L’última parada del cap de setmana ens portava a Roda de Ter. Era l’actuació “forta” del cap de setmana, i tocava demostrar-nos que tornem a estar allà on toca.

La diada va començar carregada d’emocions i amb els sentiments a flor de pell. Ja una hora abans de l’inici previst, hi havia convocada una concentració davant de tots els ajuntaments, en favor de la democràcia i la llibertat. A Roda, un petit poble de la plana de Vic que es va veure especialment sacsejat per la macroperació que la Guàrdia Civil va dur a terme contra una quinzena de ciutadans de Catalunya. Tothom n’anava ple.

Els Sagals, que venien amb el seu millor repertori de castells, van obrir la diada amb un pilar de dol per la pèrdua d’una de les seves castelleres. La veritat és que quan vaig veure en Farra a sobre la pinya ensenyant la camisa de la seva mare, no vaig poder evitar que se m’escapessin unes llàgrimes cara avall. Sens dubte, una de les escenes més impactants que he presenciat en els gairebé 20 anys que porto fent castells. Des d’aquí, una abraçada ben forta per ell, per la família, els amics i tota la colla.

I amb tot aquest panorama, tocava intentar centrar-se en unes rondes de castells que prometien ser intenses per part de totes les colles.

Així doncs, els Sagals, que actuaven com a amfitrions, van obrir de 3d8. Un castell que enguany ja tenen molt dominat i que els havia de servir per encarar amb energia el repte de la segona ronda. El castell va complir amb el que s’esperava d’ell i no va perdre les mides en cap moment, demostrant la confiança que li han agafat els Sagals aquest any.

Amb el tres a la butxaca, encaraven la segona torre de vuit amb folre de la temporada. El castell més difícil dels vigatans. Van exhibir una gran feina tant al peu com al tronc i el castell va pujar amb molta convicció. Una solvència que els va servir per aguantar la treballada de la descarregada, que no va ser poca cosa (segur que al folre es van divertir!), però que van saber controlar amb molta serenor.

I ja en tercera ronda van plantar un 4d8 que els portava a signar la seva segona actuació de la història amb tres castells de vuit. Moltes felicitats!

Els Nyerros, al seu nivell, també van portar una actuació de màxims a la veïna Roda de Ter. Van obrir plaça amb el 3d6a, que a priori havia de ser el castell més fàcil. La veritat però, és que els terços es van obrir molt de bon principi i la descarregada es va convertir en una gesta gairebé èpica.

La segona ronda era la de les torres, així que els de Manlleu van optar per un 2d6 que van descarregar amb prou seguretat i que els va permetre arribar a la tercera ronda per descarregar el seu primer 4d6a de la temporada. Un castell treballadet, però que en comparació amb el de la primera ronda, va ser tot un luxe.

Els Marrecs arribàvem a Roda amb un punt d’urgència per treure a plaça uns castells que ja feia massa dies que teníem preparats. Hem fet un setembre de bons assajos, però amb una certa intermitència i amb poques camises a plaça (o amb no tantes com juny i juliol).

Però Roda de Ter era el dia assenyalat, i al costat dels nostres amics pastanagues tocava donar el do de pit. I quan això passa, els Marrecs obrim de catedral. Apa, 5d8 a primera ronda i ja tornem a respirar tranquils. Dos mesos després tornàvem a descarregar un 5d8 a l’estil Marrecs, és a dir, fantàstic!

En segona ronda, i per no trencar la tònica, vam fer una altra torre de vuit amb folre. Un castell que en tot moment es va mostrar segur i que no ens va portar massa problemes.

Però a tercera ronda venia el nostre gamma extra. La taca a l’expedient d’aquest 2017 té un nom i es diu 4d8. Des de la pinya no vaig poder veure com anava, però la qüestió és que per cinquena vegada aquest any vam haver de desmuntar un 4d8. Val a dir, que la tècnica van reaccionar a l’instant per intentar minimitzar els efectes de la decepció i encara no s’havia obert la pinya que el 3d8 ja estava anunciat. Una carta segura per acabar els castells amb bones sensacions i per portar el putu quatre al racó de pensar.

Els Sagals van oferir una mica de pica-pica per acabar, cosa que sempre és d’agrair. I els Marrecs tornem a casa amb l’alegria de saber que estem allà on volíem, que després d’això ja només queda tornar a encarar el 3d9f. Ens espera un octubre apassionant ple de castells de vuit i, esperem, amb alguns de 9. No és el moment de descansar. No és el moment de parar a pensar. És el moment d’anar-hi, anar-hi i anar-hi. Si ara parpelleges, quan tornis a obrir els ulls, tot haurà passat.

Ens veiem a les places, que seran sempre nostres!

 

A les portes de la traca final, se’ns presentava un altre cap de setmana de reptes per començar a escalfar motors i encarar l’últim mes de la temporada. Primera parada del cap de setmana: Calella (de Mar, pels de nord).

Actuàvem en motiu de la Festa Major de la Minerva, on històricament els Castellers de l’Alt Maresme, la colla local, hi ha descarregat els seus millors castells, com el primer 5d7 de la seva història i el 4d7a, ara fa només un any. Els acompanyàvem els Xics de Granollers, amb qui ja hem compartit plaça unes quantes vegades enguany, i els Marrecs.

Per començar la diada, les 3 colles vam fer un pilar caminant per entrar a plaça. Tot seguit van obrir la primera ronda els Maduixots, que van apostar pel 3d7a, que és el seu castell límit aquest any i van descarregar sense masses complicacions. A segona ronda van completar el 4d7, castell bàsic de 7 que ja tenen ben dominat. Per últim, van afrontar el 4d7a, amb una baixada potser un pèl nerviosa del castell que va fer que el pilar patís una forta reblincada que finalment va deixar el castell en carregat. Finalment, van descarregar el vano de 5.

Els Xics de Granollers es troben en un bon estat de forma, havent completat ja aquesta temporada diversos castells de 8 i havent recuperat fa poques setmanes el 3d8. No obstant, el dissabte finalment no van poder portar-los a plaça, i van apostar per castells de la gamma alta de 7. El 3d7 va ser el castell que van escollir per sortir, seguit a segona ronda del 5d7 i el 4d7 a tercera, tancant l’actuació amb un pilar de 5, castells desenvolupats a la perfecció en una colla que ja està acostumada a sovintejar els 8 pisos i que té ganes de més.

 

 

Els Marrecs anàvem a portar a plaça castells ja consolidats, que poguéssim realitzar amb comoditat i sense masses complicacions, en vista a la gran cita del cap de setmana que tenia lloc l’endemà a Roda de Ter. Curiosament, vam realitzar la mateixa diada que per Festa Major de Salt, en el mateix ordre, però amb un pis menys. Vam obrir amb un 5d7 que va presentar molt bones mides i que servia per encarar l’endemà el mateix castell amb un pis més. Tot seguit vam descarregar un 3d8 amb bastant ofici, castell comodí dels Marrecs aquest any, ja que en portem ni més ni menys que 13 (comptant el de diumenge a Roda de Ter) i que també interessa fer en tantes ocasions com sigui possible de cara a repetir el 3d9f. Vam tancar les rondes de castells amb la torre de 7, també amb intencions de pujar-la un pis més al dia següent. Vam concloure l’actuació amb un pilar de 5. Finalment, les 3 colles vam aixecar pilars de 4 per acomiadar-nos, els locals reivindicant el dret a decidir i fent una crida a la democràcia.

 

Una diada de dissabte aparentment sense grans novetats a destacar, però clau de cara a assolir reptes superiors els pròxims dies i consolidar estructures bàsiques abans de tornar a fer el salt als 9 pisos.

Fins aquí la crònica de Calella. Tot i així, no en teníem prou, l’endemà ens plantàvem a Roda de Ter per repetir una diada de màxims, però aquesta història ja us l’explicarà en Xiqui!

Gas, Marrecs, ara és el moment de ser-hi tots! A reveure!

 

Ari Gifreu

Hola de 9! Aquest ha estat un cap de setmana intens pels Marrecs. Després d’un bon assaig de divendres, el dissabte ens vam plantar a Olot en motiu de les festes del Tura disposats a fer-hi un bon paper.

Com no podia ser d’altre manera, la diada es va celebrar a l’Hospici, per no trencar tradicions. Actuàvem amb els Xerrics d’Olot i els Sagals d’Osona, que també veníen disposats a donar guerra. La colla local va optar per repetir la seva millor diada. Van obrir d’un 4d7 que es va executar sense problemes. Tot seguit van anar pel repte fort, el 4d7a. El castell va pujar decidit però un pèl obert, a mesura que es va anar alçant va anar perdent les mides però en tot moment van saber treballar-lo fins al final. Un cop desmuntat el castell i quedant net el pilar sobre la pinya, finalment va cedir. A tercera ronda van descarregar un 3d7 sense incidències. Els de Vic treien la camisa de l’armari per primera vegada després de vacances. Van obrir amb un 3d8 que es podria qualificar quasi de perfecte, un castell que aquest any dominen amb solvència. A segona ronda van optar per la torre de 7, amb ganes de repetir-la amb un pis més. Per últim, van tancar amb un 5d7 bastant lleuger, castell que frequenten aquest any disposats a també a posar-hi un pis més.

I els marrecs? Anàvem disposats a fer per primera vegada una tripleta a Olot, cosa que per manca d’efectius al final no va ser possible. Vam obrir diada amb 3 pilars de 4. Tot seguit vam començar pel castell difícil, tàctica que ens funciona bastant bé, el 4d8. El castell va mostrar molt bones mides fins a la carregada. Després de l’aleta es va haver de treballar una miqueta més, però sembla que comencem dominar-lo. A segona ronda, un 3d8 sense gaire res a comentar (quan se’n porten tants és difícil buscar les 3 potes al gat!). Per acabar, un 7d7 amb estrenes per rodar castellers, no sabem si amb intencions de posar-hi un pis més ben aviat. Vam tancar l’actuació amb un vano de 5, i pilars de 5 de la resta de colles. Marrecs, tenim un deute a Olot per l’any que ve! (Alguna cosa hem de deixar per la temporada que ve, no?)

Però no s’acaba aquí. El dilluns no vam faltar a la nostra cita anual de la diada. Al matí a Palafrugell hi vam fer 4d7, 2d7 i 5d7, a més de pilars de 4. A la tarda ens vam plantar a la manifestació de Barcelona, on hi vam fer diversos pilars i un 3 i un 4de7. Una diada relaxada i aquest any més reivindicativa que mai per reclamar el dret a votar.

Fins aquí l’intens cap de setmana marrec. Aquest cap de setmana ens donen descans d’actuacions, pero seguim als assajos, que hi ha feina de cara a la setmana vinent!

Fins una altra!

Diuen els que en saben que el més important de pujar una muntanya no és fer el cim. Que el que realment conta és gaudir del camí que fas a cada pas. Respirar aire pur, sentir la natura al teu voltant, contemplar les vistes que apareixen a cada revolt.

Però tant cert és que s’ha de gaudir del trajecte, com que no tothom aconsegueix arribar al cim. Perquè és quan arribes al punt més alt que t’atures i tornes la vista enrere. I segueixes amb la mirada el camí que has trepitjat mentre recordes els esforços que has hagut de fer a cada pujada, a cada pedra. Revius els èxits de cada etapa, els moments en què has estat a punt de defallir i els teus companys t’han fet continuar. I tornes a mirar el cim i tot el paisatge que t’envolta i la brisa fresca amb els aromes de la victòria i et dius: HO HEM FET! I és aleshores quan te n’adones que has aconseguit l’impossible. Aquell objectiu que ni tant sols veies quan vas començar a caminar. Un cim en el qual només els més bojos s’atrevien a somniar.

I així porto tota la setmana. Mirant enrere i endavant. Revivint i recordant el gran colós, i el que ens va costar dominar-lo. I preguntant-me si és possible expressar en paraules l’allau d’emocions que em van envair durant tot el diumenge. Perquè, com es traslladen els sentiments al paper? Qui pot mesurar la felicitat? Què val un sol d’aquells moments d’èxtasi col·lectiva que vam viure tots plegats?

T’has posat mai en una pinya i has sentit com es transmeten les energies dels uns als altres? Has notat com sorgeix la força de la unió de cada casteller? T’has sentit embriagat per l’alegria dels teus companys quan s’ha descarregat un castell? Si és que no, jo no t’ho puc explicar. Perquè els castells no es poden explicar. Els castells s’han de viure. I això és el que va passar diumenge, el que tots i cadascun de nosaltres va viure.

Ja sé que han sortit més resums que mai de l’actuació del 23 de juliol del 2017 a la Plaça Lluis Companys de Salt, però és que vam fer 5d8 (per treure nervis!), id3d9f, 3d9f, 2d8f i pd6c. I ho poso per recordar-m’ho un cop més. Per intentar acabar de creure-m’ho. Perquè els tres castells van sortir preciosos. Treballats, sí, però preciosos. Estampa de castells. Quina mestria, tu! (ho sento, però el cronista més tècnic està de vacances. Aquesta setmana us ha tocat el de les palles mentals).

Abans d’acabar, no voldria oblidar-me de les colles que ens van acompanyar en aquest el nostre dia. Perquè és cert que els Marrecs de Salt vam brillar amb llum pròpia, però és que no van brillar també els Xerrics d’Olot? Uns fillols que han fet de Salt la seva plaça talismà i que desitjo de tot cor que segueixin creixent al nostre costat, perquè són molt grans i s’ho mereixen (3d7, 4d7a, 4d7, pd5). I els Saballuts, que van signar la millor actuació d’una colla forana a la Vila de Salt (3d8, 2d8f, 4d8, vd5). O els Xicots, que malgrat haver de rebaixar pretensions, van donar la cara en tot moment, com sempre fan quan ens venen a visitar (id2d8f, 4d8, 3d8c, 2d7, pd5). A totes elles, moltes gràcies per acompanyar-nos com ho vau fer.

Del que va passar després de l’actuació, no en parlarem aquí. Només diré que vam acabar el dia com ens mereixíem, i que vam tenir un àpat i una celebració a l’alçada de la nostra gesta.

Però la història no s’acaba aquí. Hi ha noves muntanyes per pujar. Més cims per conquerir. Nous camins per recórrer. Més alts, més durs i més difícils. Reptes que anirem superant tots junts, treballant colze amb colze. Amb les mateixes ganes i il·lusió que ens han portat fins aquí. Perquè quan hi som tots i ens hi posem, som imparables. Som capaços de generar tal poder, que “impossible” esdevé una simple paraula sense massa significat.

I així, amics i amigues, és com aquell 23 de juliol del 2017 va passar a formar de les nostres vides com el dia en què els Marrecs de Salt van fer el que era impossible.

Ens veiem el 22 d’agost!

La diada de diumenge passat a Mataró arribava amb unes expectatives tant elevades com les incògnites que l’acompanyaven. Venim d’un maig on hem cremat etapes i superat castells pràcticament sense adonar-nos-en. Diades a casa com l’Aniversari o Temps de Flors, i d’altres actuacions properes i importants com la Trobada de Colles Gironines ens han donat un ritme gairebé vertiginós.

El problema és que després de Temps de Flors (14 de maig) no tornarem a actuar a Girona o Salt fins a Sant Jaume (23 de Juliol). Així doncs, ens trobem encarant un juny plens de testosterona, amb l’ego ballant pels núvols… i cap actuació a casa! Seríem capaços de mantenir la trempera. Se’ns desinflaria la cosa i hauríem de passar-nos mig estiu per tornar-la a pujar? Apareixien les primeres ombres de dubte. La junta i la tècnica havien muntat un més de juny amb tres actuacions de luxe, però totes fora de la nostra àrea d’influència. Amb lo que ens ha costat als Marrecs sortir sempre de les nostres terres! Podríem?

Evidentment sí. Perquè aquest any està escrit amb color Blau Ter. I si ens diuen que hem d’anar a l’Aniversari dels Capgrossos de Mataró a fer la tripleta, doncs hi anem i la fem. Sense pensar que tot just fa dos anys portàvem per primer cop un castell de vuit en aquesta actuació.

A més a més, els castells també es van encarregar de desmuntar alguns dels interrogants que pesaven sobre seu. El 3d8 de la primera ronda, va fer aquella passeta endavant que li demanàvem per encarar aviat i amb garanties el nostre gran repte del 2017. La torre de vuit folrada de la segona ronda, que ja és la tercera descarregada seguida d’enguany (i a més de juny!) va demostrar que també es pot treballar una mica sense que ens entri un atac d’histèria a tot el personal. I el 4d8 de la tercera ronda, sense arribar a ser un quatre maco, es va mostrar molt més sòlid que els anteriors d’enguany.

I és que actuar al costat de colles com els Capgrossos de Mataró o els Castellers de Sants, ens motiva (per fi!). Poder estar a l’alçada en diades com aquestes és donar ales al nostre ego perquè voli fins on vulgui. Perquè si nosaltres vam fer tripleta de vuit (3d8, 2d8f i 4d8), els borinots van fer exactament el mateix. I per la seva banda, els Capgrossos van canviar el 3d8 per un 3d9f que, ni molt menys, semblava el primer que feien aquest any. 4d8, 3d9f i 2d8f pels amfitrions. Una diada atractiva, solvent i ràpida, molt ràpida. Espectacle casteller 100%!

Sembla que aquest any no tenim límit, que cada repte que ens proposen el fem petit en un no res. Volien passejar la tripleta al més de juny i ja ho hem fet. I lluny de frenar, ja estem esperant a veure si traiem també la catedral. En volem més i més. Perquè somniar és gratis. Perquè els gironins i gironines,  precisament aquest cap de setmana, podem donar fe que els somnis, per grans que siguin es poden fer realitat. Dilluns, mentre esperàvem per fer els pilars en honor a l’ascens del Girona FC, els Marrecs no podíem evitar pensar que potser no seran els  únics de la zona que enguany pugin de categoria.

Si dilluns es sentia a Girona “si si si, el Girona ya està aquí”, aviat se sentirà “si si si, els Marrecs ja estan aquí”.