Bones! Us preguntareu el perquè d’aquest títol, doncs és que, senyores i senyors, ens trobem a una setmana (sí, perquè avui ja és divendres i 5 dies és el que trigo de promig a escriure la crònica estant de vacances) de la Festa Major de Salt, i l’actuació del cap de setmana passat podríem dir que és la prèvia a la gran cita de la setmana que ve.

Torno de nou amb crònica d’aquelles típiques del mes de juliol: de cap de setmana amb no una ni dues, sinó tres actuacions! Algunes més de tràmit i d’altres més importants i marcades en vermell al calendari, però totes amb les seves peculiaritats.

Cronològicament, la primera la situem el dissabte al matí a Quart, en motiu de la seva Festa Major. Una actuació que ja és el segon any consecutiu en la que participem. Aquesta vegada, però, a diferència de l’any passat, que es va fer a la tarda, la diada es va dur a terme a les 12 del migdia, hora habitual de les diades castelleres però sembla que no gaire concorreguda en comparació a l’any passat. Amb una calor més aviat pròpia d’estar a la platja que enfaixats, vam aprofitar per fer una actuació de bàsics però amb estrenes a canalla i a troncs que obren les portes a noves generacions. Vam començar la diada amb dos pilars de 4, tot seguit vam completar un 3d7, un 4d7 i un 3d6 amb agulla sense masses complicacions, tancant la diada amb un pilar de 5. Una actuació més per anar entrenant noves peces i noves posicions.

Aquella mateixa tarda ens trobàvem una altra vegada, aquest cop a Sils, per a fer una actuació comercial per a Julià Grup. Una actuació un xic peculiar, on el client sempre té la raó, i on ens van demanar específicament que féssim un castell inèdit per a nosatres: una torre amb figuereta inclosa! Així doncs, vam estrenar una estructura que no havíem realitzat mai: la torre de 5 neta amb figuereta, acompanyada d’un 3d6n i un 4d5an, i per acabar un pilar de 4. Amb un castell nou a la saca, concluíem un calorós dissabte de juliol.

Per si no n’haviem tingut prou, el diumenge ens esperava la cita anual a Palafrugell. Aquest any acompanyats dels Vailets de l’Empordà i dels Castellers de l’Alt Maresme. Per motius que desconeixem, la canalla (i alguns membres de l’equip de canalla) van arribar ben morenos, esgotats i amb restes de gelat a la cara, però això no ens va impedir fer una actuació de nivell. Vam obrir amb 3 pilars de 4. A primera ronda, vam executar un 3d8 quasi perfecte, preparat  per tornar a posar-lo sobre una soca ben aviat. Vam continuar amb una torre de 8 amb folre treballada, però amb molta xuleria ja marca de la casa. I és ben bé que es podria dir que la torre de 8 s’ha convertit en el nostre castell insígnia aquest any, que portem a plaça sempre que disposem d’efectius suficients, amb una efectivitat del 100% les dues últimes temporades, i què coi, del que n’estem ben orgullosos. Vam tancar l’actuació amb un 5d7, de cara a fer els últims retocs abans de pujar-lo un pis més. Vam tancar la diada amb dos pilars de 5.

Les colles acompanyants van haver de fer una actuació modesta en acord al nombre d’efectius que van poder mobilitzar en plenes vacances d’estiu. Els Maduixots van completar un 3d7 després d’un intent desmuntat,  i van continuar amb un 4d6a i un 3d6a, per acabar van descarregar el pilar de 5. El Vailets van fer una actuació de bàsics de 6, descarregant el 3d6, el 2d6, el 3d6a i acabant amb un pilar de 4 . Per acabar, vam acomiadar-nos de Palafrugell, com no podia ser d’una altra manera, amb un dels gelats de l’Enxaneta.

 

Dit això, ens espera una setmana d’aquelles que agrada, que només passa un cop l’any; una setmana per fer colla, de trobar-nos cada dia amb qualsevol excusa (diga’n-hi assaig especial, diga’n-hi barraques…), i de sentir-nos orgullosos de ser Marrecs. Ara és el moment de ser-hi tots, de donar-ho tot, d’anar amb els deures fets a assaig i de gaudir-ho diumenge a plaça per donar pas a unes merescudes vacances. Donem el tret de sortida a la setmana més marreca de l’any!

Era diumenge de Festes a Vic, i la Plaça Major de la vila s’omplia de gent disposada a suportar el sol de justícia que queia per veure el que ja es preveia, una gran diada castellera.

Els Sagals d’Osona n’eren els amfitrions i arribaven a la diada amb molta ambició i plens de confiança. Van obrir plaça amb un 3d8, castell que aquest any tenen molt ben dominat i que es va demostrar amb una execució molt segura. A segona ronda van encarar la seva primera torre folrada de la temporada. El castell va pujar amb un punt de nervi, que es va accentuar a partir de la carregada. Tanmateix, es nota que és una estructura en la que hi confien (no en va, en van descarregar tres durant l’any passat) i la van saber defensar fins al límit per tal de descarregar-la. Eufòria desfermada a la plaça que els va servir per encarar un 4d8 molt correcte en tercera ronda, i per acabar de posar la cirereta del pastís es van llençar a pel pilar de sis. I com que aquell era el seu dia i sabien que havia de sortir bé, doncs el van descarregar. Amb una bona feinada, és cert, però és que es tracta d’un pilar de sis, i els Sagals el van defensar amb molta mestria. Felicitats per la segona millor actuació de tota la seva història!

L’altra colla convidada eren els Castellers de la Vila de Gràcia, que estrenaven nou cap de colla després d’un inici de temporada complicat per a ells. Van plantejar una actuació sense massa riscos, amb la intenció de consolidar bé les bases que ja tenen i anar agafant confiança per encarar la seva festa major amb reptes superiors. Van obrir de 2d7, i tot seguit van fer un 3d8 i un 4d8 per completar una clàssica de vuit molt solvent, que van culminar amb un vano de cinc final. Molt bona feina pels de Gràcia i a mirar amunt!

I els Marrecs què, com ens en vam sortir d’aquesta diada? Crec que el primer que he de fer és contextualitzar el moment. Veníem descarregar el primer 3d9f a les Colles de l’Eix, a Salt. Adrenalina a tope, moral pels núvols i molts castellers comencen a dir que hem de portar el sant cristo gros a passejar pels puestos. La tècnica recull el guant i llença el repte a la colla “si som 200 a Vic, tirem el 3d9f”. Haig de confessar que jo era molt incrèdul respecte aquest repte (i m’atreveixo a dir que la tècnica, o una part de la mateixa, ho era tant o més que jo). Però ja ho veieu, els paràmetres que regien aquesta colla fins ara estan canviant. Estem reescrivint les nostres normes, canviant els paràmetres de comportament… creixent en definitiva. Així doncs, i per recordar-li a un servidor que en aquesta colla no es pot donar mai res per sabut, ens plantàvem més de dos-cents castellers i castelleres a la plaça major de Vic.

Vam obrir plaça amb el carro gros, el 4d8. I tal i com ja va sent habitual aquest 2018, el vam descarregar després de desmuntar un peu i havent-lo de treballar més del que haguéssim volgut. La part positiva d’enguany és que ja portem vuit 4d8 descarregats per cap carregat, ni intent ni intent desmuntat. 100% d’efectivitat que ens permet seguir somiant. I a segona ronda tocava cardar el cop de puny sobre la taula. Era l’hora del 3d9f. Vam tirar amunt després d’un peu desmuntat i el castell va començar a pujar amb més problemes al peu dels que serien recomanables, aquest fet va provocar que la cosa es resolgués amb un intent desmuntat. Però havíem arribat a can sagal amb un objectiu molt clar, i no estàvem disposats a renunciar-hi. Quan va ser l’hora ens hi vam tornar a posar, encara més convençuts que abans. I el peu es va tancar millor, l’estructura va pujar més ferma i vam aconseguir carregar el primer castell de nou pisos fora de casa. Una gesta que volíem completar tot descarregant el castell, però les forces van anar massa justes i l’estructura va acabar cedint. Ara bé, als castells com a la vida, si ens caiem és per aprendre a aixecar-nos. I això és el que vam fer, una torre de vuit amb folre preciosa que consolidava, malgrat la ràbia de la caiguda, una diada de traca i mocador. Vano de 5 per acabar i a plegar la faixa ben cansats, amb l’orgull de veure com Marrecs segueix fent gestes cada dia més impressionants i la il·lusió de saber que lo millor del juliol encara ha d’arribar.

Fins la propera enfaixada!

Xiqui.

Diumenge passat tocava festa grossa. Una munió de camises marreques plenes d’energia omplien cada racó de la plaça Lluís Companys de Salt. Érem els amfitrions de la XXa Trobada de les Colles de l’Eix, i no podíem deixar passar la oportunitat. Quanta força i quantes ganes acumulades! Aquesta trobada ha estat sempre una diada especial que ha creat molts vincles entre les colles que l’integrem. Trobo interessant recordar com en parlava fa un parell d’anys en aquesta prèvia.

En aquest context, i enmig d’un anonimat mediàtic, a 10 de juny els Marrecs de Salt vam fer saltar la banca de les porres castelleres. Vam obrir amb un 4d8 que, aquest cop sí, feia força goig de veure. Ara només falta comprovar fins on podem portar aquesta estructura de quatre… Però a segona ronda es va parar el temps. El moment clau que ens havia de catapultar entre les grans colles del moment o deixar-nos com una altra flor d’estiu qualsevol. Però els Marrecs no som una flor d’estiu. Quan ens ajuntem tots, som una muntanya forta i compacta. Durs com la terra i alçats fins al cel. Com el tres de nou amb folre que vam plantar. Treballat perquè res és gratuït, i menys encara un castell d’aquesta magnitud, però ferm en tot moment com es mereix el treball que li hem fet a cada assaig.

No cal dir que allò va ser una autèntica bogeria. Un alliberament de tensió descomunal que va fer viure a la plaça uns instants de verdader clímax casteller.

Amb l’empenta que dona l’esforç recompensat i aprofitant el bon moment, vam clavar un 2d8f a tercera ronda per poder sortir de plaça amb el cap ben i ben alt. Tres pilars de cinc per acabar de marcar una mica de paquet i au, a dinar i a rebre felicitacions.

Sense cap intenció de faltar al respecte, aquesta vegada resumiré molt més la resta de colles per no allargar massa la pallissa que us estic cardant. La qüestió és que Lleida va venir amb el 5d7, a l’espera de tornar a intentar el 4d8, Tirallongues va tronar a fer el 4d8 i segueixen forts, i els Sagals van repetir 3d8 i també preparen nous castells per treure aviat.

I dilluns, amb el cap encara espès, llegeixo titulars que ens posen diumenge de concurs, que rebentem registres, que els Marrecs de Salt bla bla bla… i mil elogis més que m’omplen d’orgull de colla i em fan prendre consciència de la dificultat dels reptes que estem assolint. El que ningú diu, és que cada dia som més i més ben avinguts. Que omplim el local, que junts ens ho passem bé, que som una família, que la gent nova es troba com a casa, que tots i cadascun de nosaltres, des del seu àmbit d’actuació, des de les seves inquietuds, des de les seves ganes tothom aporta un granet de sorra a la gran muntanya que és aquesta colla. Perquè no són aquests castellots que fem els que ens estant convertint en una gran colla, ans al contrari. És el fet de ser una gran colla, en tots els aspectes, el que ens permet assolir aquests castells.

Així doncs, només ens queda gaudir del moment i preparar-nos per un mes de juliol que arriba ple de Rock ‘n Roll. Us ho perdreu?

Fins la propera enfaixada!

Diumenge passat vam anar a actuar a l’aniversari dels Capgrossos de Mataró, juntament amb la Colla Castellera de Figueres. Aquesta és una de les sortides més prestigioses que els Marrecs tenim en el nostre calendari d’actuacions, i no sense motiu vam desplaçar un important exèrcit de camises blau ter cap a la capital del maresme.

Els núvols ja amenaçaven de bon matí i la incògnita de si actuaríem a plaça o a cobert es va mantenir fins al final. Malgrat tot, i amb la possibilitat d’haver de marxar corrents en qualsevol moment, es va decidir actuar a plaça.

Els Capgrossos de Mataró no van desaprofitar l’ocasió per culminar la seva primera “gran” diada de la temporada. Van obrir plaça amb la segona torre de vuit amb folre d’enguany, per encarar posteriorment dues estructures encara per estrenar aquesta temporada. En segona ronda un 3d9f amb la rengla una mica torta, però molt ben controlat en tot moment, i en tercera ronda un 5d8 una mica més treballat. Dos pilars de cinc i deu pilars de quatre per acabar una diada plens d’alegria.

Els companys de la Colla Castellera de Figueres van venir amb menys camises de les que últimament els havíem vist i van haver de renunciar al seu buc insígnia, el 5d7. Amb tot, tres castells de set molt segurs per part dels empordanesos. 3d7, 4d7a, 4d7 i pd5. Bona feina i a seguir buscant la torre i el quatre.

Els Marrecs de Salt vam completar una magnífica diada, de la que ens hem de sentir molt orgullosos. Vam donar a la plaça el prestigi que es mereix, i amb el cap ben alt. Tercera tripleta de la temporada. Tercera descarregada. És tant important afiançar cada pas. I això ho estem fent tant bé últimament! El mateix esquema. Obrim de quatre vuit. Un carro gros que, lluny encara del que s’espera d’ell, crec que diumenge va mostrar certes millores. Segona ronda per un 2d8f cada cop més segur, i tercera per un 3d8 que un any més ja torna a estar per sucar-hi pa. Vano de cinc de comiat, i a celebrar-ho amb un bon dinar.

I si, jo també penso que ens havien venut la catedral per Mataró, però tot arriba a qui sap esperar… i tenim una soca tant bona…

Fins la propera enfaixada!

El que fem durant el mes de maig ens marcarà la temporada, deia la cap de colla en un dels seus discursos de final d’assaig. Doncs si ens agafem a aquestes paraules i mirem les actuacions que hem fet aquest mes de maig, crec que ja podem començar a pensar que aquesta temporada pot tornar a ser d’aquelles de llagrimeta.

Amb la diada de Temps de Flors hem rubricat un mes de maig per emmarcar, en un entorn idíl·lic, amb un matí de diumenge radiant i una caloreta gairebé agradable, vam gaudir d’una d’aquelles actuacions que tothom desitja viure. Bons castells, bon ambient, rondes fluides, i dues colles amigues que ens van acompanyar amb un grandíssim nivell.

Els Sagals d’Osona tornaven després d’un any d’absència en aquesta diada. I ho van fer amb moltes ganes tot portant a plaça el seu segon 3d8 de la temporada. Un castell que van defensar molt bé sense perdre-li la mida en cap moment. Abans, havien obert ronda amb el 4d7, i després van tancar la diada amb un 4d7a. Tots dos castells molt ben executats i sense més complicacions. Pd4cam, 4d7, 3d8, 4d7a, pd5.

Els Xics de Granollers tornaven, fidels a la seva cita amb Temps de Flors amb moltes camises i ganes de demostrar el seu bon moment. Van obrir plaça amb un 2d7 treballadet però molt segur que els va portar a fer el 4d8 en segona ronda. El seu segon carro gros del 2018 i que es va mostrar molt ben treballat. Van arrodonir la seva gran diada amb un 5d7 molt i molt correcte. Pd4cam, 2d7, 4d8, 5d7 i pd5.

Els Marrecs de Salt vam tornar a lluir el nostre estat de gràcia i vam repetir la brillant actuació que ja havíem fet diumenge passat a la Trobada de Colles Gironines a Castelló d’Empúries. Vam tornar a posar valentia per obrir de 4d8. El tercer de l’any, i consecutiu (que això és gairebé històric!). Potser encara no es mostra tant segur com voldríem, però podem dir que progressa adequadament. Tot seguit, vam fer el segon 2d8f de l’any. Aquesta torre, a diferència de la del diumenge anterior es va poder tancar per baix de manera molt més compacta, fet que va permetre que folre i tronc poguessin treballar el castell per descarregar-lo. La torre ja torna a ser nostra! I per acabar un altre 3d8 que ja es va apropant molt al nivell d’avorriment aquell de quan esperes un pis més. Pd4cam, 4d8, 2d8f, 3d8 i vd5.

I amb la celebració i la satisfacció de la feina ben feta, ens toca encarar un mes de juny amb llicència per somiar. I suposo que la jefa ens tornarà a dir allò de que del que fem aquests assajos dependrà que assolim el somni…

Fins la propera enfaixada!

Xiqui

Molt bon dia!

Sembla que fos ahir que acomiadàvem la gran temporada que vam tancar l’any passat a Plaça del Vi, i alhora sembla que faci una eternitat quan és l’hora d’enfaixar-nos un altre cop… Però el moment ha arribat! Allò que només passa un cop l’any, el moment en què toca treure la pols de la camisa i tornar-la a lluir amb orgull a plaça! Però no ens enganyem…  ja fa dies que la màquina treballa, allà on es cou tot, al local d’assaig, on amb feina de formigueta treballem de valent cada setmana per encarar una nova temporada on volem revalidar-nos com a colla de 9 i demostrar que el què vam aconseguir l’any passat no va ser només casualitat, sinó que els Marrecs hem arribat per trepitjar fort un any més.

Aquest diumenge vam encetar la nova temporada a Fontanilles on, qui ho diria, només fa dos anys que hi actuem. Perquè no dir-ho, es una actuació que ens hem fet nostra, que s’ha convertit en poc temps en tot un clàssic, i que ens agrada. I encara més si ens acompanyen els nostres amics de Mataró. Qui diu que una actuació amb castells més petits no pugui ser una gran actuació? És el cas d’aquesta plaça. Castellerament parlant, aquesta diada ens serveix per escalfar motors, per tornar-nos a sentir còmodes amb allò que ens agrada tant que és fer castells. I ho vam aconseguir, i de quina manera! Amb un 5de7 que sembla que ens acompanyarà de ben a prop un any més, un 7de7 amb molt de rodatge i estrenes, un 3de7 dels que ens agraden i un 4de7 són els castells que vam escollir per donar el tret de sortida a la temporada. Per arrodonir-ho, tres pilars de 4 de benvinguda i un pilar de 5 de comiat. Una actuació ben similar a la que van fer els Capgrossos, que també van apostar per castells de 7 a la seva primera actuació de la temporada, resolent sense problemes el 3de7, el 5de7, el 4de7 amb agulla i el 7de7, obrint amb 4 pilars de 4 i tancant també la diada amb un pilar de 5.

Però el que fa gran aquesta actuació no són els castells! La calçotada que s’organitza cada any després de l’actuació, el nostre speaker preferit, els temazos a l’estil hindú que ambienten la festa i el bon temps que ens acompanya cada any, hi juguen un paper essencial. I per la resistència, els que van tancar la festa a ritme de bolero amb els “Love me Tender”! Una diada que mai ens ens decepcionarà i que esperem repetir molts anys més!

 

Sense allargar-me més, aquí està la primera crònica de les moltes que ens esperen aquesta temporada, un plaer poder començar amb una actuació com la de Fontanilles. Ens veiem demà a Bescanó!

 

 

Aquest passat diumenge els Marrecs vam actuar a Figueres en motiu de la diada d’aniversari
dels de la camisa Lila. Com sempre actuar amb els de Figueres és un plaer, molta col·laboració
a les pinyes, cares conegudes i el bon rollisme general. També ens hi van acompanyar els
sempre benvinguts Xerrics d’Olot. I així fou, com un diumenge més al mati, tots enfaixats i a
punt per gaudir d’una bona jornada de castells.

Avui volia fer un apunt, que segons el meu punt de vista hauria de millorar. La diada no va ser
massa lleugera, i que això és la nota negativa per a les 3 colles. Cal fer més àgils les diades si
volem que el públic es quedi a les places. La diada va començar a les 11.30h i no va concloure
fins les 14h. Una diada de castells de 8 i de castells de 7, no hauria de durar tanta estona si
volem pretendre que el nombrós que hi havia a Figueres al començar la diada es quedi fins al
final a veure l’actuació.

Dit això, els amfitrions van ser els responsables d’obrir plaça. Van obrir amb 2pd4, seguits del
3d7a, 5d7 i 4d7a. Van concloure la diada amb un pd5 i un pd4 de dol. Una diada més que
correcte dels liles. Castells de 7 i mig que els permeten seguir fent passos endavant. La
recuperació del 5 que també feia dies que no el feien és una gran notícia. De ben segur, d’aquí
al final de temporada veure’m un intent de 2d7 en alguna de les diades que els queda. Molta
sort pels de la camisa lila!

També hi eren presents els Xerrics, que tot i no arrossegar un volum gaire gros de camises, van
fer una diada correcte. Van obrir amb un pd4, seguits del 3d7, 4d7 i 5d6. Van concloure amb
un pd5. Els d’Olot segueixen passejant els castells bàsics de 7 i de veure’m que triguen a tornar
enfilar l’agulla als castells de 7. Si no vaig errat és la millor temporada de l’historia dels Xerrics
amb quant a castells fora de casa, un gran any per ells, i que no ha acabat!

I per últim, els de la camisa Blauter. No va ser ni de bon tros la nostra millor actuació de l’any,
però si que va ser un dia on enguany vam estrenar el 9d7 que és un castell que fa colla, ja que
molta gent es pot estrenar en noves posicions tant a tronc com a pinya. Els Marrecs vam
començar l’actuació amb 3pd4, i seguits van anar el 4d8, el 3d8 i el 9d7. Vam concloure amb
2pd5. Va ser una actuació, on tot i ser força gent, vam aixecar un xic el peu de l’accelerador
abans de la #tracafinal. Tot i això, el nostre terra mínim va ser passejar els dos bàsics de 8, (que
no estamos tant mal!) i això també ens fa veure que ens estem fent una colla gran i que anem
on anem, com a mínim hi hem de fer castells de 8! Una actuació, correcte, sense grans castells,
però que ens permet encara el que ens queda de la temporada amb molta confiança.

Au doncs,

 

 

Albert Salado

La diada marreca es presentava al calendari com una diada assenyalada,  amb grans expectatives; una diada a casa, on podíem moure una bona quantitat de gent per fer castells de màxims. La situació, per això, no va jugar a favor nostre. Per començar, la diada estava programada pel dia 1 d’octubre. Evidentment, després de conèixer que aquesta era la data proposada pel referèndum per la independència, la colla va decidir passar-la a dissabte perquè tothom pogués anar a votar amb “tranquilitat”. En segon lloc, degut a les incidències que van passar durant la setmana a Catalunya, una de les dues colles convidades, els Castellers del Poble Sec, van veure’s obligats a renunciar a actuar, per no poder assegurar uns mínims i per manca d’efectius. Així, finalment, només ens van acompanyar els Sagals d’Osona. Per últim, com si no fós poc, el diumenge a la tarda es va posar a ploure, pel que vam haver de traslladar l’actuació al nostre local enlloc de a l’escola de la Farga, on la diada havia de tenir un to reivindicatiu per defensar la democràcia.

Malgrat tot, els Marrecs no ens rendim fàcilment, i vam encarar la diada amb ganes i amb reptes per complir. Ens vam acompanyar els nostres amics d’Osona, qui també va haver de rebaixar el nivel respecte la semana passada.

Els Sagals van obrir d’un 5d7 lleuger amb molta comoditat. A segona ronda van afrontar el 3d8, castell que va presentar molt bones mides i que no va patir en cap moment, com ja ens tenen acostumats aquesta temporada. Per acabar, van fer un 4d7 amb canvis a tronc en vistes a un 4d8 renovat. Van tancar la diada amb un pilar de 5. Una actuació per sumar, treballar amb comoditat i fer colla.

Els Marrecs, després d’un intent desmuntat de 4d8 la setmana passada a Roda de Ter en 3a ronda, vam arribar a la conclusió que el castell difícil és la nostra millor arma per obrir la diada. Així, vam apostar per sortir de 4d8 que, (i no m’agrada dir-ho així, però estareu d’acord amb mi) sorprenentment, va tenir una execució perfecte, al qual no estem acostumats. Mantenir unes bones mides fins la descarregada, la rapidesa de la canalla, serenitat i confiança van ser claus per descarregar-lo amb èxit. Fins i tot podria dir que va ser el castell més maco que vam fer aquell dia. A segona ronda vam fer el nostre castell insígnia, el 5d8, ni més ni menys que el 12è consecutiu completat amb èxit, amb alguna cosa a millorar però resolt amb molta comoditat. Per últim, vam sumar un altre 3d8, per no perdre costum. Vam acabar amb dos pilars de 5 per tancar la diada. Després tota la colla es va desplaçar fins a la Farga, on vam fer dos pilars de 4 a dins i dos més a fora de l’escola.

Així doncs, una diada que es plantejava difícil a nivell logístic i que va haver de superar molts obstacles per tal de dur-se a terme, però que finalment es va desenvolupar amb normalitat, i de la que vam sortir, aquesta vegada sí, amb els deures fets.

Fins la propera!