From Actuacions

Emocions i grans castells a Roda de Ter.

L’última parada del cap de setmana ens portava a Roda de Ter. Era l’actuació “forta” del cap de setmana, i tocava demostrar-nos que tornem a estar allà on toca.

La diada va començar carregada d’emocions i amb els sentiments a flor de pell. Ja una hora abans de l’inici previst, hi havia convocada una concentració davant de tots els ajuntaments, en favor de la democràcia i la llibertat. A Roda, un petit poble de la plana de Vic que es va veure especialment sacsejat per la macroperació que la Guàrdia Civil va dur a terme contra una quinzena de ciutadans de Catalunya. Tothom n’anava ple.

Els Sagals, que venien amb el seu millor repertori de castells, van obrir la diada amb un pilar de dol per la pèrdua d’una de les seves castelleres. La veritat és que quan vaig veure en Farra a sobre la pinya ensenyant la camisa de la seva mare, no vaig poder evitar que se m’escapessin unes llàgrimes cara avall. Sens dubte, una de les escenes més impactants que he presenciat en els gairebé 20 anys que porto fent castells. Des d’aquí, una abraçada ben forta per ell, per la família, els amics i tota la colla.

I amb tot aquest panorama, tocava intentar centrar-se en unes rondes de castells que prometien ser intenses per part de totes les colles.

Així doncs, els Sagals, que actuaven com a amfitrions, van obrir de 3d8. Un castell que enguany ja tenen molt dominat i que els havia de servir per encarar amb energia el repte de la segona ronda. El castell va complir amb el que s’esperava d’ell i no va perdre les mides en cap moment, demostrant la confiança que li han agafat els Sagals aquest any.

Amb el tres a la butxaca, encaraven la segona torre de vuit amb folre de la temporada. El castell més difícil dels vigatans. Van exhibir una gran feina tant al peu com al tronc i el castell va pujar amb molta convicció. Una solvència que els va servir per aguantar la treballada de la descarregada, que no va ser poca cosa (segur que al folre es van divertir!), però que van saber controlar amb molta serenor.

I ja en tercera ronda van plantar un 4d8 que els portava a signar la seva segona actuació de la història amb tres castells de vuit. Moltes felicitats!

Els Nyerros, al seu nivell, també van portar una actuació de màxims a la veïna Roda de Ter. Van obrir plaça amb el 3d6a, que a priori havia de ser el castell més fàcil. La veritat però, és que els terços es van obrir molt de bon principi i la descarregada es va convertir en una gesta gairebé èpica.

La segona ronda era la de les torres, així que els de Manlleu van optar per un 2d6 que van descarregar amb prou seguretat i que els va permetre arribar a la tercera ronda per descarregar el seu primer 4d6a de la temporada. Un castell treballadet, però que en comparació amb el de la primera ronda, va ser tot un luxe.

Els Marrecs arribàvem a Roda amb un punt d’urgència per treure a plaça uns castells que ja feia massa dies que teníem preparats. Hem fet un setembre de bons assajos, però amb una certa intermitència i amb poques camises a plaça (o amb no tantes com juny i juliol).

Però Roda de Ter era el dia assenyalat, i al costat dels nostres amics pastanagues tocava donar el do de pit. I quan això passa, els Marrecs obrim de catedral. Apa, 5d8 a primera ronda i ja tornem a respirar tranquils. Dos mesos després tornàvem a descarregar un 5d8 a l’estil Marrecs, és a dir, fantàstic!

En segona ronda, i per no trencar la tònica, vam fer una altra torre de vuit amb folre. Un castell que en tot moment es va mostrar segur i que no ens va portar massa problemes.

Però a tercera ronda venia el nostre gamma extra. La taca a l’expedient d’aquest 2017 té un nom i es diu 4d8. Des de la pinya no vaig poder veure com anava, però la qüestió és que per cinquena vegada aquest any vam haver de desmuntar un 4d8. Val a dir, que la tècnica van reaccionar a l’instant per intentar minimitzar els efectes de la decepció i encara no s’havia obert la pinya que el 3d8 ja estava anunciat. Una carta segura per acabar els castells amb bones sensacions i per portar el putu quatre al racó de pensar.

Els Sagals van oferir una mica de pica-pica per acabar, cosa que sempre és d’agrair. I els Marrecs tornem a casa amb l’alegria de saber que estem allà on volíem, que després d’això ja només queda tornar a encarar el 3d9f. Ens espera un octubre apassionant ple de castells de vuit i, esperem, amb alguns de 9. No és el moment de descansar. No és el moment de parar a pensar. És el moment d’anar-hi, anar-hi i anar-hi. Si ara parpelleges, quan tornis a obrir els ulls, tot haurà passat.

Ens veiem a les places, que seran sempre nostres!

 

Un pis menys! Crònica de Calella.

A les portes de la traca final, se’ns presentava un altre cap de setmana de reptes per començar a escalfar motors i encarar l’últim mes de la temporada. Primera parada del cap de setmana: Calella (de Mar, pels de nord).

Actuàvem en motiu de la Festa Major de la Minerva, on històricament els Castellers de l’Alt Maresme, la colla local, hi ha descarregat els seus millors castells, com el primer 5d7 de la seva història i el 4d7a, ara fa només un any. Els acompanyàvem els Xics de Granollers, amb qui ja hem compartit plaça unes quantes vegades enguany, i els Marrecs.

Per començar la diada, les 3 colles vam fer un pilar caminant per entrar a plaça. Tot seguit van obrir la primera ronda els Maduixots, que van apostar pel 3d7a, que és el seu castell límit aquest any i van descarregar sense masses complicacions. A segona ronda van completar el 4d7, castell bàsic de 7 que ja tenen ben dominat. Per últim, van afrontar el 4d7a, amb una baixada potser un pèl nerviosa del castell que va fer que el pilar patís una forta reblincada que finalment va deixar el castell en carregat. Finalment, van descarregar el vano de 5.

Els Xics de Granollers es troben en un bon estat de forma, havent completat ja aquesta temporada diversos castells de 8 i havent recuperat fa poques setmanes el 3d8. No obstant, el dissabte finalment no van poder portar-los a plaça, i van apostar per castells de la gamma alta de 7. El 3d7 va ser el castell que van escollir per sortir, seguit a segona ronda del 5d7 i el 4d7 a tercera, tancant l’actuació amb un pilar de 5, castells desenvolupats a la perfecció en una colla que ja està acostumada a sovintejar els 8 pisos i que té ganes de més.

 

 

Els Marrecs anàvem a portar a plaça castells ja consolidats, que poguéssim realitzar amb comoditat i sense masses complicacions, en vista a la gran cita del cap de setmana que tenia lloc l’endemà a Roda de Ter. Curiosament, vam realitzar la mateixa diada que per Festa Major de Salt, en el mateix ordre, però amb un pis menys. Vam obrir amb un 5d7 que va presentar molt bones mides i que servia per encarar l’endemà el mateix castell amb un pis més. Tot seguit vam descarregar un 3d8 amb bastant ofici, castell comodí dels Marrecs aquest any, ja que en portem ni més ni menys que 13 (comptant el de diumenge a Roda de Ter) i que també interessa fer en tantes ocasions com sigui possible de cara a repetir el 3d9f. Vam tancar les rondes de castells amb la torre de 7, també amb intencions de pujar-la un pis més al dia següent. Vam concloure l’actuació amb un pilar de 5. Finalment, les 3 colles vam aixecar pilars de 4 per acomiadar-nos, els locals reivindicant el dret a decidir i fent una crida a la democràcia.

 

Una diada de dissabte aparentment sense grans novetats a destacar, però clau de cara a assolir reptes superiors els pròxims dies i consolidar estructures bàsiques abans de tornar a fer el salt als 9 pisos.

Fins aquí la crònica de Calella. Tot i així, no en teníem prou, l’endemà ens plantàvem a Roda de Ter per repetir una diada de màxims, però aquesta història ja us l’explicarà en Xiqui!

Gas, Marrecs, ara és el moment de ser-hi tots! A reveure!

 

Ari Gifreu

Cap de setmana de clàssics

Hola de 9! Aquest ha estat un cap de setmana intens pels Marrecs. Després d’un bon assaig de divendres, el dissabte ens vam plantar a Olot en motiu de les festes del Tura disposats a fer-hi un bon paper.

Com no podia ser d’altre manera, la diada es va celebrar a l’Hospici, per no trencar tradicions. Actuàvem amb els Xerrics d’Olot i els Sagals d’Osona, que també veníen disposats a donar guerra. La colla local va optar per repetir la seva millor diada. Van obrir d’un 4d7 que es va executar sense problemes. Tot seguit van anar pel repte fort, el 4d7a. El castell va pujar decidit però un pèl obert, a mesura que es va anar alçant va anar perdent les mides però en tot moment van saber treballar-lo fins al final. Un cop desmuntat el castell i quedant net el pilar sobre la pinya, finalment va cedir. A tercera ronda van descarregar un 3d7 sense incidències. Els de Vic treien la camisa de l’armari per primera vegada després de vacances. Van obrir amb un 3d8 que es podria qualificar quasi de perfecte, un castell que aquest any dominen amb solvència. A segona ronda van optar per la torre de 7, amb ganes de repetir-la amb un pis més. Per últim, van tancar amb un 5d7 bastant lleuger, castell que frequenten aquest any disposats a també a posar-hi un pis més.

I els marrecs? Anàvem disposats a fer per primera vegada una tripleta a Olot, cosa que per manca d’efectius al final no va ser possible. Vam obrir diada amb 3 pilars de 4. Tot seguit vam començar pel castell difícil, tàctica que ens funciona bastant bé, el 4d8. El castell va mostrar molt bones mides fins a la carregada. Després de l’aleta es va haver de treballar una miqueta més, però sembla que comencem dominar-lo. A segona ronda, un 3d8 sense gaire res a comentar (quan se’n porten tants és difícil buscar les 3 potes al gat!). Per acabar, un 7d7 amb estrenes per rodar castellers, no sabem si amb intencions de posar-hi un pis més ben aviat. Vam tancar l’actuació amb un vano de 5, i pilars de 5 de la resta de colles. Marrecs, tenim un deute a Olot per l’any que ve! (Alguna cosa hem de deixar per la temporada que ve, no?)

Però no s’acaba aquí. El dilluns no vam faltar a la nostra cita anual de la diada. Al matí a Palafrugell hi vam fer 4d7, 2d7 i 5d7, a més de pilars de 4. A la tarda ens vam plantar a la manifestació de Barcelona, on hi vam fer diversos pilars i un 3 i un 4de7. Una diada relaxada i aquest any més reivindicativa que mai per reclamar el dret a votar.

Fins aquí l’intens cap de setmana marrec. Aquest cap de setmana ens donen descans d’actuacions, pero seguim als assajos, que hi ha feina de cara a la setmana vinent!

Fins una altra!

La traca final ja ha començat. Crònica de Granollers.

Apa doncs, ja hi som pel tros! Diumenge vam tornar a treure les camises blau ter dels armaris per anar a la Festa Major de Granollers. A actuar amb els Xics de Granollers i els Castellers de Badalona. Feia un mes i mig des de la ja mítica data del 23 de Juliol de 2017, i calia comprovar en quin estat de forma ens trobàvem (tot i que veient els assajos, pocs dubtes quedaven).

Val a dir que l’ambient a La Porxada era impressionant. Autèntic diumenge de festa major. A més, abans de la diada castellera vam poder presenciar “La Tronada” (un servidor tancat en un bar del que no ens van deixar sortir fins una bona estona després). Es respirava un bon dia de festa, castells, tradició…

Si bé és cert que cap de les tres colles va venir a Granollers a fer rebentar la banca, crec que no m’equivoco si dic que les tres colles vam exhibir un gran moment de forma i vam sortir de plaça totes amb el cap ben alt.

Els Xics, amb pocs assajos després de vacances i amb vuit dies de festa major a les espatlles, van obrir plaça amb el carro gros (4d8), el castell més difícil que tenien al programa. El van fer amb molta seguretat. Potser alguna rengla una mica desplaçada, però jo ja firmaria, eh?! En segona ronda van fer un 7d7 i van acabar amb un bonic 5d7.

La colla micaco va venir amb el 5d7 com a màxim castell. Una estructura que enguany ja han descarregat vàries vegades i que dominen molt bé. El van acompanyar d’un 3d7 i d’un 4d7. Molt bona actuació per part dels badalonins.

I els Marrecs, què? Com hem tornat de les vacances? Doncs si hem de jutjar per la diada de diumenge, crec que podem dir amb total convicció que les vacances ens han provat d’allò més. Hem tornat descansats i en plena forma, perquè amb només quatre assajos ja hem tornat a treure a plaça un castell de vuit i una torre de set.

Per no trencar les bones costums, vam obrir plaça amb un 5, tot i que aquesta vegada era un 5d7 (la catedral, esperem que no trigui massa a tornar a sortir). En segona ronda, descarregàvem un 3d8 que es va mostrar magnífic fins a la descarregada, on es va haver de treballar una mica, però que en cap cas va perillar. Ans al contrari, es va defensar amb la tranquil·litat i la seguretat de saber que tenim aquest castell dominadíssim… i que demana un pis més! I per acabar, un dos de set insultant que ens emplaça a veure’l damunt d’un folre aquest proper dissabte.

Pilars de comiat per posar punt i final a una diada amb un gran ambient tant casteller com de públic. Però no podem passar per alt el dinar popular que els Xics ens van muntar a la mateixa plaça, amb la posterior animació del ja mític Jaume Barri… i birres a 1€!!!

Ens veiem a plaça!

 

23 de juliol de 2017. El dia que vam fer l’impossible.

Foto: Pere Massaguer.

Diuen els que en saben que el més important de pujar una muntanya no és fer el cim. Que el que realment conta és gaudir del camí que fas a cada pas. Respirar aire pur, sentir la natura al teu voltant, contemplar les vistes que apareixen a cada revolt.

Però tant cert és que s’ha de gaudir del trajecte, com que no tothom aconsegueix arribar al cim. Perquè és quan arribes al punt més alt que t’atures i tornes la vista enrere. I segueixes amb la mirada el camí que has trepitjat mentre recordes els esforços que has hagut de fer a cada pujada, a cada pedra. Revius els èxits de cada etapa, els moments en què has estat a punt de defallir i els teus companys t’han fet continuar. I tornes a mirar el cim i tot el paisatge que t’envolta i la brisa fresca amb els aromes de la victòria i et dius: HO HEM FET! I és aleshores quan te n’adones que has aconseguit l’impossible. Aquell objectiu que ni tant sols veies quan vas començar a caminar. Un cim en el qual només els més bojos s’atrevien a somniar.

I així porto tota la setmana. Mirant enrere i endavant. Revivint i recordant el gran colós, i el que ens va costar dominar-lo. I preguntant-me si és possible expressar en paraules l’allau d’emocions que em van envair durant tot el diumenge. Perquè, com es traslladen els sentiments al paper? Qui pot mesurar la felicitat? Què val un sol d’aquells moments d’èxtasi col·lectiva que vam viure tots plegats?

T’has posat mai en una pinya i has sentit com es transmeten les energies dels uns als altres? Has notat com sorgeix la força de la unió de cada casteller? T’has sentit embriagat per l’alegria dels teus companys quan s’ha descarregat un castell? Si és que no, jo no t’ho puc explicar. Perquè els castells no es poden explicar. Els castells s’han de viure. I això és el que va passar diumenge, el que tots i cadascun de nosaltres va viure.

Ja sé que han sortit més resums que mai de l’actuació del 23 de juliol del 2017 a la Plaça Lluis Companys de Salt, però és que vam fer 5d8 (per treure nervis!), id3d9f, 3d9f, 2d8f i pd6c. I ho poso per recordar-m’ho un cop més. Per intentar acabar de creure-m’ho. Perquè els tres castells van sortir preciosos. Treballats, sí, però preciosos. Estampa de castells. Quina mestria, tu! (ho sento, però el cronista més tècnic està de vacances. Aquesta setmana us ha tocat el de les palles mentals).

Abans d’acabar, no voldria oblidar-me de les colles que ens van acompanyar en aquest el nostre dia. Perquè és cert que els Marrecs de Salt vam brillar amb llum pròpia, però és que no van brillar també els Xerrics d’Olot? Uns fillols que han fet de Salt la seva plaça talismà i que desitjo de tot cor que segueixin creixent al nostre costat, perquè són molt grans i s’ho mereixen (3d7, 4d7a, 4d7, pd5). I els Saballuts, que van signar la millor actuació d’una colla forana a la Vila de Salt (3d8, 2d8f, 4d8, vd5). O els Xicots, que malgrat haver de rebaixar pretensions, van donar la cara en tot moment, com sempre fan quan ens venen a visitar (id2d8f, 4d8, 3d8c, 2d7, pd5). A totes elles, moltes gràcies per acompanyar-nos com ho vau fer.

Del que va passar després de l’actuació, no en parlarem aquí. Només diré que vam acabar el dia com ens mereixíem, i que vam tenir un àpat i una celebració a l’alçada de la nostra gesta.

Però la història no s’acaba aquí. Hi ha noves muntanyes per pujar. Més cims per conquerir. Nous camins per recórrer. Més alts, més durs i més difícils. Reptes que anirem superant tots junts, treballant colze amb colze. Amb les mateixes ganes i il·lusió que ens han portat fins aquí. Perquè quan hi som tots i ens hi posem, som imparables. Som capaços de generar tal poder, que “impossible” esdevé una simple paraula sense massa significat.

I així, amics i amigues, és com aquell 23 de juliol del 2017 va passar a formar de les nostres vides com el dia en què els Marrecs de Salt van fer el que era impossible.

Ens veiem el 22 d’agost!

Palafrugell és blau Ter

Diumenge a la tarda. Sol i serena. Un cop més els Marrecs ens disposavem a fer-la grossa. 140 camises blauter per seguir escrivint la història. Aquest cop la història estava acompanyada dels Xics de Granollers i dels Maduixots. També estava acompanyada d’un públic nombrós i que va alucinar força de les estructures humanes!

Els de Granollers van venir força mancats de personal. Diumenge a la tarda, lluny de casa. Es pot entendre. No va ser ni de bon tros la seva millor actuació. Els Xics van dur a plaça el 3d7, un id5d7, 5d7, 4d7 i un pd5. Una actuació correcta i sense més història.

Els Maduixots no van tenir un bon inici. Van començar amb un id3d7 i id4d7. La canalla no ho tenia del tot clar i van haver de passar ronda sense completar cap castell. A segona ronda van fer un pas endarrera, van descarregar el 3d6a i a tercera ronda van aconseguir descarregar el 3d7. La veritat és que el tronc del 3 es veia molt sòlid. Van acabar la ronda de castells amb un idpd5. No va ser tampoc el millor dia pels nostres fillols, però de ben segur que ara que comencen el seu tour d’estiu aconseguiràn els reptes que es proposen!

Els Marrecs, com he dit abans, hi anàvem força amb tot. Vam obrir plaça amb 3pd4. I tot seguit la catedral. Aquesta que ens està donant tants bons resultats. Fer el 5d8, no és gens fàcil i només cal veure quantes colles l’han fet. Doncs al nord estem aconseguint fer-lo amb solvència. Això és se’ns dubte un senyal de que no ens espanten els reptes i que anem a totes. A segona ronda vam descarregar un altre td8f. La torre, eh? Qui ho havia de dir? L’assaig i la feina ben feta ens donen la raó. La tenim i té molt bona mida. Una altra torre al sac, més rotacions al folre al sac i un altre castell de 8 i mig. I per últim? Doncs un 3d8. Paradet, controlat, com els volem abans de pujar-li un pis més. Com diu aquell, els hem de fer xiulant.

I ja, un diumenge més de castells, i un diumenge més de celebració i història. Com diu l’Iruna, gaudim del que estem fent i treballem molt per poder-ho seguir fent. Les proves hi són, la feina hi és, però ens queda una última setmana determinant. Siguem-hi tots a assaig i diumenge, a Salt, a casa, descarreguem el 3d9f.

Som-hi Marrecs!

Sant Pere i el que ens vé per davant…

Llegia un tuit d’una persona de la colla que deia: un diumenge tonto…  ens plantem a Figueres i la fem molt grossa.. Doncs sí, sembla que anar a Figueres (diu la història) se’ns dóna força bé.

En motiu de la festivitat de Sant Pere,  el diumenge ens vam reunir quatre colles a la magnífica vila de Figueres. Allà ens hi vam trobar els Xerrics d’Olot, els Esperxats del Pla de l’Estany, els amfitrions, els Castellers de Figueres i nosaltres, els Marrecs. Tot i que feia un dia força calorós, allà a la rambla sota la fresca dels arbres hi vam estar d’allò més bé. I tot i que no hi havia massa públic i que la diada es va allargar un pèl massa, pel meu gust, va ser un bon matinal de castells.

Els primers dels que parlarem seran els de la camisa lila. Els locals van fer una bona diada de castells de 7 i mig. Van obrir plaça amb 3pd4 on en un pilar hi van desplegar una bandera. Un detall d’aquells que personalment em posa la pell de gallina. La resta, castells més que dominats pels liles: 5d7, 3d7a i 4d7a. Un pèl d’èpica amb el pilar del 3a, però sense història. En general, una molt bona diada i esperem que properament puguin fer passos endavant amb el 7d7 o la td7. Van tancar la diada amb un pd5c. Esperem que l’incident no tingui més trascendència i que no impedeixi l’excel·lent  trajectòria que porten els Castellers de Figueres. Endavant i força!

A plaça també hi vam estar acompanyats pels Xerrics d’Olot. Els nostres fillols no van venir a màxims però tampoc van decebre. Van venir a fer una diada més que correcta. Van obrir amb un pd4 i van continuar amb el 4d7, el 3d7 i el 5d6. Tornarem a trobar-nos amb els Xerrics per festa major i de ben segur que vindràn a portar-hi bons castells. Sempre és un plaer actuar amb els Xerrics!

La companyia dels nostres altres fillols sempre és agradable també i és que també vam compartir plaça amb els Esperxats. Els Esperxats venien justets d’efectius, ja que s’apropa les seves vacances, però tot i això van portar una diada de 3 castells de 6. Castells molt macos i solvents. Van portar el 4d6, el 3d6a i el 3d6. Personalment m’agradaria destacar el 4d6. Molt parat. Serà que els de la camisa blauverda tenen alguna cosa en ment? O potser que jo m’estigui imaginant vídeos i fotos de 4d6n? 😉 Veure’m com acaba la temporada dels de la camisa blauverd i si poden fer l’assalt a les construccions de 7 pisos.

Per últim, quedem els Marrecs de Salt, que no vam pas anar a fer turisme a Figueres. Així sense més, vam anar a fer-hi la millor diada de l’història. I sí, podem debatre si voleu (eh, Xiqui?) que comptar punts mola o no mola, si la puntuació no s’ajusta a la realitat o la dificultat o el que volgueu. El cas és que diumenge ens vam plantar a Figueres i vam fer-hi dos castells de 8 i mig. I poseu-hi els punts que vulgueu i sumeu-los de les mil maneres que vulgueu, però.. QUINS CASTELLACOS! Com mola anar a per les places a passejar la torre i el 5. A més, quina torre i quin 5, escandalós. Com diu la “Núria”, estem allà on volíem i COM volíem. Però si em permeteu el meu punta de vista, aquesta sensació de treure bons resultats de la feina ben feta, té més valor que qualsevol puntuació.

Dit això, per si alguna persona no ho sap, els Marrecs vam obrir amb 3pd4, 5d8, td8f, 3d8, pd6c i 2pd4. Vam obrir la ronda de castells amb un 5d8 molt parat i molt maco. La sensació amb el 5 és bona i es nota que hi tenim molta confiança. Obrir de 5 ens va bé. A segona ronda vam continuar amb la torre. Va costar trobar la quadratura, vam desmuntar fins a 3 peus, però a la quarta (la quarta sempre va la vençuda no?) vam trobar la mida. I la mida era boníssima i vam fer una molt bona torre de 8 amb folre. Paradeta a la línia de la de colles gironines i la de temps de flors. Per últim vam concloure els castells amb una postal: el 3d8. Dels millors que hem fet. Va acabar amb crits d’un pis més.. però, SENSE PRESSIÓ. Vam intentar posar la cirereta amb el pd6, però aquest va quedar només en carregat. Veure’m qué ens depararà el pilar més endavant…

Doncs au, sense pressió, ens toca unes setmanes de molt d’assaig i una actuació a Palafrugell on segur que si som molts, farem grans castells. Aquest juliol ha començat de manera molt intensa, i de ben segur que acabarà amb grans sorpreses! Jo, no m’ho penso perdre!

I tu?

Au doncs,
Petons a tots!

Una nova tripleta. Crònica de Les Corts.

La última de les excursions del mes de juny ens va portar a la gran capital. Concretament al barri de Les Corts. Territori tradicional dels Castellers de Barcelona, conquerit enguany pels Borinots, que van treure tota la cavalleria per portar-hi el seu primer castell de nou de la temporada.

Seguint la tònica dels últims dies, feia una calor d’espant. I per acabar-ho d’adobar, la zona on es feien els castells, era just on més picava el sol. Així doncs, la línia que marcava l’inici de les zones d’ombra (que alguna n’hi havia) semblava una tanca que separava el públic dels castellers.

Una setmana més, els amfitrions de la diada van declinar obrir plaça, degut a que algun casteller havia tingut un contratemps i arribava tard. L’honor d’obrir plaça va recaure en els Nens del Vendrell, que van decidir sortir “amb la manilla de cara”, o el que és el mateix, el 2d8f. Un castell que enguany els hi havia portat problemes i que van saber resoldre amb molta mestria. 4d8 i 3d8 en segona i tercera ronda, per acabar fent-nos molta enveja sana amb un pilar de sis preciós.

Els Castellers de Sants, degut als retards, van canviar i van obrir de 4d8 per fer temps mentre els hi arribaven tots els efectius. Un castell de mides i execució excel·lents. Sembla mentida que els 4d8 es puguin fer tant bé, oi? En segona ronda, els borinots van plantar la seva bandereta al districte de Les Corts descarregant el seu primer 3d9f de la temporada. Un castell que va anar un pèl tremolós, però que es va mantenir ferm en tot moment. Felicitats! Els de Sants van acabar amb la torre de vuit folrada, que aquest cop sí que la van haver de treballar força. Ara, van demostrar que tenen molt d’ofici i que tenen l’estructura super controlada.

Als Marrecs ens tocava posar punt i final a un més de juny d’alta intensitat. Tres sortides seguides en tres diumenges consecutius, i amb la tècnica forçant la màquina per portar-nos al màxim nivell possible. A Barcelona tocava portar una nova tripleta. Retrobar-nos amb aquesta torre de vuit que la setmana passada vam descartar per centrar-nos en la catedral, i retrobar-nos també amb el 4d8, que a Vic ens havia tornat a quedar en 2id.

Deures pendents i les forces justes. Però l’actitud i les ganes, afortunadament estaven intactes. Fidels a les nostres tradicions, vam obrir amb un bon 3d8. Ni molt menys el millor de l’any, però es va mostrar molt segur i el tremolí es va mantenir controlat. Seguim donant-li forma per pujar-lo un pis! La torre de vuit tampoc va ser gratis, i la gent del tronc va haver de tirar de galons i experiència perquè la feinada de la soca (la primera soca a l’antiga de Marrecs!) i el folre no se n’anessin en orris. Una més cap al sac! I per acabar, vam deixar el nostre via crucis a tercera ronda. Un 4d8 que va pujar amb mides molt i molt correctes, però que a partir de la carregada va entrar a la “nau del misteri” d’en Xic i les formes van desaparèixer de cop. La descarregada es va haver de treballar de valent, però aquest cop la sort i l’orgull ens van acompanyar per descarregar-lo. Algun dia n’aprendrem!

Acabem un mes de juny ple d’emocions. Amb dues tripletes, un 5d8, actuant amb colles com Sants, Capgrossos, Nens o les colles de l’Eix. Un mes de juny on hem fet un pas endavant com a colla. Hem trencat tòpics massa arrelats en aquesta colla com que no movem gent per sortir de Girona, o com que Barcelona ens queda massa lluny per portar-hi grans castells. Cal seguir creixent i seguir aprenent que junts ho podem tot, que les males costums estan per trencar-les i que la història serà la que nosaltres escriguem.

I ara a descansar i a gaudir de la Revetlla de Sant Joan, que el mes que ve sí que serà d’autèntic Rock n’ Roll!!!

 

La catedral ja ha arribat.

Diumenge de sol de justícia a Vic. En motiu de la dinovena trobada de colles de l’eix els Sagals d’Osona, els Castellers de Lleida, els Tirallongues de Manresa i els Marrecs de Salt ens hem trobat a la plaça del mercat de Vic. Una plaça molt grossa on no hi ha hagut massa públic. Tot i això, sempre és molt agradable actuar i compartir plaça amb aquestes colles.

Els locals, els Sagals d’Osona han fet una diada més que correcte. Ens han deixat a tots bocabadats amb un pilar caminat d’una velocitat i solvència més que sorprenent. Els de la camisa carbassa han obert plaça amb un 4d7 de postal. Fet que els permetia agafar aire i confiança amb el repte de la jornada, el 3d8. El 3 ha pujat amb bona mida, però al ser el primer de l’any, ha tingut aquell tremolí de nervis, tot i això, la solvència dels Sagals els ha permés descarregar-lo sense cap ensurt. Han tancat la diada amb una torre de 7 molt correcte seguida d’un vano de 5. Amb molt de seny i sentit la feina dels de l’Anna Tió, que porten un parell d’anys picant molta pedra i de ben segur obtindran bons resultats!

Un dels altres protagonistes de la jornada han estat els tirallongues de Manresa. Han obert plaça amb el repte gros, la torre de 7. Un xic de tremolí però la primera torre al sac pels Tirallongues. A segona ronda han descarregat un 5d7 sense massa complicació. Per últim han aconseguit descarregar el 4d7a després de fer-ne un intent desmuntat, ja que el primer ha agafat mala mida per la part del 4. Han conclòs l’actuació amb un vano de 5.

A plaça avui també hi tenim els Castellers de Lleida. Aquests ens han regalat castells amples!
Han obert plaça amb el 5d7. Un pèl tancat entre plena i buida a l’alçada de quarts, però perfectament defensat pels de la camisa de color bordeus. A segona ron
da han hagut de desmuntar un 7d7 que més tard han descarregat sense problema. Per últim han descarregat un 4d7a que no ha comportat cap problema. Per últim, han tancat la plaça amb el vano de 5.

Falten els de sempre: Els Marrecs. I és que avui els Marrecs hem començat molt endollats. A primera ronda hem descarregat un 3d8. Un 3d8 tranquil al qual ja li hem agafat la mida. És el nostre castell insígnia i el que ens proporciona tranquil·litat a l’hora d’engegar les diades. Bones sensacions i directes al segon repte de la diada, la catedral. A segona ronda, per primer cop en aquesta temporada, els Marrecs ens hem disposat a estrenar la catedral. A més, fora de casa! Dit i fet. Es nota que hi ha la confiança, que li tenim la mida i que ens hi sentim còmodes. Ens agrada fer el 5 i li estem agafant confiança per passejar-lo. Seguim en la línia de fer-nos grans. Passejar la catedral és sinònim de colla gran.

Però, alguna cosa ha passat. Se’ns ha girat la diada. I és que això són els castells. Una de bona i una de dolenta. Hem continuat la diada amb el repte del 4d8. I avui tampoc ha pogut ser, 2id4d8.
Opino que segurament és un accident i que el tornarem a treure sense problemes perquè aconseguirem fer el que ens proposem. Si volem ser grans, a part de passejar el 5d8, hem de voler fer els castells bàsics de 8 amb solvència. I encara que el repte de mantenir les mides de 4 sigui complicat, l’assaig i la constància ens permetrà assolir aquest punt de ràbia i confiança que tenim en castells com la torre i el 5. I és que avui els castells ens han tornat a ensenyar que la duresa mental i la confiança són claus.

La diada no ha sigut del tot rodona, ja que l’intent de pilar de 6 no ens ha permés treure’ns l’espineta del 4. L’espedat ha pujat força tranquil, però abans de la carregada hi ha hagut dues fuetades massa severes com per poder-lo salvar.

Després, allò que deia en Xiqui del sentiment Marrec. Cares llargues, l’espineta del 4 i el pilar.. i semblava que havíem oblidat allò de què hem passejat la catedral, la primera de l’any. Però no ens n’oblidem. Hem de seguir treballant, hem de fer feina de portes endins i la fàbrica blau-ter necessita fer un posat a punt en algun castell, però Marrecs, l’hem fet MOLT grossa! Molt!

La diada, que s
‘ha allargat molt, ha acabat amb el 4d7 de germanor. Llavors tots cap a la central, on avui si, hem fet un molt bon tiberi. I la setmana que vé, més i millor. Ens toca anar a can Borinot i és l’últim gran repte del mes de juny. Siguem-hi tots i anem-hi a ensenyar el sentiment Marrec.

Una abraçada a tots,
au!

Els Marrecs ja estan aquí!

La diada de diumenge passat a Mataró arribava amb unes expectatives tant elevades com les incògnites que l’acompanyaven. Venim d’un maig on hem cremat etapes i superat castells pràcticament sense adonar-nos-en. Diades a casa com l’Aniversari o Temps de Flors, i d’altres actuacions properes i importants com la Trobada de Colles Gironines ens han donat un ritme gairebé vertiginós.

El problema és que després de Temps de Flors (14 de maig) no tornarem a actuar a Girona o Salt fins a Sant Jaume (23 de Juliol). Així doncs, ens trobem encarant un juny plens de testosterona, amb l’ego ballant pels núvols… i cap actuació a casa! Seríem capaços de mantenir la trempera. Se’ns desinflaria la cosa i hauríem de passar-nos mig estiu per tornar-la a pujar? Apareixien les primeres ombres de dubte. La junta i la tècnica havien muntat un més de juny amb tres actuacions de luxe, però totes fora de la nostra àrea d’influència. Amb lo que ens ha costat als Marrecs sortir sempre de les nostres terres! Podríem?

Evidentment sí. Perquè aquest any està escrit amb color Blau Ter. I si ens diuen que hem d’anar a l’Aniversari dels Capgrossos de Mataró a fer la tripleta, doncs hi anem i la fem. Sense pensar que tot just fa dos anys portàvem per primer cop un castell de vuit en aquesta actuació.

A més a més, els castells també es van encarregar de desmuntar alguns dels interrogants que pesaven sobre seu. El 3d8 de la primera ronda, va fer aquella passeta endavant que li demanàvem per encarar aviat i amb garanties el nostre gran repte del 2017. La torre de vuit folrada de la segona ronda, que ja és la tercera descarregada seguida d’enguany (i a més de juny!) va demostrar que també es pot treballar una mica sense que ens entri un atac d’histèria a tot el personal. I el 4d8 de la tercera ronda, sense arribar a ser un quatre maco, es va mostrar molt més sòlid que els anteriors d’enguany.

I és que actuar al costat de colles com els Capgrossos de Mataró o els Castellers de Sants, ens motiva (per fi!). Poder estar a l’alçada en diades com aquestes és donar ales al nostre ego perquè voli fins on vulgui. Perquè si nosaltres vam fer tripleta de vuit (3d8, 2d8f i 4d8), els borinots van fer exactament el mateix. I per la seva banda, els Capgrossos van canviar el 3d8 per un 3d9f que, ni molt menys, semblava el primer que feien aquest any. 4d8, 3d9f i 2d8f pels amfitrions. Una diada atractiva, solvent i ràpida, molt ràpida. Espectacle casteller 100%!

Sembla que aquest any no tenim límit, que cada repte que ens proposen el fem petit en un no res. Volien passejar la tripleta al més de juny i ja ho hem fet. I lluny de frenar, ja estem esperant a veure si traiem també la catedral. En volem més i més. Perquè somniar és gratis. Perquè els gironins i gironines,  precisament aquest cap de setmana, podem donar fe que els somnis, per grans que siguin es poden fer realitat. Dilluns, mentre esperàvem per fer els pilars en honor a l’ascens del Girona FC, els Marrecs no podíem evitar pensar que potser no seran els  únics de la zona que enguany pugin de categoria.

Si dilluns es sentia a Girona “si si si, el Girona ya està aquí”, aviat se sentirà “si si si, els Marrecs ja estan aquí”.