Per primera vegada en els nostres vint d’anys d’història, els Marrecs de Salt portàvem un programa amb tres castells de la gamma alta de vuit pisos. Un nivell que ens havia de posar en el top 15 de les millors colles del món casteller. Una Festa Major de Salt de màxims, que juntament amb les tres colles convidades ha tingut castells per a tots els gustos.

Després dels pilars caminats, la primera ronda ens posava la diada de cares tot descarregant el 5d8. El primer que intentàvem enguany i que ens ha sortit d’allò més bé. A més, sembla que es consolida com a bona la opció dels últims anys d’obrir plaça amb aquest castell. Les sensacions eren òptimes per afrontar els reptes que encara quedaven.

La segona ronda era el moment escollit per treure’ns l’espineta de la torre carregada de Quart. I la cosa ha començat amb un peu compacte que funcionava molt millor que l’última vegada. Proba d’això és que s’ha carregat amb molt bones mides. La sortida però, ha resultat fatal per al castell, que ha cedit en trencar-se el tronc. 2d8fc.

Semblava que els plans es començaven a tòrcer, però en un gest com el de les colles grans, hem reclamat el que crèiem nostre. Havíem vingut amb un castell completament inèdit i el volíem fer. I l’hem fet. Hem inaugurat una casella nova a la nostra base de dades. Per primer cop a la història, els Marrecs de Salt fèiem el 7d8. Un castellot impressionant que no hem pogut descarregar per ben poquet. Segur que els nervis del repte i arrossegar la caiguda anterior no han ajudat gaire. Malgrat tot, s’ha vist un castell completament al nostre abast i que mereix ser descarregat a la propera ocasió que tinguem. 7d8c.

I com que no es pot tenir tot, doncs hem hagut de descartar el pilar de  sis per després de les vacances. “Gajes del oficio”.

A plaça ens acompanyaven els Xerrics d’Olot, que han signat la millor actuació mai feta fora de casa descarregant el 4d7, el 3d7 i el 5d6. Aquest any els nostres fillols estan a tope. A veure què podran fer a Festes del Tura.

Uns altres habituals d’aquesta diada, a més dels Xerrics, són els Xicots de Vilafranca. I és d’especial menció el fet que els penedesencs han fet tres actuacions entre dissabte a la tarda i diumenge. I no pas actuacions menors, ja que han signat tres tripletes en les tres diades. La segona d’elles i la més llunyana, aquí a Salt. 3d8, 2d7, 4d8 pels Xicots.

La quarta colla a plaça eren els Xics de Granollers, que venien a trencar els seus registres de la temporada, però que el 4d8 carregat de la primera ronda els ha obligat a trepitjar el fre. Així doncs, han hagut de descartar el 2d8f que s’havien plantejat per fer un 5d7 i un 3d7. Una llàstima pel del Vallès.

Ara és el moment de prendre’ns unes vacances. De recuperar-nos d’aquest primer tram de temporada intens i apassionant. D’agafar noves energies per setembre. De descansar sabent que hem deixat deures pendents, però ben orgullosos del que hem fet i fins on hem arribat, que no és gens fàcil. I ja veureu que poc a poc tots anirem siguent conscients que aquella diada de Sant Jaume del 2016 a Salt va ser de les més grans mai fetes pels Marrecs.

Ens veiem per les places!

Lo primer que  ens vam trobar en arribar a Centelles, va ser que l’actuació es retardava 30 minuts. Això ens va anar bé per poder deixar temps a que els del bar anessin a buscar el cafè a Colòmbia i tornessin per fer-lo. Superat l’entrebanc, l’actuació castellera començava gairebé una hora més tard del previst.

Tot estava resultant molt estrany abans de començar, però tanmateix havíem vingut a fer castells i això és el que pensàvem fer.

Així doncs, les colles entràvem en escena amb uns clàssics pilars d’entrada. Els amfitrions de la diada, els Sagals d’Osona (again) i els Castellers de Berga en van fer un parell. Però els Marrecs de Salt vam voler demostrar que els dimecres molen i sense massa vergonya ens vam marcar la vacil·lada de fer  tres de pilars d’entrada.

Finalment vam poder començar una jornada castellera que en realitat va passar prou ràpida un cop iniciada. Els Sagals van obrir amb un 5d7 que ja tenen més que superat, tot esperant el plat fort de la segona ronda.

Ha estat un inici de temporada molt complicat pels de Vic, però la segona ronda de Centelles marcarà un punt d’inflexió en la seva temporada, doncs van descarregar la torre de set amb molta seguretat i sota un esclat de joia carbassa.

Suposo que quan va començar la 3a ronda encara estarien amb l’eufòria o les canyes de la torre, ja que van haver de desmuntar un 4d7. Però va ser només una anècdota que van resoldre descarregant tot seguit un molt bon 3d7. Vano de 5 per acabar i a celebrar-ho.

Els berguedans van arribar a Centelles marcats per les poques camises que portaven, però haig de dir que van deixar molt bones sensacions a plaça i van demostrar perquè amb només quatre anys ja estan on estan. I ho van deixar clar ja a la primera ronda, on van plantar un 4d7 lleuger, prova evident de 4d8 sense el pis de segons. Amb una diada condicionada per la disponibilitat de recursos i amb la feina feta només començar, els de Berga van acabar assegurant un 3d7 i un 4d6a en 2a i 3a ronda respectivament. Pilar de 5 per acabar i a esperar la seva diada d’aniversari. Molt bona impressió d’una colla amb la que m’agradaria tornar a compartir plaça.

Els Marrecs actuàvem en segona posició, però he preferit deixar-nos pel final de la crònica, que sempre dona “catxé”.

Després de la “marcada de tita” dels pilars, la tècnica va complir fil per randa amb el que s’esperava d’ells i van cantar una “classiqueta marreca” amb el mateix ordre i tot que l’última vegada. És a dir, que per no perdre les costums, vam obrir de 3d8. Un castell que finalment ens tornava a quedar bonic, després dels últims, que s’havien hagut de treballar. I potser amb massa confiança vam encarar el 4d8 i el 5d7, que els vam descarregar, sí, però macos quadrats i tranquils… doncs no. Més aviat al contrari. En fi, dos pilars de 5 i a descansar que la traca final ja és aquí!

Ens veiem per les places!

Si seguim amb el símil ciclista que fèiem a la prèvia, podríem dir que al tram final de l’etapa l’hem fet en temps però sense esprintar. Veníem de dues setmanes fent molts esforços per arrossegar camises fora de casa. I a la tercera setmana ja no hem pogut ser tants com voldríem. Malgrat tot, i seguint la bona tònica d’aquesta temporada, sortim de plaça amb el cap ben alt.

I això que la diada al Centre Cívic Fort Pienc va tenir un inici de tot menys engrescador. I és que els amfitrions de la cita, els Castellers de la Sagrada Família, van obrir amb una despenjada del  pom en el seu primer castell. Ni més ni menys que la torre de set! Una caiguda lletjota per començar no mola mai.

Amb aquests condicionants els Marrecs de Salt entràvem en escena amb el nostre castell de moda, el 3d8. Ole tú! I com no podia ser de cap altra manera, descarregat!

I els últims en actuar eren els Moixiganguers d’Igualada, que venien amb pocs efectius. Van obrir plaça amb un 4d7 que duia bastants canvis i es va haver de desmuntar treballant molt perquè no caigués.

Afortunadament, a partir d’aquell moment tot va tornar pels seus camins habituals. Els de Safa (què voleu, són més mandrosos que originals per posar-se malnoms!) van reconduir l’actuació descarregant el 3d7ps (quins records, eh?) el 7d7 i el 5d7. Mal regust de boca per la caiguda, però en definitiva una molt bona actuació per als barcelonins que els permet seguir progressant.  i2d7, 3d7ps, 7d7, 5d7, pd5.

Els Moixiganguers van invertir l’ordre d’actuació i van acabar fent 3d7, 2d7, 4d7, pd5. Uns registres condicionats pel nombre d’efectius però amb un 2d7 que evidencia el bon nivell de forma en el que es troben els d’Igualada.

Els Marrecs de Salt vam fer la diada d’un pis menys. Tots aquests castells que volem veure pujar pis abans que s’acabi l’any. I a jutjar per la tranquil·litat amb la que ens movem en aquest nivell de dificultat de castells, cada dia estic més convençut que hi arribarem.

Tanquem un mes de juny intens que ens ha posat a tots al màxim nivell de forma. El mes de juliol serà un apassionant temps de collita. 3d8, 2d7, 5d7, pd5 a Fort Pienc. Ara a sumar-li un pis més.

Ens veiem per les places!

L’any en que la Trobada de les Colles de l’Eix arribava a la seva majoria d’edat, potser ha estat l’any més estrany de tota la història d’aquesta cita. Començant, com ja us podeu imaginar, per la ubicació de l’actuació d’enguany. Tot i que la diada s’havia de celebrar a Manresa, es veu que uns malentesos amb l’ajuntament ho van impedir. I com aquell qui no vol la cosa, en una setmaneta ens canvien el municipi d’actuació i anem a petar a Avinyó, una bonica població del Bages que ens va acollir d’allò més bé. I amb una plaça plena d’encant que va contribuir a crear un ambient casteller d’aquells que fan goig de veure.

Però no només aquest fet va convertir l’actuació en diferent de lo habitual en aquesta trobada. Les dates també la feien especial, ja que en els últims anys ens havíem acabat acostumant a anar a les Colles de l’Eix durant el més de setembre.

Un altre aspecte que a mi em va semblar que se sortia de la normalitat que coneixíem de la Trobada de les Colles de l’Eix era l’ambient de les colles. Ja sé que és quelcom molt subjectiu de valorar, potser massa. Però la veritat és que l’ambient o la tensió de la plaça no eren els de sempre. Hi havia subtils diferències amb trobades d’altres edicions. Segurament motivades també per aquest canvi de dates, i també per les circumstàncies de cada colla. Cap de les quatre, per bé o per mal, va portar els seus “pepinus maximus” a plaça, i això es va traduir en un cert relaxament en l’ambient de plaça. Un ambient distès i poc competitiu entre les colles que vaig agrair bastant per poder gaudir de bons castells envoltat de molts companys i amics castellers que només em trobo en certes places i diades com aquesta.

A nivell casteller, tot això va culminar en una diada tranquil·la i sense gaires ensurts. Els amfitrions, Tirallongues de Manresa, van rubricar una molt bona diada de 3d7a, id5d7, 5d7, 4d7a, pd5. Els Sagals, en ple període de reestructuració i amb menys camises de les habituals, van signar un 3d7, 3d7a, id4d7, 4d7, pd5. Certament no són números gaire espectaculars, però donar els Sagals per morts aquest any seria, com a mínim, precipitat. Que ningú s’estranyi si a finals de temporada els veiem fent castells importants.

Els Castellers de Lleida van portar a plaça castells que tenen molt ben consolidats i van sortir de plaça amb 3d7, 5d7, 4d7, idpd5, 2pd4. Poca cosa dir dels de la Terra Ferma, que segueixen buscant el seu nivell d’anys millors.

I com tota bona Trobada de les Colles de l’Eix, vam tancar l’exhibició castellera amb un 4d7 de germanor tutti colori que sempre em fa il·lusió de veure. Una tradició que ens hem fet nostra i que trobo que ens ajuda a recordar i consolidar valors socials que formen part del fet casteller.

Però aquest diumenge tot tenia un color Blau Ter… Per no despentinar-nos massa vam clavar una “classiqueta marreca” com si de bufar i fer ampolles es tractés. La paraula que em ve al cap quan hi penso és SOLVÈNCIA. Una sensació de seguretat en nosaltres mateixos que em fa somiar, i molt. Enrere queden aquelles actuacions del maig on els castells de vuit semblaven tant pesats. A Avinyó em vaig sentir com si acabéssim de passar una pantalla de videojoc. De fet, com si ja estiguéssim jugant en el següent nivell.

3d8, 4d8, 5d7, pd5 i que vagin vinguent! Següent diada?

Ens veiem a plaça!

 

Hi ha vàries coses que et fan adonar que ja estem en plena temporada de castells. La primera és la calor: el típic sol de justícia que cau un diumenge d’estiu a les 12 h del migdia a qualsevol plaça pavimentada del país. Aquell ambient de suor castellera que fa perdre casi tot el glamour a aquesta increïble tradició. Una altra cosa en la que ens podem fixar, és en la quantitat de gent que ve a veure la diada, fet molt relacionat també amb el bon temps i allò que dèiem de la calor. I un altre aspecte a valorar és trobar-se la Carnicé a plaça. Quan TV3 i La Xarxa comencen a treure les càmeres i els presentadors, vol dir que s’hi faran coses importants a la diada. I que l’època dels castells grossos ja és aquí.

Ahir a la plaça de Santa Maria de Mataró, es van complir tots els requisits per gaudir de la gran jornada castellera que vam tenir el privilegi de viure.

És veritat que els Borinots van venir amb poques expectatives, degut a algunes baixes importants, però van plantar una senyora actuació de 3d8, id7d8, 7d8, 4d8 i vano de 5. Segur que tots haguéssim preferit veure castells de nou també de color gris, però els Castellers de Sants van saber posar seny a la situació i segur que en breu els tornarem a veure protagonitzant castells importantíssims.

I els que aquest any no seran menys, ni de bon tros, són els Capgrossos de Mataró, que van poder celebrar el seu 20è aniversari “por todo lo alto”. Ni més ni menys que estrenant els dos primers castells de nou pisos d’aquest 2016. La tripleta màgica més matinera de la seva història. 5d8, 3d9f, 4d9f, idpd6, 2pd5, 10pd4, pels de la capital del Maresme.

Si alguna cosa em va cridar l’atenció dels Capgrossos durant l’actuació de diumenge, va ser la convicció amb la que van afrontar tots els castells. De fet, aquell 3d9f de la segona ronda es va aguantar per la fe cega que la colla tenia en el castell. Feia anys que no veia aquesta actitud orgullosa dels mataronins que tants èxits els hi ha portat al llarg de la seva vida. Aquest 2016 els Capgrossos tornen a fer por. I és que el tàndem Castellví-Castellví és molt de tàndem…

Per mi, un dels moments de la diada va ser el del 4d9f. I no tant per l’execució del castell, sino pel silenci sepulcral que es va viure a la plaça mentre muntaven aquesta estructura. Gairebé es podia palpar el silenci. Com deia aquell: “gallina de piel”… Sens dubte. Mataró compta amb un públic entregat a la colla i cada dia més expert en castells. “Chapeau!”

Els Marrecs de Salt vam complir amb el que s’espera d’una colla com nosaltres. Una colla de vuit que vol ser de nou, ha de fer molts castells de vuit allà on va. I això és el que vam fer a Mataró. Una clàssica de vuit com un sol que ens va fer quedar com uns senyors i que ens reforça per seguir amb pas ferm cap als nostres objectius. Els castells de vuit són nostres i en volem fer a carretades! Pel meu gust, potser els vam haver de treballar un pèl massa, però no podem obviar que tant el 3 com el 4 portaven canvis i que els vam saber defensar amb molta seguretat. És una d’aquelles actuacions que et fan sentir important. Diades on veus que colles de primeríssim nivell com Capgrossos i Borinots et miren amb respecte. Com un igual, no com una petita colla de províncies. Diumenge a Mataró, era per portar la camisa dels Marrecs amb el pit inflat i el cap ben alt.

3d8, 4d8, 2d7, 2pd5… i diumenge vinent… més!