Després d’una bona prèvia Marreca i després d’una bona actuació Marreca, no podia faltar la bona crònica Marreca.

Això va agafant forma i ja tenim la temporada engegada amb la dinàmica d’assaig normal i les primeres actuacions. Com comentava el bon amic Enric Plensa, el rock’n’roll ja ha començat. Per tant, al gra!

Tot i que els núvols i la fresca no acompanyava, els Marrecs de Salt ens hem presentat a la fantàstica plaça de la vila de les Franqueses del Vallès on hi havia una trobada de puntaires. Cal dir que avui hem sigut moooolt puntuals i el gran gruix de la colla ha arribat 1 hora abans de començar l’actuació. I després de col·lapsar l’únic bar que hi havia obert al poble ens hem disposat a començar l’actuació. Tot plegat s’ha fet una mica llarg i feixuc, ja que entre la puntualitat i que hem engegat 30 minuts tard l’espera s’ha fet llarga. Però ha valgut la pena.

Avui estàvem acompanyats pels Xics de Granollers i els Castellers de Cornellà. Els primers, i amfitrions han fet 2pd4 d’entrada, seguits d’un 3d7,5d7 i 4d7 de rodatge i han conclòs amb un pd5 i un pd4 al balcó. Una diada més que correcte dels Xics amb els quals ens tornarem a trobar per temps de Flors i de ben segur que veurem algun d’aquests castells amb un pis més.

Els castellers de Cornellà també eren presents avui a les Franqueses. La seva diada també ha estat resolta amb bastanta fluïdesa. Han obert plaça amb un pd4, seguit d’un 5d6, 3d7 i un 4d6a. Han conclòs la diada amb 2pd4. Sense més història tampoc la diada dels de Cornellà dels quals esperem que tinguin una temporada plena d’èxits!

I els Marrecs què? Doncs hem obert la plaça amb 3pd4 sense més història. Tot seguit en primera ronda, hem plantat un 5d7 preciós. Llavors, en segona ronda hem enfilat un 4d7a amb alguna mida rarota al 4 i un pd5 executat amb molta solvència. El 4d7 ha estat el castell escollit en la tercera ronda que ha sigut una autèntica postal. Per últim i per concloure l’actuació hem enlairat el pd5. Una actuació molt plàcida i sense més història que ens servirà de rodatge pels grans reptes que ens esperen aquesta temporada. I com diria aquell: “Con esto y un bizcocho, ens veiem la setmana que ve a Fontanilles”. On seguirà la ruta dels Marrecs i aquest cop anirà acompanyada d’una bona calçotada popular!

Au doncs! Salutacions!

Albert Salado.

M’ha costat gairebé dues setmanes començar a escriure aquest article. En primer lloc, perquè com ja us podeu imaginar, no és la crònica de la Plaça del Vi que jo volia explicar. A més, no negaré que l’última crònica de la temporada em provoca un cert sentiment de nostàlgia.

Segur cadascú de vosaltres haurà viscut aquest 2016 Marrec a la seva manera. Però si us haig d’explicar com l’he vist jo, només us puc dir que per mi ha estat com una història d’amor. Un any viscut en el que m’he tornat a enamorar de la meva colla. Una temporada per redescobrir uns Marrecs en alça on els somriures corrien pel local i les persones eren càlidament rebudes pels castellers de l’assaig.

Durant aquests dies he reflexionat bastant al voltant de la temporada que hem viscut plegats. Penso on vaig deixar la colla fa pocs anys i on és ara en aquest el seu 20è aniversari. I no deixo de fregar-me els ulls. És com un somni col·lectiu que es va materialitzant gràcies a la força de la gent que se’l creu. En definitiva, gràcies a l’amor que tots sentim per aquesta colla.

Com us deia, he sentit aquesta temporada com una novel·la romàntica entre la meva colla i jo. Però desenganyem-nos, l’autor de la novel·la no va preveure el romàntic final que tots esperàvem. La típica escena en què la parella es troba a punt de culminar el seu festeig. I quan ja tot anava rodat, entren a plató uns convidats inesperats que ho engeguen tot a rodar. Merda de final, òstia!

Però la sort per nosaltres, és que la vida dels Marrecs més que com una peli, és com una sèrie. I és cert que aquesta temporada no ens ha deixat el final que tots volíem, però un capítol no podrà eclipsar tot un any per emmarcar. I sabem del cert que aquella escena romàntica que tots estem esperant arribarà la temporada vinent. Perquè la relació que hem creat és sòlida. I com en tota bona història d’amor, la relació no farà sinó enfortir-se davant les dificultats que imposa el guió.

La veritat és que no vull entrar en gaires més detalls sobre el diumenge de Plaça del Vi. Ha estat una Festa Major on els Marrecs hem set els protagonistes de tot un cap de setmana llarg. Amb tres actuacions d’altíssim nivell. Alguna d’elles, com la de la Catedral, única i espectacular. Podem i hem de sentir-nos ben orgullosos de tot el que hem fet aquests dies, perquè no és gens fàcil. Acabem el 2016 sense cirereta, però ningú pot dubtar que estem a dalt de tot.

I certament hem tingut un final agredolç per una temporada de somni. Però és un somni del que no vull despertar. Una història d’amor que continuarà l’any que ve amb ganes i energies renovades. Amb nous protagonistes i noves històries que ens faran seguir creixent. Continuarem perseguint els nostres anhels amb forma de castells. Tornarem a viure i a conviure plegats les mil aventures que signifiquen formar part de la gran família dels Marrecs de Salt. Quin luxe, tu!

Fins l’any que ve!

Quan diumenge vaig arribar a les piscines de Salt i vaig veure que hi havia tres autocars per baixar a Barcelona em va venir un formigueig a la panxa molt difícil d’explicar. No era tant pels castells que anàvem a fer (que també, però ja ho sabíem des de divendres, això). Més aviat era una sensació d’orgull marrec. Una petita sensació de victòria ja abans de sortir de casa. La demostració que quan se’ns convoca per fer depèn de quins castells, la colla respon sense vacil·lar.

Feia dies que la tècnica anunciava que volia fer el 5d8 i el pilar de 6 al barri de Sant Antoni, i allà estàvem 150 marrecs armats amb les camises i les faixes preparats pel que fes falta. Quina patxoca, tu!

I així, amb aquest tarannà de colla que es fa gran vam arribar a la gran capital. Un bon dia de sol i dues colles amigues ens acompanyarien en la nostra gesta de fer història quinze dies abans de Plaça del Vi.

Els amfitrions, els Castellers del Poble Sec, van evidenciar que no estan en el seu millor moment de forma, a més d’algunes baixes puntuals que els van obligar a baixar pretensions, fins i tot de la gamma de castells de set. Van obrir plaça amb un 4d7 força alleugerit, en vistes a no deixar del tot de banda el repte dels castells de vuit per enguany. Un bon 5d7 en segona ronda feia pensar que rubricarien una diada plàcida, tot esperant reeixir per la seva diada. Però la tercera ronda els va estroncar els plans quan el pilar del 4d7a va cedir després de dues batzegades fortíssimes. Una llàstima per una nova alineació de pilar que no pintava gens malament. Ara només queda desitjar als Bandarres que es recuperin bé i que aviat els tornem a veure al nivell que es mereixen.

També hi havia a plaça els Sagals d’Osona. Una colla que està fent un final de temporada extraordinari, a jutjar pels dubtes que generaven a principis d’any. 5d7, 3d8 i 2d7 per una colla renascuda que torna a creure en sí mateixa i que ja deu mirar el 2017 amb les màximes ambicions.

Però la veritat és que diumenge els autèntics protas de la peli, érem nosaltres, els Marrecs de Salt. Havíem anunciat grans castells, i ara tocava demostrar que no anàvem de farol. Així doncs, a primera ronda vam obrir les cartes i vam ensenyar la nostra gran catedral, la que es fa a Salt, i allà on els Marrecs volguem. 5d8 de sortida i les coses clares.

En segona ronda, es tractava de demostrar-nos a nosaltres mateixos que lo del 3d9f va en serio. I com que tots ho sabíem, vam plantar un 3d8 de postal que demana a crits un pis més per Sant Narcís.

La tercera ronda era un 4d8, que havia de ser de tràmit, però que vam haver de treballar molt per descarregar-lo. Un avís per recordar-nos que no ens podem despistar en cap dels castells que portem a plaça.

I superades les rondes de castells, vam anar a per la cirereta del pastís. Per primer cop aquesta temporada trèiem el pilar de sis fora de l’assaig. I malgrat la quantitat de vegades que hem descarregat l’espadat al local, els nervis del directe van fer acte de presència. Primer un intent desmuntat que ens va agafar a tots per sorpresa. Després un pd6c massa in extremis i que no fa justícia al gran nivell que ha demostrat aquest castell durant els assajos. Una llàstima, però ningú millor que nosaltres sap lo que promet aquest pilar i les expectatives que en ell hi tenim posades. Una anècdota que no emmascara el fet que vam rubricar la millor actuació de la nostra història. I ja portem dues actuacions consecutives parlant en aquests termes. I lo més “catxondo” de la situació, és que tots sabem que lo millor, encara està per venir.

Aquest ha estat un d’aquells caps de setmana que semblen que no s’hagin d’acabar mai. Quan tornava a casa després dels castells de la Diada, em sentia cansat, de fet em sentia completament exhaust. Gaires setmanes com aquesta, i ens recullen a tots amb pinces!

Ara bé, diria que l’esforç ha pagat la pena. Primer, perquè el curs de twitter organitzat dissabte al matí ha portat més marrecs i marreques a la xarxa, i això sempre és d’agrair. A més dissabte a la tarda vam tornar a fer una molt bona actuació a Olot. I a més a més, diumenge vam poder ser amfitrions d’una preciosa jornada reivindicativa a la nostra Vila de Salt, la qual va  respondre amb boníssima nota la confiança que se li va donar.

Però, parlem de castells. De les Festes del Tura d’Olot, que un any més ens rebien per participar de la seva diada castellera.

Aquest any, els Xerrics d’Olot  venien amb unes expectatives molt altes. Per primer cop en la seva història, es plantejaven tres castells de set en una actuació, doncs volien estrenar el 4d7a.

Després dels pilars d’entrada, els amfitrions van començar la diada descarregant el 3d7. Un castell que aquest any tenen molt segur i que van defensar molt bé, malgrat la rengla quedés molt estirada al moment de descarregar. I era en la segona ronda que s’havien d’enfrontar al gran repte del 4d7a. I ho van fer per dues vegades. Però en les dues ocasions el castell va acabar en intent desmuntat. Després d’un any tant bo, els garrotxins no volien arriscar ni un pèl, i van extremar la prudència desmuntant el castell. Van acabar amb 4d7 i 2d6. Dos castells que van descarregar sense problemes i que evidencien que aquesta pantalla de castells ja la tenen més que superada. El 4d7a, arribarà més aviat que tard. Feia bona pinta.

També hi actuaven els Castellers de Figueres, tot i que si heu llegit la prèvia d’aquest cap de setmana, haureu llegit que venien els Xics de Granollers (als quals vull felicitar pel seu 2d8f), però es tractava d’un error del nostre calendari. Total que els Castellers de Figueres van venir sense una gran quantitat d’efectius i van plantejar una actuació de 3d7, 3d7a(c) i 4d7. La llàstima és que el castell amb agulla només va quedar en carregat, en caure el pilar a la motxilla de sortida. Malgrat l’incident, els empordanesos van demostrar que tenen aquests castells molt i molt per la mà.

I els Marrecs de Salt que arribàvem a la garrotxa amb una certa sensació de que estàvem allargant les vacances més del que voldríem. Una sensació que ens hem tret de sobre, doncs vam descarregar una molt bona actuació amb 5d7, 3d8 i 2d7. Si bé no vam desplaçar tantes camises com hauríem volgut, vam tornar a recuperar les bones sensacions i la confiança que necessitem per encarar amb garanties aquest final de temporada tant apassionant que ens espera. Tres castells que tots ells demanen un pis més quan abans millor.

Content, orgullós i satisfet per aquests dos dies. I sense massa temps per pair-ho, comencem una altra setmana clau d’aquest setembre, que acabarà diumenge vinent  actuant a Sant Cugat.

VISCA CATALUNYA!

Ens veiem per les places!