Diumenge de sol de justícia a Vic. En motiu de la dinovena trobada de colles de l’eix els Sagals d’Osona, els Castellers de Lleida, els Tirallongues de Manresa i els Marrecs de Salt ens hem trobat a la plaça del mercat de Vic. Una plaça molt grossa on no hi ha hagut massa públic. Tot i això, sempre és molt agradable actuar i compartir plaça amb aquestes colles.
Els locals, els Sagals d’Osona han fet una diada més que correcte. Ens han deixat a tots bocabadats amb un pilar caminat d’una velocitat i solvència més que sorprenent. Els de la camisa carbassa han obert plaça amb un 4d7 de postal. Fet que els permetia agafar aire i confiança amb el repte de la jornada, el 3d8. El 3 ha pujat amb bona mida, però al ser el primer de l’any, ha tingut aquell tremolí de nervis, tot i això, la solvència dels Sagals els ha permés descarregar-lo sense cap ensurt. Han tancat la diada amb una torre de 7 molt correcte seguida d’un vano de 5. Amb molt de seny i sentit la feina dels de l’Anna Tió, que porten un parell d’anys picant molta pedra i de ben segur obtindran bons resultats!
Un dels altres protagonistes de la jornada han estat els tirallongues de Manresa. Han obert plaça amb el repte gros, la torre de 7. Un xic de tremolí però la primera torre al sac pels Tirallongues. A segona ronda han descarregat un 5d7 sense massa complicació. Per últim han aconseguit descarregar el 4d7a després de fer-ne un intent desmuntat, ja que el primer ha agafat mala mida per la part del 4. Han conclòs l’actuació amb un vano de 5.
A plaça avui també hi tenim els Castellers de Lleida. Aquests ens han regalat castells amples!
Han obert plaça amb el 5d7. Un pèl tancat entre plena i buida a l’alçada de quarts, però perfectament defensat pels de la camisa de color bordeus. A segona ron
da han hagut de desmuntar un 7d7 que més tard han descarregat sense problema. Per últim han descarregat un 4d7a que no ha comportat cap problema. Per últim, han tancat la plaça amb el vano de 5.
Falten els de sempre: Els Marrecs. I és que avui els Marrecs hem començat molt endollats. A primera ronda hem descarregat un 3d8. Un 3d8 tranquil al qual ja li hem agafat la mida. És el nostre castell insígnia i el que ens proporciona tranquil·litat a l’hora d’engegar les diades. Bones sensacions i directes al segon repte de la diada, la catedral. A segona ronda, per primer cop en aquesta temporada, els Marrecs ens hem disposat a estrenar la catedral. A més, fora de casa! Dit i fet. Es nota que hi ha la confiança, que li tenim la mida i que ens hi sentim còmodes. Ens agrada fer el 5 i li estem agafant confiança per passejar-lo. Seguim en la línia de fer-nos grans. Passejar la catedral és sinònim de colla gran.
Però, alguna cosa ha passat. Se’ns ha girat la diada. I és que això són els castells. Una de bona i una de dolenta. Hem continuat la diada amb el repte del 4d8. I avui tampoc ha pogut ser, 2id4d8.
Opino que segurament és un accident i que el tornarem a treure sense problemes perquè aconseguirem fer el que ens proposem. Si volem ser grans, a part de passejar el 5d8, hem de voler fer els castells bàsics de 8 amb solvència. I encara que el repte de mantenir les mides de 4 sigui complicat, l’assaig i la constància ens permetrà assolir aquest punt de ràbia i confiança que tenim en castells com la torre i el 5. I és que avui els castells ens han tornat a ensenyar que la duresa mental i la confiança són claus.
La diada no ha sigut del tot rodona, ja que l’intent de pilar de 6 no ens ha permés treure’ns l’espineta del 4. L’espedat ha pujat força tranquil, però abans de la carregada hi ha hagut dues fuetades massa severes com per poder-lo salvar.
Després, allò que deia en Xiqui del sentiment Marrec. Cares llargues, l’espineta del 4 i el pilar.. i semblava que havíem oblidat allò de què hem passejat la catedral, la primera de l’any. Però no ens n’oblidem. Hem de seguir treballant, hem de fer feina de portes endins i la fàbrica blau-ter necessita fer un posat a punt en algun castell, però Marrecs, l’hem fet MOLT grossa! Molt!
La diada, que s
‘ha allargat molt, ha acabat amb el 4d7 de germanor. Llavors tots cap a la central, on avui si, hem fet un molt bon tiberi. I la setmana que vé, més i millor. Ens toca anar a can Borinot i és l’últim gran repte del mes de juny. Siguem-hi tots i anem-hi a ensenyar el sentiment Marrec.
Una abraçada a tots,
au!