Bones! Us preguntareu el perquè d’aquest títol, doncs és que, senyores i senyors, ens trobem a una setmana (sí, perquè avui ja és divendres i 5 dies és el que trigo de promig a escriure la crònica estant de vacances) de la Festa Major de Salt, i l’actuació del cap de setmana passat podríem dir que és la prèvia a la gran cita de la setmana que ve.

Torno de nou amb crònica d’aquelles típiques del mes de juliol: de cap de setmana amb no una ni dues, sinó tres actuacions! Algunes més de tràmit i d’altres més importants i marcades en vermell al calendari, però totes amb les seves peculiaritats.

Cronològicament, la primera la situem el dissabte al matí a Quart, en motiu de la seva Festa Major. Una actuació que ja és el segon any consecutiu en la que participem. Aquesta vegada, però, a diferència de l’any passat, que es va fer a la tarda, la diada es va dur a terme a les 12 del migdia, hora habitual de les diades castelleres però sembla que no gaire concorreguda en comparació a l’any passat. Amb una calor més aviat pròpia d’estar a la platja que enfaixats, vam aprofitar per fer una actuació de bàsics però amb estrenes a canalla i a troncs que obren les portes a noves generacions. Vam començar la diada amb dos pilars de 4, tot seguit vam completar un 3d7, un 4d7 i un 3d6 amb agulla sense masses complicacions, tancant la diada amb un pilar de 5. Una actuació més per anar entrenant noves peces i noves posicions.

Aquella mateixa tarda ens trobàvem una altra vegada, aquest cop a Sils, per a fer una actuació comercial per a Julià Grup. Una actuació un xic peculiar, on el client sempre té la raó, i on ens van demanar específicament que féssim un castell inèdit per a nosatres: una torre amb figuereta inclosa! Així doncs, vam estrenar una estructura que no havíem realitzat mai: la torre de 5 neta amb figuereta, acompanyada d’un 3d6n i un 4d5an, i per acabar un pilar de 4. Amb un castell nou a la saca, concluíem un calorós dissabte de juliol.

Per si no n’haviem tingut prou, el diumenge ens esperava la cita anual a Palafrugell. Aquest any acompanyats dels Vailets de l’Empordà i dels Castellers de l’Alt Maresme. Per motius que desconeixem, la canalla (i alguns membres de l’equip de canalla) van arribar ben morenos, esgotats i amb restes de gelat a la cara, però això no ens va impedir fer una actuació de nivell. Vam obrir amb 3 pilars de 4. A primera ronda, vam executar un 3d8 quasi perfecte, preparat  per tornar a posar-lo sobre una soca ben aviat. Vam continuar amb una torre de 8 amb folre treballada, però amb molta xuleria ja marca de la casa. I és ben bé que es podria dir que la torre de 8 s’ha convertit en el nostre castell insígnia aquest any, que portem a plaça sempre que disposem d’efectius suficients, amb una efectivitat del 100% les dues últimes temporades, i què coi, del que n’estem ben orgullosos. Vam tancar l’actuació amb un 5d7, de cara a fer els últims retocs abans de pujar-lo un pis més. Vam tancar la diada amb dos pilars de 5.

Les colles acompanyants van haver de fer una actuació modesta en acord al nombre d’efectius que van poder mobilitzar en plenes vacances d’estiu. Els Maduixots van completar un 3d7 després d’un intent desmuntat,  i van continuar amb un 4d6a i un 3d6a, per acabar van descarregar el pilar de 5. El Vailets van fer una actuació de bàsics de 6, descarregant el 3d6, el 2d6, el 3d6a i acabant amb un pilar de 4 . Per acabar, vam acomiadar-nos de Palafrugell, com no podia ser d’una altra manera, amb un dels gelats de l’Enxaneta.

 

Dit això, ens espera una setmana d’aquelles que agrada, que només passa un cop l’any; una setmana per fer colla, de trobar-nos cada dia amb qualsevol excusa (diga’n-hi assaig especial, diga’n-hi barraques…), i de sentir-nos orgullosos de ser Marrecs. Ara és el moment de ser-hi tots, de donar-ho tot, d’anar amb els deures fets a assaig i de gaudir-ho diumenge a plaça per donar pas a unes merescudes vacances. Donem el tret de sortida a la setmana més marreca de l’any!

Molt bon dia!

Sembla que fos ahir que acomiadàvem la gran temporada que vam tancar l’any passat a Plaça del Vi, i alhora sembla que faci una eternitat quan és l’hora d’enfaixar-nos un altre cop… Però el moment ha arribat! Allò que només passa un cop l’any, el moment en què toca treure la pols de la camisa i tornar-la a lluir amb orgull a plaça! Però no ens enganyem…  ja fa dies que la màquina treballa, allà on es cou tot, al local d’assaig, on amb feina de formigueta treballem de valent cada setmana per encarar una nova temporada on volem revalidar-nos com a colla de 9 i demostrar que el què vam aconseguir l’any passat no va ser només casualitat, sinó que els Marrecs hem arribat per trepitjar fort un any més.

Aquest diumenge vam encetar la nova temporada a Fontanilles on, qui ho diria, només fa dos anys que hi actuem. Perquè no dir-ho, es una actuació que ens hem fet nostra, que s’ha convertit en poc temps en tot un clàssic, i que ens agrada. I encara més si ens acompanyen els nostres amics de Mataró. Qui diu que una actuació amb castells més petits no pugui ser una gran actuació? És el cas d’aquesta plaça. Castellerament parlant, aquesta diada ens serveix per escalfar motors, per tornar-nos a sentir còmodes amb allò que ens agrada tant que és fer castells. I ho vam aconseguir, i de quina manera! Amb un 5de7 que sembla que ens acompanyarà de ben a prop un any més, un 7de7 amb molt de rodatge i estrenes, un 3de7 dels que ens agraden i un 4de7 són els castells que vam escollir per donar el tret de sortida a la temporada. Per arrodonir-ho, tres pilars de 4 de benvinguda i un pilar de 5 de comiat. Una actuació ben similar a la que van fer els Capgrossos, que també van apostar per castells de 7 a la seva primera actuació de la temporada, resolent sense problemes el 3de7, el 5de7, el 4de7 amb agulla i el 7de7, obrint amb 4 pilars de 4 i tancant també la diada amb un pilar de 5.

Però el que fa gran aquesta actuació no són els castells! La calçotada que s’organitza cada any després de l’actuació, el nostre speaker preferit, els temazos a l’estil hindú que ambienten la festa i el bon temps que ens acompanya cada any, hi juguen un paper essencial. I per la resistència, els que van tancar la festa a ritme de bolero amb els “Love me Tender”! Una diada que mai ens ens decepcionarà i que esperem repetir molts anys més!

 

Sense allargar-me més, aquí està la primera crònica de les moltes que ens esperen aquesta temporada, un plaer poder començar amb una actuació com la de Fontanilles. Ens veiem demà a Bescanó!

 

 

Aquest passat diumenge els Marrecs vam actuar a Figueres en motiu de la diada d’aniversari
dels de la camisa Lila. Com sempre actuar amb els de Figueres és un plaer, molta col·laboració
a les pinyes, cares conegudes i el bon rollisme general. També ens hi van acompanyar els
sempre benvinguts Xerrics d’Olot. I així fou, com un diumenge més al mati, tots enfaixats i a
punt per gaudir d’una bona jornada de castells.

Avui volia fer un apunt, que segons el meu punt de vista hauria de millorar. La diada no va ser
massa lleugera, i que això és la nota negativa per a les 3 colles. Cal fer més àgils les diades si
volem que el públic es quedi a les places. La diada va començar a les 11.30h i no va concloure
fins les 14h. Una diada de castells de 8 i de castells de 7, no hauria de durar tanta estona si
volem pretendre que el nombrós que hi havia a Figueres al començar la diada es quedi fins al
final a veure l’actuació.

Dit això, els amfitrions van ser els responsables d’obrir plaça. Van obrir amb 2pd4, seguits del
3d7a, 5d7 i 4d7a. Van concloure la diada amb un pd5 i un pd4 de dol. Una diada més que
correcte dels liles. Castells de 7 i mig que els permeten seguir fent passos endavant. La
recuperació del 5 que també feia dies que no el feien és una gran notícia. De ben segur, d’aquí
al final de temporada veure’m un intent de 2d7 en alguna de les diades que els queda. Molta
sort pels de la camisa lila!

També hi eren presents els Xerrics, que tot i no arrossegar un volum gaire gros de camises, van
fer una diada correcte. Van obrir amb un pd4, seguits del 3d7, 4d7 i 5d6. Van concloure amb
un pd5. Els d’Olot segueixen passejant els castells bàsics de 7 i de veure’m que triguen a tornar
enfilar l’agulla als castells de 7. Si no vaig errat és la millor temporada de l’historia dels Xerrics
amb quant a castells fora de casa, un gran any per ells, i que no ha acabat!

I per últim, els de la camisa Blauter. No va ser ni de bon tros la nostra millor actuació de l’any,
però si que va ser un dia on enguany vam estrenar el 9d7 que és un castell que fa colla, ja que
molta gent es pot estrenar en noves posicions tant a tronc com a pinya. Els Marrecs vam
començar l’actuació amb 3pd4, i seguits van anar el 4d8, el 3d8 i el 9d7. Vam concloure amb
2pd5. Va ser una actuació, on tot i ser força gent, vam aixecar un xic el peu de l’accelerador
abans de la #tracafinal. Tot i això, el nostre terra mínim va ser passejar els dos bàsics de 8, (que
no estamos tant mal!) i això també ens fa veure que ens estem fent una colla gran i que anem
on anem, com a mínim hi hem de fer castells de 8! Una actuació, correcte, sense grans castells,
però que ens permet encara el que ens queda de la temporada amb molta confiança.

Au doncs,

 

 

Albert Salado

La diada marreca es presentava al calendari com una diada assenyalada,  amb grans expectatives; una diada a casa, on podíem moure una bona quantitat de gent per fer castells de màxims. La situació, per això, no va jugar a favor nostre. Per començar, la diada estava programada pel dia 1 d’octubre. Evidentment, després de conèixer que aquesta era la data proposada pel referèndum per la independència, la colla va decidir passar-la a dissabte perquè tothom pogués anar a votar amb “tranquilitat”. En segon lloc, degut a les incidències que van passar durant la setmana a Catalunya, una de les dues colles convidades, els Castellers del Poble Sec, van veure’s obligats a renunciar a actuar, per no poder assegurar uns mínims i per manca d’efectius. Així, finalment, només ens van acompanyar els Sagals d’Osona. Per últim, com si no fós poc, el diumenge a la tarda es va posar a ploure, pel que vam haver de traslladar l’actuació al nostre local enlloc de a l’escola de la Farga, on la diada havia de tenir un to reivindicatiu per defensar la democràcia.

Malgrat tot, els Marrecs no ens rendim fàcilment, i vam encarar la diada amb ganes i amb reptes per complir. Ens vam acompanyar els nostres amics d’Osona, qui també va haver de rebaixar el nivel respecte la semana passada.

Els Sagals van obrir d’un 5d7 lleuger amb molta comoditat. A segona ronda van afrontar el 3d8, castell que va presentar molt bones mides i que no va patir en cap moment, com ja ens tenen acostumats aquesta temporada. Per acabar, van fer un 4d7 amb canvis a tronc en vistes a un 4d8 renovat. Van tancar la diada amb un pilar de 5. Una actuació per sumar, treballar amb comoditat i fer colla.

Els Marrecs, després d’un intent desmuntat de 4d8 la setmana passada a Roda de Ter en 3a ronda, vam arribar a la conclusió que el castell difícil és la nostra millor arma per obrir la diada. Així, vam apostar per sortir de 4d8 que, (i no m’agrada dir-ho així, però estareu d’acord amb mi) sorprenentment, va tenir una execució perfecte, al qual no estem acostumats. Mantenir unes bones mides fins la descarregada, la rapidesa de la canalla, serenitat i confiança van ser claus per descarregar-lo amb èxit. Fins i tot podria dir que va ser el castell més maco que vam fer aquell dia. A segona ronda vam fer el nostre castell insígnia, el 5d8, ni més ni menys que el 12è consecutiu completat amb èxit, amb alguna cosa a millorar però resolt amb molta comoditat. Per últim, vam sumar un altre 3d8, per no perdre costum. Vam acabar amb dos pilars de 5 per tancar la diada. Després tota la colla es va desplaçar fins a la Farga, on vam fer dos pilars de 4 a dins i dos més a fora de l’escola.

Així doncs, una diada que es plantejava difícil a nivell logístic i que va haver de superar molts obstacles per tal de dur-se a terme, però que finalment es va desenvolupar amb normalitat, i de la que vam sortir, aquesta vegada sí, amb els deures fets.

Fins la propera!

A les portes de la traca final, se’ns presentava un altre cap de setmana de reptes per començar a escalfar motors i encarar l’últim mes de la temporada. Primera parada del cap de setmana: Calella (de Mar, pels de nord).

Actuàvem en motiu de la Festa Major de la Minerva, on històricament els Castellers de l’Alt Maresme, la colla local, hi ha descarregat els seus millors castells, com el primer 5d7 de la seva història i el 4d7a, ara fa només un any. Els acompanyàvem els Xics de Granollers, amb qui ja hem compartit plaça unes quantes vegades enguany, i els Marrecs.

Per començar la diada, les 3 colles vam fer un pilar caminant per entrar a plaça. Tot seguit van obrir la primera ronda els Maduixots, que van apostar pel 3d7a, que és el seu castell límit aquest any i van descarregar sense masses complicacions. A segona ronda van completar el 4d7, castell bàsic de 7 que ja tenen ben dominat. Per últim, van afrontar el 4d7a, amb una baixada potser un pèl nerviosa del castell que va fer que el pilar patís una forta reblincada que finalment va deixar el castell en carregat. Finalment, van descarregar el vano de 5.

Els Xics de Granollers es troben en un bon estat de forma, havent completat ja aquesta temporada diversos castells de 8 i havent recuperat fa poques setmanes el 3d8. No obstant, el dissabte finalment no van poder portar-los a plaça, i van apostar per castells de la gamma alta de 7. El 3d7 va ser el castell que van escollir per sortir, seguit a segona ronda del 5d7 i el 4d7 a tercera, tancant l’actuació amb un pilar de 5, castells desenvolupats a la perfecció en una colla que ja està acostumada a sovintejar els 8 pisos i que té ganes de més.

 

 

Els Marrecs anàvem a portar a plaça castells ja consolidats, que poguéssim realitzar amb comoditat i sense masses complicacions, en vista a la gran cita del cap de setmana que tenia lloc l’endemà a Roda de Ter. Curiosament, vam realitzar la mateixa diada que per Festa Major de Salt, en el mateix ordre, però amb un pis menys. Vam obrir amb un 5d7 que va presentar molt bones mides i que servia per encarar l’endemà el mateix castell amb un pis més. Tot seguit vam descarregar un 3d8 amb bastant ofici, castell comodí dels Marrecs aquest any, ja que en portem ni més ni menys que 13 (comptant el de diumenge a Roda de Ter) i que també interessa fer en tantes ocasions com sigui possible de cara a repetir el 3d9f. Vam tancar les rondes de castells amb la torre de 7, també amb intencions de pujar-la un pis més al dia següent. Vam concloure l’actuació amb un pilar de 5. Finalment, les 3 colles vam aixecar pilars de 4 per acomiadar-nos, els locals reivindicant el dret a decidir i fent una crida a la democràcia.

 

Una diada de dissabte aparentment sense grans novetats a destacar, però clau de cara a assolir reptes superiors els pròxims dies i consolidar estructures bàsiques abans de tornar a fer el salt als 9 pisos.

Fins aquí la crònica de Calella. Tot i així, no en teníem prou, l’endemà ens plantàvem a Roda de Ter per repetir una diada de màxims, però aquesta història ja us l’explicarà en Xiqui!

Gas, Marrecs, ara és el moment de ser-hi tots! A reveure!

 

Ari Gifreu

Hola de 9! Aquest ha estat un cap de setmana intens pels Marrecs. Després d’un bon assaig de divendres, el dissabte ens vam plantar a Olot en motiu de les festes del Tura disposats a fer-hi un bon paper.

Com no podia ser d’altre manera, la diada es va celebrar a l’Hospici, per no trencar tradicions. Actuàvem amb els Xerrics d’Olot i els Sagals d’Osona, que també veníen disposats a donar guerra. La colla local va optar per repetir la seva millor diada. Van obrir d’un 4d7 que es va executar sense problemes. Tot seguit van anar pel repte fort, el 4d7a. El castell va pujar decidit però un pèl obert, a mesura que es va anar alçant va anar perdent les mides però en tot moment van saber treballar-lo fins al final. Un cop desmuntat el castell i quedant net el pilar sobre la pinya, finalment va cedir. A tercera ronda van descarregar un 3d7 sense incidències. Els de Vic treien la camisa de l’armari per primera vegada després de vacances. Van obrir amb un 3d8 que es podria qualificar quasi de perfecte, un castell que aquest any dominen amb solvència. A segona ronda van optar per la torre de 7, amb ganes de repetir-la amb un pis més. Per últim, van tancar amb un 5d7 bastant lleuger, castell que frequenten aquest any disposats a també a posar-hi un pis més.

I els marrecs? Anàvem disposats a fer per primera vegada una tripleta a Olot, cosa que per manca d’efectius al final no va ser possible. Vam obrir diada amb 3 pilars de 4. Tot seguit vam començar pel castell difícil, tàctica que ens funciona bastant bé, el 4d8. El castell va mostrar molt bones mides fins a la carregada. Després de l’aleta es va haver de treballar una miqueta més, però sembla que comencem dominar-lo. A segona ronda, un 3d8 sense gaire res a comentar (quan se’n porten tants és difícil buscar les 3 potes al gat!). Per acabar, un 7d7 amb estrenes per rodar castellers, no sabem si amb intencions de posar-hi un pis més ben aviat. Vam tancar l’actuació amb un vano de 5, i pilars de 5 de la resta de colles. Marrecs, tenim un deute a Olot per l’any que ve! (Alguna cosa hem de deixar per la temporada que ve, no?)

Però no s’acaba aquí. El dilluns no vam faltar a la nostra cita anual de la diada. Al matí a Palafrugell hi vam fer 4d7, 2d7 i 5d7, a més de pilars de 4. A la tarda ens vam plantar a la manifestació de Barcelona, on hi vam fer diversos pilars i un 3 i un 4de7. Una diada relaxada i aquest any més reivindicativa que mai per reclamar el dret a votar.

Fins aquí l’intens cap de setmana marrec. Aquest cap de setmana ens donen descans d’actuacions, pero seguim als assajos, que hi ha feina de cara a la setmana vinent!

Fins una altra!