L’última parada del cap de setmana ens portava a Roda de Ter. Era l’actuació “forta” del cap de setmana, i tocava demostrar-nos que tornem a estar allà on toca.
La diada va començar carregada d’emocions i amb els sentiments a flor de pell. Ja una hora abans de l’inici previst, hi havia convocada una concentració davant de tots els ajuntaments, en favor de la democràcia i la llibertat. A Roda, un petit poble de la plana de Vic que es va veure especialment sacsejat per la macroperació que la Guàrdia Civil va dur a terme contra una quinzena de ciutadans de Catalunya. Tothom n’anava ple.
Els Sagals, que venien amb el seu millor repertori de castells, van obrir la diada amb un pilar de dol per la pèrdua d’una de les seves castelleres. La veritat és que quan vaig veure en Farra a sobre la pinya ensenyant la camisa de la seva mare, no vaig poder evitar que se m’escapessin unes llàgrimes cara avall. Sens dubte, una de les escenes més impactants que he presenciat en els gairebé 20 anys que porto fent castells. Des d’aquí, una abraçada ben forta per ell, per la família, els amics i tota la colla.
I amb tot aquest panorama, tocava intentar centrar-se en unes rondes de castells que prometien ser intenses per part de totes les colles.
Així doncs, els Sagals, que actuaven com a amfitrions, van obrir de 3d8. Un castell que enguany ja tenen molt dominat i que els havia de servir per encarar amb energia el repte de la segona ronda. El castell va complir amb el que s’esperava d’ell i no va perdre les mides en cap moment, demostrant la confiança que li han agafat els Sagals aquest any.
Amb el tres a la butxaca, encaraven la segona torre de vuit amb folre de la temporada. El castell més difícil dels vigatans. Van exhibir una gran feina tant al peu com al tronc i el castell va pujar amb molta convicció. Una solvència que els va servir per aguantar la treballada de la descarregada, que no va ser poca cosa (segur que al folre es van divertir!), però que van saber controlar amb molta serenor.
I ja en tercera ronda van plantar un 4d8 que els portava a signar la seva segona actuació de la història amb tres castells de vuit. Moltes felicitats!
Els Nyerros, al seu nivell, també van portar una actuació de màxims a la veïna Roda de Ter. Van obrir plaça amb el 3d6a, que a priori havia de ser el castell més fàcil. La veritat però, és que els terços es van obrir molt de bon principi i la descarregada es va convertir en una gesta gairebé èpica.
La segona ronda era la de les torres, així que els de Manlleu van optar per un 2d6 que van descarregar amb prou seguretat i que els va permetre arribar a la tercera ronda per descarregar el seu primer 4d6a de la temporada. Un castell treballadet, però que en comparació amb el de la primera ronda, va ser tot un luxe.
Els Marrecs arribàvem a Roda amb un punt d’urgència per treure a plaça uns castells que ja feia massa dies que teníem preparats. Hem fet un setembre de bons assajos, però amb una certa intermitència i amb poques camises a plaça (o amb no tantes com juny i juliol).
Però Roda de Ter era el dia assenyalat, i al costat dels nostres amics pastanagues tocava donar el do de pit. I quan això passa, els Marrecs obrim de catedral. Apa, 5d8 a primera ronda i ja tornem a respirar tranquils. Dos mesos després tornàvem a descarregar un 5d8 a l’estil Marrecs, és a dir, fantàstic!
En segona ronda, i per no trencar la tònica, vam fer una altra torre de vuit amb folre. Un castell que en tot moment es va mostrar segur i que no ens va portar massa problemes.
Però a tercera ronda venia el nostre gamma extra. La taca a l’expedient d’aquest 2017 té un nom i es diu 4d8. Des de la pinya no vaig poder veure com anava, però la qüestió és que per cinquena vegada aquest any vam haver de desmuntar un 4d8. Val a dir, que la tècnica van reaccionar a l’instant per intentar minimitzar els efectes de la decepció i encara no s’havia obert la pinya que el 3d8 ja estava anunciat. Una carta segura per acabar els castells amb bones sensacions i per portar el putu quatre al racó de pensar.
Els Sagals van oferir una mica de pica-pica per acabar, cosa que sempre és d’agrair. I els Marrecs tornem a casa amb l’alegria de saber que estem allà on volíem, que després d’això ja només queda tornar a encarar el 3d9f. Ens espera un octubre apassionant ple de castells de vuit i, esperem, amb alguns de 9. No és el moment de descansar. No és el moment de parar a pensar. És el moment d’anar-hi, anar-hi i anar-hi. Si ara parpelleges, quan tornis a obrir els ulls, tot haurà passat.
Ens veiem a les places, que seran sempre nostres!