Aquesta és potser la diada més important que tindrem fora de Girona en tota la temporada. Aquest diumenge anirem a actuar a l’Aniversari dels Capgrossos de Mataró. I hi actuarem amb els Capgrossos i amb els Castellers de Sants. Em pregunto si realment som conscients de la rellevància de ser convidats en una diada amb dues colles d’aquesta envergadura.
I no només els avala la seva trajectòria en els últims anys, sinó que ambdues colles ja estan en millors registres que els que van fer l’any passat. A aquestes alçades, els Capgrossos ja han descarregat dos 2d8f i també dos 5d8. És molt lògic pensar que pel seu 20è aniversari podrien intentar algun castell de nou pisos. La veritat és que tinc la sensació que aquest 2016 els de Mataró protagonitzaran algun titular en el món casteller.
Els de Sants arriben encara més endollats, ja que ja tenen al sarró d’aquesta temporada un 3d9f i també 2 pd6. Sens dubte els Borinots són una de les colles de moda i estan vivint els millors moments de la seva història. Aquest any, tots els castells que han tirat amunt els han descarregat. Una colla en estat de gràcia de qual podem esperar tot.
Pels Marrecs de Salt, aquesta és una oportunitat única de compartir plaça envoltats de castells de nou. Acompanyar colles de gamma extra en plena evolució. És el millor moment per reivindicar-nos com una colla gran. De no defraudar les expectatives que la data comporta. Aquest diumenge és el dia de fer sentir la nostra veu en el món casteller. Serem capaços de fer-nos escoltar?
El mes de maig ja està expirant els seus últims dies. Ja hem passat l’equador de la primavera i crec que és important parar-nos a mirar on som per saber on volem anar.
Aquest dies han sortit diferents articles que parlen de nosaltres. Som de les colles de moda. Aquelles colles de vuit que han fet un inici de temporada prometedor. De les que apunten maneres, bona projecció… però el cert és que encara no hem fet res. La partida comença ara, al mes de juny. L’inici de temporada ja s’ha acabat. Ara ja hi som pel tros. I és ara quan hem de començar a demostrar on volem acabar l’any.
Crec que hem fet un molt bon inici de temporada. Malgrat que teníem unes expectatives tant altes que a vegades sembla que estiguem al pou. Però és tot al contrari. Hem arrencat forts. Ja portem uns quants castells de vuit, i això ha fet generar moltes il·lusions (tant dins com fora de la colla) per veure si podem assolir reptes encara més grans.
La qüestió és que ja estem entrant al més de Juny i comencen a sortir les primeres convocatòries d’examen. I per més “INRI”, no tenim ni una actuació a la nostra estimada província. Però les que ens venen, són diades importantíssimes que poden marcar el desenllaç d’aquest 2016.
Tots i cadascun de nosaltres hauria de pensar què volem fer. Tenim la opció de quedar-nos aquí a les nostres comarques i convertir-nos en reis bornis d’un país de cecs. Però també podem sortir de casa i anar a les grans places castelleres a donar-ho tot. A reivindicar-nos com la colla important del món casteller que som i volem seguir sent.
I tot això ho dic perquè la primera que ens ve a sobre és la Diada dels Capgrossos de Mataró, on actuarem amb els Castellers de Sants. Tant una com l’altra colla, són colles de gamma extra. Ens donen la oportunitat de fer castells en places i amb colles de gamma extra. De debò volem anar a fer-hi un 4d7a (amb tots els respectes…) i comportar-nos com una colla de provincians? O anirem a demostrar perquè volem ser la colla de referència al nord del país?
El mes de juny és la clau de volta. És hora d’anar a les places importants. A les grans diades. Si a Mataró i a Colles de l’Eix hi fem grans actuacions, estic segur que al mes de Juliol ho petarem. I si a Palafrugell i a Festa Major de Salt ho petem, ens esperen un setembre i octubre que poden ser memorables…
Però tot passa per fer un mes de juny a l’alçada del que s’espera de nosaltres: la millor colla del nord.
Després d’uns anys de no aparèixer en escena, aquest diumenge passat a Quart vam recuperar la Trobada de Colles Castelleres Gironines. Recordo les primeres que havíem fet a Besalú (no fa 10 anys, però gairebé). Ens ajuntàvem els Castellers de Figueres, els Xerrics d’Olot i els Marrecs de Salt i ja era suficient per dir-li Trobada de Colles Castelleres Gironines. Vam repetir l’experiència quatre vegades (diria que en alguna edició ens havien donat de dinar i tot) i finalment es va desestimar la idea.
Aquest any, amb l’excusa del 20è Aniversari de Marrecs, s’ha decidit reeditar la trobada. Ara bé, això de les tres colles a la província ja ha passat a la història. Avui dia ja en som SET, de colles convencionals! (bé, en realitat sis, i una més que encara està en formació).
Vam canviar Besalú per Quart, que té una plaça de l’Ajuntament de bones dimensions i molt acollidora per una diada d’aquestes característiques. A més, la pluja va tenir el detall de no fer acte de presència fins haver acabat el dinar i tot, cosa que sempre és d’agrair.
Haig de dir que vaig gaudir molt de veure i viure una jornada tant castellera a terres gironines. Érem moltes colles, molts castellers i sobretot molt bon ambient de germanor i de ganes de fer coses. Una diada diferent, és cert. Però no per això una actuació menor. Ni molt menys! Doncs la 5a Trobada de Colles Gironines es va mostrar com una diada important per a totes les colles, fet que em fa ser optimista de cares a la continuïtat de l’experiència.
A nivell de castells, tant Xerrics d’Olot (5d6, 3d7, 2d6, pd5) com Minyons de Santa Cristina (3d6, 2d6, 4d6, pd4) van ser les úniques colles que van complir el seu programa al peu de la lletra. Moltes felicitats, perquè van protagonitzar una gran actuació.
Els Castellers de Figueres (3d7, 5d7, i7d7, 4d7, vano de 5) i els Vailets de l’Empordà (4d7a, i3d7a, 3d6, pd5) van haver de deixar un castell cadascuna en intent i això els va obligar a rebaixar pretensions, tot i que venien amb molt bones perspectives. Esperem que aviat recuperin les sensacions positives que portaven.
Per la seva banda, els Esperxats de l’Estany (4d6, id5d6, 3d6, pd4) no van poder amb el 5d6 i el van acabar desmuntant i descartant.
I els Castellers de les Gavarres, que encara són colla en formació van fer 3d5a(net), id2d5, 2d5, 3d5(net), pd4. Esperem que en breu puguin començar a portar castells de sis i rubricar així una actuació amb tres castells sencers i pilar.
Pels Marrecs de Salt (3d8, 2d8f(c), 4d8, 2pd5) la diada va ser una mica com un gran pastís sense cirereta. Una bona jornada però sense traca, tu… No sé, com un partit guanyat però sense sumar els tres punts… I és que hem de reconèixer que en aquesta colla portem bastant malament tot lo que seria el tema de les caigudes. I la torre de la 2a ronda, per més carregada que estigui (perquè, debats inútils a banda, està CARREGADA), no deixem de sentir-la com una punyetera caiguda.
Un detall important d’aquesta actuació, també va ser el vano de cinc que van fer els Castellers de Figueres, ja que el pilar de cinc no anava amb el color lila tradicional de la seva colla. Anava amb el color taronja dels Castellers de l’Albera. Un homenatge a la que va ser la primera colla castellera de tota la província de Girona (1995-2002).
Després de tants castells, la diada finalment va acabar amb un dinar de germanor i animació infantil ( i no tant infantil) a càrrec d’un tal Jaume Barri (no comments).
Ara bé, el temps i la història diran que ahir va ser el primer cop en tot l’any que vam portar tres castells de vuit pisos a plaça. I això té mooolt de mèrit. És el dos de vuit que hem aconseguit coronar, més matiner de la història. Ahir aconseguíem la tripleta més matinera en 20 anys de vida que tenim. I això ja no ens ho treu ningú. A més de maig ja portem mitja dotzena de castells de vuit!!! En definitiva, que tenim motius de sobres per estar contents, orgullosos i satisfets amb la feina feta diumenge passat. Ara només queda ajustar algun que altre detallet i descarregar-la quan abans millor. Demostrar al món casteller, i sobretot a nosaltres mateixos, que podem descarregar la torre de vuit amb folre. I quan abans millor, que l’espera sempre fa entrar dubtes…
La última actuació del mes de Maig ens portarà a Quart. Amb l’excusa del nostre 20è Aniversari hem recuperat la 5a Trobada de Colles Gironines. Però el que no fa tants anys significava una actuació familiar amb els Castellers de Figueres i els Xerrics d’Olot, enguany s’ha convertit en la megatrobada castellera de les colles del Nord. Actuarem set colles a plaça! Si si, a la província de Girona ja som set colles castelleres funcionant: Castellers de les Gavarres, Minyons de Santa Cristina, Vailets del’Empordà, Esperxats de l’Estany, Xerrics d’Olot, Castellers de Figueres i uns servidors els Marrecs de Salt.
Sembla ser que farem una espècie de format “concurs” amb dos grups i rondes conjuntes i algun castell en solitari i… en fi, que no serà una actuació qualsevol. Més aviat tot al contrari. La veritat és que no sé molt bé com sortirà aquest experiment de “concurs a la gironina”, però el que si sé és que està plantejat com una jornada completa al voltant dels castells. Una diada de germanor per conviure tots plegats i gaudir d’allò que ens uneix a tots: JAUME BARRI (i ja que ve en Jaume Barri, doncs aprofitarem per fer uns castells…)
Bromes a part, es preveu un dia amb molts castellers i si el dia acompanya, possiblement també força públic. No em dedicaré a repassar les altres sis colles una per una, però és ben cert que aquest any qui més qui menys porta un bon nivell de castells. Això em fa esperar que les colles amb les que compartirem plaça també vindran amb ganes de fer moltes coses importants. I per part marreca, doncs què voleu que us digui?! Estem amb la moral pels núvols, i sembla que les últimes arengues del Cap de Colla ens estan fent creure que ja és hora de fer tres castells de vuit en una actuació. Fa diades que ho reclamo, però és que portem tot l’any assajant per assolir aquest nivell de vuit que ens permeti somiar. Fa setmanes que en parlem perquè realment ho tenim a tocar.
Escric aquesta crònica en dilluns. I estic cansat. Molt cansat. Ahir va ser un dia mooolt llarg. De fet, ha estat un cap de setmana molt llarg. I no em refereixo a la quantitat de dies festius, que també, sinó a les dues actuacions que hem completat dissabte i diumenge.
Anem a pams. Dissabte actuàvem a Porqueres amb motiu de la Festa Major. La Plaça Major era un descampat al front de la biblioteca, suficientment amagada perquè més d’un Marrec es perdés pel poble i alguns, fins i tot van acabar sense trobar el lloc d’actuació. Semblava que la gent del poble tampoc havia acabat de trobar ell lloc, doncs el públic brillava per la seva absència. I si li afegim el fet que cap de les tres colles va mobilitzar massa efectius, doncs ja us fareu a la idea que l’ambient era més aviat familiar. I així es tradueix en els castells fets per les diferents colles. Els Esperxats van fer 4d6, 3d6a, id3d6, 3d6c. Els Castellers de Santa Coloma, en la seva primera actuació de tot l’any van sortir de plaça amb id3d6, id3d6, pd4xs, 3d6. I finalment, nosaltres vam complir descarregant 3d7, 4d7 i 3d7a.
Un cop finalitzats els castells, vam poder gaudir una estona de l’actuació de Carles Belda i el seu acordió diatònic per celebrar que el Barça ja havia guanyat la lliga i també per treure’ns una mica els nervis de cares a Temps de Flors.
I el diumenge de Temps de Flors es va llevar el dia amb un sol de justícia. Després de tota la setmana plovent, el temps ens havia reservat una bona climatologia pels castells de diumenge. I molts castellers ho vam aprofitar per sortir aviat de casa, doncs una hora bans dels castells ja rem tota una colla concentrats als diferents bars i cafeteries de la Plaça Independència. I sobre dos quarts de dotze els grallers van iniciar un cercavila que ens va portar a tots fins la plaça de Sant Feliu, que ja ens esperava plena de públic.
Després dels pilars de quatre caminats per obrir plaça (el de Sagals va ser més esprintat que pas caminat. Com corrien els tius!) vam començar la primera ronda de castells amb el castell que jo crec que més ens agrada als Marrecs. El nostre emblema. El 3d8. El segon de la temporada!
Si miréssim molt les taules de punts i poc els nostres assajos, podríem pensar que ja havíem descarregat el castell més difícil de la diada, però res més lluny de la realitat. El nostre plat fort no era cap altre que el maleït 4d8. Un castell que històricament i inexplicablement se’ns travessa any rere any. Crec que no enganyo a ningú quan afirmo que el “canguelo” hi era…
Però els assajos, finalment havien estat molt bons. Un castell que portem buscant des del primer dia de la temporada. L’hem perseguit i ens l’hem currat. El castell havia de sortir si o si. Però la combinació Marrecs de Salt i 4d8 implica necessàriament un peu desmuntat (no em pregunteu perquè, però les proves empíriques així ho demostren). Així doncs, peu desmuntat de 4d8 per no trencar amb les tradicions. I per assegurar-nos que tothom està convençut, doncs un altre peu desmuntat! I com que tothom sap que el tercer peu va amunt, vam encarar el castell sabent que difícilment el tirarien avall. Amb els nervis més calmats després de complir amb els rituals Marrecs, vam poder descarregar un 4d8 molt maco, que demostra la bona feina feta als assajos.
La tercera ronda ens deixava la nostra quarta torre de set de l’any. Jo crec que una mica més treballadeta que les anteriors, però que no deixa cap dubte que aquesta estructura està demanant un pis més a crits. Vano de 5 i cap a dinar hi falta gent!!!
Els Xics de Granollers, que van veure condicionada per la pluja la seva Diada de l’Ascensió de diumenge passat, van venir amb tota l’artilleria a punt. Volien treure’s el regust agredolç de la setmana passada, on no van poder anar a màxims, i a fe de Déu que ho van fer. Obrien plaça amb tot un 2d7, sens dubte una declaració d’intencions en tota regla. Al igual que nosaltres, els Xics es van reservar el 4d8 per la segona ronda, castell que van demostrar quer tenen molt ben assumit. Xics acabaven la seva actuació amb un 5d7 sense més complicacions.
La tercera colla en ordre d’actuació van ser els Sagals d’Osona. Una colla que aquest any no està visquent els seus millors moments. Venien després de patir canvis interns dins la seva estructura i amb cap de colla en funcions. Malgrat les circumstàncies que els precedien van poder completar una molt correcte actuació amb 3d7, 5d7 i 4d7. Qui es pensi que els Sagals ja han dit la última paraula aquesta temporada, està molt equivocat. Descartar una colla com aquesta tant aviat seria tota una imprudència. Segur que en breu en tornarem a sentir parlar.
En fi, una diada que ens permet tornar a somiar. Que ens obliga a encarar l’actució de diumenge vinent amb les expectatives al màxim. Una actuació que ens tornar al camí dels castells de vuit, que n’hem de fer molts si volem seguir creixent i mirant amunt.
El proper dissabte a les 17h el Barça es juga la lliga a Granada. Però mentre aquells brètols es barallen corrent darrera una pilota, els Marrecs de Salt estarem per coses importants. Anirem a la Diada d’Esperxats, a Porqueres. A fer allò que ens agrada. El que millor sabem fer: castells. Ja sé que no sóc l’únic que trempa més quan anem a places de nou o quan colles com Minyons ens venen a visitar, però és la Festa Major de Porqueres. La Diada dels nostres fillols. Uns Esperxats que aquest any per fi, apunten amunt. Que van venir a les vigílies del nostre aniversari a donar-ho tot. Es mereixen que anem a fer un bon paper a Porqueres. I nosaltres necessitem d’una bona diada dissabte per encarar l’actuació de Temps de Flors com toca. Si no vaig errat (les informacions eren contradictòries) ens hi acompanyaran els Castellers de Santa Coloma. Una colla amb més de 30 anys d’història a les esquenes. Una colla de la qual no puc parlar sense posar-me un xic nostàlgic, doncs abans de tenir la camisa que llueixo actualment, la seva ja corria pel meu armari. Tinc ganes de veure quins castells portaran.
Però romanços a part, el nostre plat fort d’aquest cap de setmana es diu Temps de Flors. És una setmana màgica a la ciutat de Girona i la diada, any rere any va adquirint rellevància. Aquest any tenim moltes esperances dipositades en aquesta diada. Fa setmanes que s’especula amb la possibilitat de portar tres castells de vuit en aquesta actuació. Però a falta d’un assaig, els dubtes encara planen sobre els nostres caps. Jo crec sincerament que els castells els tenim ben preparats. Ara, falta que els astres s’acabin d’alinear perquè diumenge poguem portar a plaça un programa de màxims. Diuen que la setmana de Temps de Flors a Girona es respira màgia… això ens ha de sumar punts o alguna cosa, no?
Amb nosaltres també actuaran els Xics de Granollers i els Sagals d’Osona. Sí, un altre cop els Xics. Sembla que aquesta temporada estarem estretament vinculats a la colla del Vallès, doncs ja serà la tercera diada que compartim plaça amb ells. Esperem que aquesta setmana ells també hagin recuperat sensacions i vinguin a Girona amb la torre de set i per què no, el 4d8.
I els Sagals, una colla que aquest any transmet més dubtes del habitual per aquestes dates, però que sempre que hem coincidit a plaça ho han donat tot per fer grans castells. I estic convençut que diumenge no serà pas diferent.
En fi, que ja estem a ple més de Maig. Al bell mig de la Primavera. Amb Girona engalanada de flors. Les colles comencen a ensenyar castells de nou per les places, o castells de vuit i mig. I aquest cap de setmana… doble ració de castells! Què més es pot demanar?
No heu tingut mai la sensació aquella de quan et lleves un matí i, per algun motiu que no saps identificar, abans de posar el peu a terra ja vols que s’acabi i que demà sigui un altre dia? Doncs un sentiment molt semblant és el que planava avui per Granollers. Desenganyem-nos, hi ha diades que des del minut zero ja veus que no seran lluïdes. A vegades val més no jugar-te-la i tirar d’ofici per saldar una actuació plujosa i d’ambient enrarit.
Al matí ja plovia, i no ho ha deixat de fer en cap moment. Hem hagut de canviar l’estampa de La Porxada per uns castells indoor en un local on els castellers ens havíem d’anar aplaudint entre nosaltres per donar un mínim d’ambient a l’espai.
Aquestes circumstàncies tant anòmales han fet que abans de començar els Xics de Granollers ja haguessin descartat el que ha estat el seu millor castell de la temporada. El 2d7. I també tenen el 4d8 bastant a tocar, em comentaven, així que és possible que els veiem prémer l’accelerador diumenge vinent a Girona. Qui hagi estat a plaça entendrà lo intel·ligent de la decisió presa per la tècnica de Xics. Han solventat la papereta amb una prou bona actuació de 5d7, 4d7a, 4d7 i vano de 5. El cinc ha tingut algun moment d’incertesa que han sabut redreçar amb molta professionalitat. Per la resta, poca cosa més a destacar.
Els Castellers de Terrassa en canvi, s’han hagut de topar amb la crua realitat als nassos. Fent gala d’una ambició envejable i demostrant que se senten en un moment molt fort, no han volgut rebaixar el seu programa d’avui, que passava per descarregar el seu primer 3d8 de la temporada. I han obert plaça amb convicció, descarregant la torre de set. Una estructura que enguany tenen molt per mà i que podria portar més teca a final d’any. Però avui no era el dia. Avui no es respirava un ambient de grans reptes. Més aviat al contrari. Així doncs, el 3d8 que han encarat en segona ronda l’han hagut de desmuntar amb dosos col·locats. I és d’admirar que els tius no han defallit i hi han tornat, però amb idèntics resultats que la prova anterior. Finalment, 5d7, 4d7 i pd5 per assumir el dur bany de realitat.
I nosaltres, que a voltes ja tenim el rollo de “yo me lo guiso y yo me lo como”, hem vingut amb les pretensions ja rebaixades de casa. I a la vista de com ha anat el dia, doncs casi que millor per la nostra tècnica que no ha hagut de passar pel tràngol de variar el programa de castells sobre la marxa. Les baixes, i la última prova del 4d8 sobre pinya de divendres, ja ens havien descartat qualsevol opció d’intentar un castell de vuit. Entre mig desmotivats que ja veníem per no poder fer vuits i el dia que no s’ho ha currat gens, doncs ja us podeu imaginar… Això sí 5d7, 2d7, 4d7a i pd5 cap a la saca. Malgrat tot, hem sortit de plaça amb el cap ben alt. Ara, a esperar que la màgia de Girona i del Temps de Flors ens brindin un bon dia pel proper diumenge i els castells de vuit tornin a rebrotar.
Aquesta és la primera diada que fem després de la bona actuació que vam rubricar a Salt pel 20è Aniversari. Aquí a casa vam fer un pas endavant important, descarregant el primer castell de vuit de la temporada. Ara, amb la diada de l’Ascensió a Granollers tenim la oportunitat de repetir o millorar els registres assolits aquell dia. Tornarem a portar els nostres castells a l’emblemàtica Plaça Porxada de Granollers. Plaça, colla i tradició s’uneixen en aquesta diada que enguany també ens farà compartir plaça novament amb els Castellers de Terrassa.
La Diada de l’Ascensió dels Xics de Granollers és tradicionalment la primera diada important de la colla del Vallès. La primera gran actuació de les que es fan Granollers. Els primers cartutxos.
La Fira de l’Ascensió de Granollers té més de 60 anys d’història, i com aquell qui diu, des que els Xics són Xics que hi van a fer castells. I sempre amb la màxima ambició. I hem de tenir en compte que la setmana passada ja van descarregar el 2d7. Els portarà La Porxada els primers castells de vuit del seu 25è Aniversari?
I els Castellers de Terrassa, que després de coronar la primera torre de set a Salt, ja l’han repetida en alguna altra actuació i continuen apropant-se també a la gamma de castells de vuit.
En definitiva, una actuació molt atractiva per qualsevol amant de la pràctica castellera. Enguany és el 25è aniversari de Xics. Els Castellers de Terrassa viuen un bon moment per tornar a nivells de les seves millors èpoques. I els Marrecs, en l’any del nostre 20è aniversari hem d’estar al màxim nivell. Hem de tirar la pilota al balcó de la tècnica. Si som camises suficients potser aconseguirem posar-los la pressió de decidir quants castells de vuit hem de fer a Granollers. Ho aconseguirem?
Durant la tarda d’aquell diumenge lluïa un sol radiant al local dels Marrecs de Salt. La calor presidia la magna festa en la que es va convertir el dinar de la Diada del Bateig. I és que 20 anys no es fan cada dia. Però aquest no era l’únic motiu. Per primer cop aquest any ens tornàvem a sentir colla de 8.
Però comencem pel principi. La nostra diada del bateig d’enguany l’havíem transformat, amb motiu del 20è aniversari, en tot un cap de setmana de celebració castellera. Així doncs, dissabte al vespre actuàvem per primera vegada a la Plaça del Veïnat. Una plaça molt acollidora i amb el valor afegit que es troba molt a prop del local d’assaig. Sincerament, crec que lo més destacat va ser el gran nivell exhibit per les colles que ens acompanyaven, els Castellers de Terrassa (2p4, 5d7, 2d7, 4d7a, p5) i els Esperxats de l’Estany (p4ps, 4d6a, 5d6, 3d6a, p4). Cadascuna al seu nivell, van demostrar que estan en un molt bon estat de forma i els auguro un 2016 de molts èxits a totes dues. Per la part marreca, vam començar a escalfar el cap de setmana signant una gens menyspreable actuació de 5d7, 4d7, 4d7a, 2p4. Tancàvem la trobada convidant les colles a un pica-pica prou copiós al local d’assaig. Una gran experiència que crec que hauríem de potenciar.
I amb l’aperitiu ben finiquitat, ens llevàvem diumenge per encarar el plat fort del cap de setmana. La Diada dels 20 anys. Una actuació per la història i per la nostàlgia. Havia de ser una diada per recordar.
I com diuen a les espanyes, “la primera en la frente”. Obrim de torre de set! Sacrilegi!!! A Can Marrec tothom sap que la torre va al mig, o al final en el seu defecte… però mai al principi!!!… Doncs pel 20è Aniversari la torre va a primera ronda, i a més, preciosa!
Amb la moral ja pels aires, teníem el repte en segona ronda de fer el castell de vuit descarregat més matiner de la nostra història. En aquest cas, el 3d8, amb el qual encara mantenim el idil·li de la temporada anterior. Tornàvem fer història!
I ja per acabar, vam tancar les rondes de castells amb un 7d7 força més treballat del previst, però sense més complicacions. Ens esperaven dos pilars de 5 i la merescuda celebració.
Al nostre costat a la plaça hi teníem els Castellers de Figueres, que van seguir mostrant el bon nivell de forma que ja ens van ensenyar a Bescanó. En 1a ronda feien el seu 3r 5d7 de l’any. Felicitats! En 2a ronda descarregaven el 4d7, mentre que en la tercera van haver de deixar el 4d7a en carregat. Problemes de coordinació amb les agulles que aguanten el pilar que hauran d’acabar de polir. Malgrat tot, en la ronda de pilars van fer un vano de 5 que demostra la solvència d’aquesta estructura.
A l’altre costat de la plaça, hi havia els Minyons de Terrassa, que venien a repetir la mateixa actuació que ens van oferir fa quinze dies a Castelló d’Empúries. 3d8, 4d8, 2d7. Aquest cop, acompanyats de tres pilars de 5. Tot i que la setmana anterior havien descarregat ja la torre de vuit amb folre, es veu que algunes baixes importants van impedir que la poguessin repetir a Salt. Malgrat això, boníssima la actuació dels Minyons de Terrassa.
I amb la feina feta, acomiadaríem el cap de setmana tot fent un dinar al local que s’allargaria fins passada la posta…
La diada de l’aniversari és la primera gran actuació de l’any que fem a casa nostra, a Salt. És el moment d’ensenyar als nostres conciutadans que aquest any estem forts: millor que mai. És la primera diada a plaça pròpia, i això cal demostrar-ho amb grans castells.
Portem dos mesos i escaig de molt bons assajos i, al meu parer, el 3 i el 4 de vuit ja estan més que preparats. És l’hora de treure’ls a plaça. La nostra plaça.
I aquesta diada no la farem sols. Un cop més, tenim la fortuna de tornar-nos a trobar amb els Minyons de Terrassa, dels quals esperem que, com a mínim repeteixin la bona actuació que van fer a Castelló d’Empúries (i si hi afegeixen un altre castell de vuit, doncs millor que millor).
També compartirem plaça amb els Castellers de Figueres, que no podem oblidar que fa un mes a Bescanó van descarregar el 5d7 més matiner de la seva història. Bones previsions també per a la colla de l’Alt Empordà.
Però l’aniversari no és només una diada. I molt menys el d’aquest any, que estem de celebració grossa. Aquest 2016 és el nostre 20è Aniversari i ja iniciarem el cap de setmana amb l’actuació de vigílies. Allà actuarem amb en familia ambels Esperxats de l’Estany (fillols) i amb els Castellers de Terrassa (padrins). Si bé el plat fort dels castells és el diumenge, l’actuació de dissabte no es preveu ni molt menys menor. Veurem quins castells ens ofereixen les colles convidades.
Aquesta és potser la diada més important que tindrem fora de Girona en tota la temporada. Aquest diumenge anirem a actuar a l’Aniversari dels Capgrossos de Mataró. I hi actuarem amb els Capgrossos i amb els Castellers de Sants. Em pregunto si realment som conscients de la rellevància de ser convidats en una diada amb dues colles d’aquesta envergadura.
Un detall important d’aquesta actuació, també va ser el vano de cinc que van fer els Castellers de Figueres, ja que el pilar de cinc no anava amb el color lila tradicional de la seva colla. Anava amb el color taronja dels Castellers de l’Albera. Un homenatge a la que va ser la primera colla castellera de tota la província de Girona (1995-2002).
