programa previst i els nervis o la falta de concentració ens jugaven una mala passada?

Però la pluja va escampar ràpid, i més ràpid encara van marxar tots els dubtes quan vaig veure aquell 5d7 de postal plantat davant dels meus morros en la primera ronda de castells. Ja és el tercer 5d7 de la temporada i el castell comença a demanar més canya.

Però els reptes venien a segona i tercera ronda. Tocava estrenar dues estructures noves, i no precisament menors. Al contrari. El nostre segon castell va ser el 3d8. El nostre buc insígnia dels darrers anys es va mostrar impecable, talment com si no haguéssim fet ni un dia de vacances.

L’altre castell que encara no havíem fet mai a Bescanó era la torre de set. Un castell que, no us enganyaré, em va fer patir una mica més que el 3d8, però perquè la torre és la torre i vulguis que no, sempre té aquell punt de fragilitat que et fa entrar el cuquet en les primeres que fas cada temporada.

La nostra diada la vam tancar amb dos pilars de 5 simultanis, un fet també inèdit encara en el 2017. Un pas més.

Els Castellers de Figueres van venir a donar-ho tot a Bescanó i van repetir el programa que ja portaven l’any passat. 3d7 per començar. El primer 5d7 de la temporada per posar una marxa més, i un 4d7 deformat però molt segur per acabar la ronda de castells. Tancaven actuació amb un pilar de 5. I ara a esperar-los de nou per Sant Jordi, on tornarem a compartir plaça, aquest cop a Salt. Una alegria i un plaer poder seguir la seva bona evolució compartint places.

I la novetat d’enguany eren els Esperxats de l’Estany, que havien saltat del programa en la seva última edició. Després d’una primera ronda accidentada, on van haver de desmuntar un 4d6a mentre una de les terces feia classes accelerades de vol sense motor, van reconduir una molt bona actuació, tot descarregant el 5d6, el 3d6 i el 4d6, i que van tancar amb dos pd4. Destacar que a aquestes alçades, els Esperxats ja han descarregat més d’un 5d6 i tota una torre de 6. Veurem fins on arriben aquest 2017.

No puc acabar aquest article sense fer una menció a la gran iniciativa d’obrir el local de la colla per poder celebrar plegats una actuació que bé s’ho mereixia. Vam passar una molt bona estona, que segur que s’anirà repetint més d’un diumenge. Si diumenge ja estàvem així, què farem per la Diada de l’Aniversari? Mama por…

 

Seguim Sumant a Bescanó

Seguim amb la ruta Marreca i la propera parada és Bescanó. És una actuació que tradicionalment marca l’inici de temporada dels Marrecs i per molta gent és com la festa d’inauguració de la temporada, tot i que actualment ja no és així. La de Bescanó és una diada on actuem amb colles veïnes i properes com Esperxats del Pla de l’Estany i Castellers de Figueres. Això ens permet poder gaudir el fet de compartir plaça amb elles i cuidar-les com cal!

Bescanó, és una diada que se celebra amb motiu de la Fira de l’Embotit i es fa en un horari molt propi de la tradició castellera (xist), diumenge a la tarda. És una diada on sovint hi ha força públic i hi apleguem forces camises. La diada ens serveix per seguir agafant embranzida i confiança pels grans reptes que ens venen al llarg de la temporada.

Pel que fa els acompanyants i amics, els castellers de Figueres de ben segur que vindran a fer un bon paper. L’any passat ens van ensenyar tres castells de 7. Aquest any ja han fet els primers castells de 7 i porten un bon ritme. Veurem si aquest any arrosseguen camises i tornem a veure el 5d7 que tan bon resultat els va donar als de la camisa lila.

Qui també ens acompanyarà i van ser absents l’any passat són els Esperxats. Els de la camisa blau-verda han començat l’any amb l’accelerador a fons. Aquest any estan de cel·lebració, ja que fan 5 anys i tenen reptes ambiciosos. De moment ja han revalidat el 5d6 i la td6 i veurem si els portaran a plaça el diumenge.

I els Marrecs què? Venim d’un cap de setmana de festa i veurem quantes camises podem mobilitzar.

Però com es pot veure a assaig, portem un molt bon ritme i els castells de 7 i mig comencen a quedar-se curts! Les paraules de la cap de colla són: “no condicionarem la temporada però tampoc som cecs.” Que voldrà dir això?

Doncs au, haurem d’anar tots cap a assaig per veure quins misteris ens té preparats la tècnica per diumenge. Segur que amb això, sumat a que divendres tenim un sopar una mica especial, segur que serà una gran setmana de castells!

Au doncs, petons!

Albert Salado.

Fontanilles: Sol i Castells

Seguint amb el programa d’actuacions el passat diumenge els Marrecs ens vam presentar a la plaça de l’ajuntament de Fontanilles! L’actuació seguia dins el marc del qual es podria dir pretemporada. Cap de les dues colles portàvem ni molt menys castells límits però tot i així s’hi va veure un bon nivell de castells.
Val a dir, i que consti en acta, que em vaig endur una grata sorpresa amb l’actuació d’aquest diumenge. Primer de tot per la gran quantitat de públic que hi havia present a la plaça. Als castellers ens fa sentir reconfortats veure les places plenes de gent! Quin goig que feia! Segon per la gran quantitat de Marrecs que vam ser a la plaça. Ser 130 persones a Fontanilles és una molt bona manera de començar a engegar els motors. I tercer per la gran estona que vam poder gaudir del dinar. D’acord, sí, potser va anar una mica tard el dinar. D’acord, sí, tots ens hauríem menjat 15 calçots més. Però, i poder passar un bon migdia-tarda amb la companyia Marreca? Això no té preu!

Dit això, val a dir que la diada va estar marcada pel sol de justícia que queia sobre la plaça de Fontanilles. Feia un dia d’estiu escandalós. La diada va estar marcada pel sol fins a tal punt que l’ambulància es va haver d’endur una senyora amb motiu d’un cop de calor. Aquest fet va provocar l’aturada de l’actuació fins que arribes la propera ambulància.

 

El Diumenge ens van acompanyar els Castellers de Terrassa. Els nostres padrins que no es van prendre l’actuació amb gens de broma tot i ser tant lluny de Terrassa, van obrir plaça amb  2pd4. Tot seguit van portar el 3 i 4 de 7 i la torre de 6 en tercera ronda. Les estructures no van patir en cap moment i la torre demanava a crits un pis més. Van tancar la plaça amb 2pd4. Esperem que sigui un bon any pels de la camisa blau turquesa i que puguin revalidar els castells de l’any passat.
I els Marrecs? Doncs com he dit anteriorment vam moure un bon grapat de camises. Això ens va permetre fer castells amples i rodar molts castellers, tant de tronc, com de pinya i canalla. Vam obrir plaça amb 3pd4. Tot seguit, vam obrir ronda de castells amb un 5d7 que cada dia té més bona cara. A segona ronda vam plantar un 7d7. Sincerament, plantar un 7d7 està molt bé, és un castell ample blablabla.. Però ser prou gent per tancar la pinya de 7 i a Fontanilles.. Escandalós. Bravo pels Marrecs! Vam tancar la ronda de castells amb un 4d7a que va presentar bona mida per la part del 4 i no va tenir més història amb el pilar. Per últim vam acabar amb el pd5. Una prova més per aquest pilar que esperem que aquest any sí.
Doncs un cop feta la crònica, només queda animar-vos a seguir venint i dir-vos que això promet. Tenim bon ritme i això engresca! Esperem que la cosa segueixi així! El cap de setmana que ve, festa (que ja va bé) i ja ens plantem a Bescanó. A veure si som prou gent i podem seguir fent passos endavant!

Au, petons!

Albert Salado