Bé, primer de tot demanar disculpes pel retard! Això de fer-se gran i començar a tenir responsabilitats laborals és complicat! 😉

Abans de posar-nos a parlar dels castells de les colles gironines, m’agradaria fer una reflexió:

Que el nivell casteller al nord ha augmentat i que les colles estan a tope, és un fet. Però que el fet casteller es va estenent pel nord, és una realitat. Cada vegada hi ha més gent a les places que s’interessa pel que fem, i esperem que això segueixi anant a l’alça.

Dit això, valorarem una mica el que va donar de si l’esplèndida diada del diumenge. El format de la diada va ser amb dos grups en rondes conjuntes on cada colla podia fer un castell en solitari. Podem dir que tot i ser 7 colles, la diada va ser prou ràpida i la col·laboració a les pinyes va ser un factor comú en totes les colles.

La primera colla de la qual volem parlar és els Minyons de Santa Cristina. Porten una temporada un pèl irregular, i es van presentar a Olot amb l’objectiu de seguir fent passos endavant i consolidar la gamma de 6. Aquests van començar la diada amb un pd4. Van obrir la ronda de castells amb un 3d6 sense massa problema i a continuació es van topar amb un id3d6a que més tard van aconseguir descarregar. Per últim, van tancar les rondes de castells amb un id4d6a. Van concloure la seva actuació amb un pd4.  Sort pels de la camisa verd poma amb el que resta de la temporada!

La segona colla de la qual hem de parlar és els Vailets de l’Empordà. Els de Castelló d’Empúries venien amb l’objectiu de fer una diada amb 3 castells de 7. Van entrar a plaça amb 3p4. I ja a la primera ronda se’ls va girar la diada amb un i3d7a. El castell va pujar molt tremolis, i quan l’enxaneta del pilar volia entrar al espadat el castell va perdre la mida i va fer llenya. Tot i això, van saber reconduir la diada amb el 3d7, 2d6 i 4d7. Van tancar la seva actuació amb un pd5. Una llàstima que els Vailets no poguessin assolir els objectius i és quedessin amb l’espineta del 3a. Veurem si pròximament el poden descarregar.

La següent colla són els Castellers de les Gavarres. Els de la camisa de color avellana van aconseguir agrupar unes 60 camises. Tot i no poder portar la torre de 6 per una baixa a terços, van fer una actuació més que digna amb 4d6, 4d6a i 3d6. Tres castells de 6 de color marró i seguir sumant diades. És un any on els Castellers de les Gavarres s’han plantejat créixer socialment i de ben segur que amb aquestes diades ho aconseguiran.

També van actuar els Esperxats del Pla de l’Estany. Els de la camisa blauverd van presentar-se a Olot amb l’objectiu de completar la gamma de 6. Els Esperxats van obrir amb un pd4, seguit d’un 2d6, un 4d6a i un 3d6xs. Per acabar van tornar a descarregar el pd5 que va mostrar solvència en tot moment. Amb el 4d6a, han aconseguit completar tota la gamma i ja apunten a descarregar algun castell de 7 d’aquí a final de temporada. Apunta moltes maneres la temporada del 5è aniversari dels Esperxats.

Un dels protagonistes de la jornada van ser el Xerrics d’Olot. Els amfitrions, tot i acabar la diada amb dos castells, van aconseguir descarregar el 4d7a. Van obrir amb 2pd4, van seguir amb un 3d7 i a segona ronda van descarregar un 4d7a un xic nerviós, però molt solvent. El castell va despertar l’eufòria dels Olotins que ho van celebrar d’allò més fort. Després de l’eufòria però, no van aconseguir descarregar el 4d7, i van fer-ne dos intents desmuntats. El 4 portava algunes estrenes i els nervis van fer que no agafes bona mida en cap moment. Ja ho diuen que els 4 són castells complicats.. Van concloure amb un pd5 sense més història. Una bona diada pels d’Olot que de ben segur podran acabar de completar més endavant.

Molt i molt seriosa va ser la diada dels Castellers de Figueres. Els de la camisa lila van plantar una actuació de 7 i mig. Van orbir plaça amb 3pd4, i tot seguit van descarregar un 5d7 que tenen molt ben apamat. A segona ronda van plantar un 3d7a molt parat i molt ferm. A última ronda l’estrena del 4d7a que van assolir sense problemes. Un castell que no va mostrar cap complicació però sí un xic de nervis. Van conclore la diada amb 2pd5. Se’ns dubte, els de la camisa lila aquesta temporada no tenen aturador. Següent repte, la torre de 7. I quí sap si aconseguirem veure el carro gros..? Les males llengües diuen que han aconseguit col·locar dosos al 4d7n.. Veurem, veurem..

I els últims? Els de sempre! Els de la camisa Blauter! Ens presentàvem a Olot amb deures pendents. La setmana anterior se’ns va resistir el carro gros. Ja ho diuen, el 4d8 és un gamma extra.. Tot i això, ens vam presentar a Olot amb la intenció de fer-hi una tripleta. Sisi, no és una broma, tripleta a dia 21 de Maig.. No, no som festa major encara! Vam obrir plaça amb 3pd4, d’aquests de la factoria de dimecres. A primera ronda, el primer pepino, el 3d8. Solvent i amb ofici. El primer, al sac. Segona ronda i amb l’ajuda multicolor de totes les colles amigues a la soca, un 2d8f. A paraules de la cap de colla, insultant. Sembla que aquest any tenim la mida i la confiança amb aquesta torre! I per últim, el sentiment Marrec. Les ganes d’acabar la feina pendent. I així fou, un 4d8. Sonen veus de xurro, sonen veus de què remenava. Bé, sincerem-nos, no són l’especialitat de la casa. Però carai, els sabem fer quan toca! Per acabar, 2pd5 més de rodatge per la gent dels pilars!

Tot plegat? Apostuflant! Una plaça multicolor que feia goig, plena de colles amigues, nivell de castells espectacular i una diada rodona per nosaltres! Què més podem demanar? Ah sí, cervesa a 1€, un arrosset popular i Jaume Barri. Ara sí, molt maco i molt rodó! Moltes gràcies a tots pel dia d’aniversari que em vau regalar!

Però com us he dit abans, encara no som festa major.. Per tant, tenim feina per fer i pepinos que necessiten que hi siguem tots a l’assaig! #é5possi8le? No n’hi ha prou?

Au doncs, si volem fer passos endavant i passejar la feina per Mataró, Vic i Sants, assaig, assaig i més assaig!

Petons

“-És que els Marrecs som una colla molt sentida.” Aquesta era la reflexió que sentia diumenge al vespre al local. El sol que ja anava de capa caiguda, les copes i la poca gent que quedàvem convidaven a confessions dignes dels millors “psicòlegs de barra”. Discussions tècniques, psicoanàlisi, coloms volant i lamentacions per un cap de setmana… gairebé perfecte.

Hem viscut un cap de setmana amb doble ració de castells. I si bé és cert que la diada de Temps de Flors ens va condicionar per no anar al Pla de l’Estany amb tot l’arsenal, també és cert que vam poder sortir de plaça amb el cap ben alt i orgullosos dels nostres castells. Vam descarregar tres castells de set (5d7, 4d7a i 4d7) molt macos i sobretot molt joves i lleugers. Va ser una d’aquelles actuacions on s’aprofita per estrenar gent en noves posicions. On la canalla que ja no és tant canalla comença a tastar les dificultats de baixar de pis. Una d’aquelles diades on, en definitiva es llauren els castells del futur.

Ara bé, ens agradi o no, els protagonistes de dissabte no vam ser precisament els Marrecs. Més aviat al contrari. I és que tant els Xiquets de Reus com els Esperxats arribaven amb tota la intenció de cremar pólvora. I així ho van fer.

Els de Reus, venien tot el cap de setmana amb plenes intencions de colonitzar el nord casteller i plantar banderes color avellana en aquestes terres inhòspites. I a fe que el dissabte ho van aconseguir. Van convertir el sorral de Porqueres en una autèntica plaça castellera de vuit (poca broma), però no contents amb això, després del 5d7, el 3d8 (que molt sobrat tampoc va anar, la veritat) i el 4d7 ens van plantar un pilar de 6 als morros a mode de demostració pràctica de solvència en aquesta estructura. Segon, terç i quart semblaven una sola persona i van parar tot el que els hi va venir. Tremendo. Espero que prenguéssim apunts! 😉

I què van fer els amfitrions de la diada? Doncs els Esperxats van tenir una celebració d’aniversari ben lluïda. Es troben en un moment molt dolç i ho estan sabent aprofitar. En una temporada on encara no han aixecat el peu de l’accelerador, van tornar a rebentar els seus registres i van rubricar una diada amb el primer 7d6 de la seva història, el 3d6xs (primer de l’any i tercer de la història) i el 5d6. I per acabar, un bonic pilar de 5 que de ben segur els hi obrirà portes en el futur.

Potser la plaça no té la típica pinta de plaça castellera. Cert. I potser l’ordre de les colles tampoc va ser el més habitual (primer Xiquets, després Marrecs i finalment els amfitrions). Però no podem negar que aquesta diada té el seu rollo. Que el nivell de castells cada vegada és més alt. Que la musiqueta al final de la actuació i que la barra amb preus populars (però populars de debò, eh?) molen molt. I si a més tens una colla com Xiquets de Reus que es queden a dormir allà mateix… doncs festa assegurada!

Però si els Marrecs ens vam controlar a l’hora de portar castells a Porqueres, no va ser per cap altre motiu que per encarar una Diada de Temps de Flors on sí que tocava fer saltar la banca. Diumenge tornaven a aparèixer en escena uns Xiquets de Reus una mica ressacosos, però amb tanta o més ambició que el dia anterior. Així doncs, els avellanes van sortir d’as i obrien plaça amb el 3d8. El mateix que el dia anterior amb els mateixos problemes, però si hi sumem que les forces eren una mica més justes, la cosa va quedar en un 3d8 carregat. La tècnica, amb molta intel·ligència crec jo, va replantejar la actuació (en principi volien fer 3d8, 4d8, 2d7 i pd6) i en segona ronda van optar per un 5d7, i per un 4d7a en tercera ronda. Un vano de 5 en ronda de pilars ens va evitar un segon “in your face” consecutiu.

L’altra colla que ens acompanyava a la Plaça de Sant Feliu eren els Xics de Granollers, que tornaven a repetir en aquesta diada. I els vallesans tampoc s’hi van posar pas per poc. I és que en primera ronda van sortir de Carro Gros. En portaven 99 de descarregats i no van deixar passar ni una ronda per aconseguir el número 100. El van haver de treballar de valent, però es veu que li tenen confiança i el van saber defensar fins a tenir 100 4d8 descarregats. Felicitats per l’efemèride! Amb l’objectiu acomplert i a l’espera de nous reptes, van acabar la diada amb un 7d7 i un 5d7 sense més complicacions.

Tot això està molt bé però, vam fer trencar esquemes els Marrecs o no? La resposta és Si… i No. Una mica de cada. Diguem que vam fer un pastís que estava boníssim, però que la cirereta es va quedar a casa.

El nostre primer castell, o sorpresa (mode irònic on), va ser el 3d8. El nostre castell bandera que havia de servir per treure nervis i encarar amb confiança el repte de la segona ronda. Però a l’hora de la veritat ens vam trobar amb un peu desmuntat i una batzegada a la sortida de l’anxeneta que ens va posar l’ai al cor a tots els assistents. Però el 3d8 és un castell que tenim massa dominat com per deixar-lo caure així com així, i finalment el vam descarregar.

I amb aquest bagatge encaràvem la primera torre de vuit de la temporada. Una estructura amb bastants canvis respecte l’any passat i que històricament no se’ns ha donat especialment bé… Però com que a Salt no ens agrada massa seguir les pautes marcades, es veu que aquest diumenge vam decidir plantar un 2d8f d’aquells de manual, tu. Amb bones mides, pujant al primer intent i descarregant l’estructura ràpid i bé. Gairebé no ens ho podíem creure.

I ja només quedava tancar l’actuació amb el castell més fàcil (sobre el paper) que portàvem plantejat. El 4d8. Després de desmuntar un primer peu al castell vam tirar amunt al segon intent amb unes mides un pèl desajustades, fet que ens va obligar a desmuntar el castell abans que la mainada pogués remuntar l’estructura. Però nosaltres som tossuts i no estàvem disposats a deixar que aquest castell ens superés. Un nou intent en ronda de repetició i cap amunt s’ha dit! I vam tornar a fer exactament el mateix que uns minuts abans. Ni més ni menys. Sembla que la paranoia històrica que els Marrecs tenim amb el 4d8 encara continua…

I en un cap de setmana amb la torre de vuit més matinera de la història, amb castellers joves estrenant posicions i amb cap caiguda que lamentar, vam arribar al dinar de diumenge amb cares llargues i poques ganes de gresca. I és que no podem negar que som una colla de contrastos, de pocs grisos i molt de blanc o negre. Els millors quan tot ens surt bé, i els més dramàtics quan un petit detall ens varia els resultats previstos. Aquests som nosaltres, per lo bo i per lo dolent. Sentimentals i inconformistes. Passionals i perfeccionistes. Capaços de tot quan hi creiem i de ben poc quan no estem a tope.

Ara bé, parafrasejant el que deia la Iruna de “una flor no fa primavera”, jo diria que una cirera no fa un pastís. I que el pastís el tenim i és boníssim. No deixem que una anècdota eclipsi un cap de setmana memorable. Que tenim molt a celebrar i res a lamentar.

Sang Blauter. Orgull Marrec.

El Sant Jordi Marrec va començar com han de començar els diumenges de castells. Amb un bon esmorzar al local. Sembla que la iniciativa de l’esmorzar es consolida i de quina manera! Pa amb tomàquet i embotit i una quarantena de Marrecs! Esperem que es repeteixi!

Amb la panxa plena i carregats d’energia ens vam dirigir cap a la renovada plaça de la Llibertat acompanyats dels grallers. M’atreveixo a dir que la cercavila amb les gralles i la gent que hi havia feia patxoca. Era un d’aquells dies amb els quals penses que millor no es pot arrencar. Tots junts, tot de blau ter..

 

I així fou com ens vam presentar a la plaça de la Llibertat on l’estimada cap de colla ens anunciava la Clàssica de castells de 8. Un pas endavant més per nosaltres, i quin pas!

Tot i això, a plaça no estàvem sols. Vam estar  acompanyats de dues colles amigues! Els Sagals d’Osona i els Castellers de Figueres. Els primers, els Sagals van obrir plaça amb un pilar de dol i dos pilars més de 4. A primera ronda van plantar un 5d7 de postal. El van acompanyar d’un 3 i un 4 de 7 sense cap mena de complicació! Per acabar van fer l’espadat de 5. Esperem que aquesta temporada els de la camisa taronja seguiran picant pedra i veurem algun castell de 8 per part seva ben aviat!

 

Pel que fa als Castellers de Figueres ens van demostrar que segueixen a bon ritme cap als seus objectius! Van obrir plaça amb 2 pilars de 4, seguit d’un 4d7, un 5d7 i un 3d7. A tercera ronda van desmuntar el 4d7a però al veure que no tenia massa bona mida van decidir d aparcar-lo per més endavant.  Van concloure la ronda amb el 3d7 i van tancar la diada amb un espadat de 5 i un pilar de 4. Molt bona diada pels de la camisa lila que de ben segur aviat faran més passos endavant per assolir els seus reptes!

 

I els Marrecs que? Doncs amb la Clàssica de castells de 8 anunciada, vam anar a lluitar. Tal qual. Vam obrir amb 3 pilars de 4 sense problemes, i tot seguit vam obrir la ronda de castells amb el nostre castell insígnia, el 3d8. Val a dir que no ha sigut el més maco que hem fet. També val a dir que hi havia canvis al tronc. Però tot i això, el vam descarregar amb molt d’ofici. I segona ronda? Doncs res, més lluita. Ningú va dir que això seria fàcil. Si volem fer coses grans, hem de suar com els grans, no? Doncs vam descarregar un 4d8!  Un xic nervioset, però descarregat. I amb aquest ja sumem 3 castells de 8 aquesta temporada a mes d’Abril. I a continuació? Més. La torre de 7. Es veu que la torre es va girar una mica.. Però molt d’ofici per part nostre i ja tenim la segona al sac. Per acabar, vam tancar plaça amb dos pilars de 5 i dos pilars de 4 amb senyera. Bé, un una mica accidentat, ja que vam perdre la senyera pel camí.  Però l’enxaneta quan va arribar a terra va estendre la senyera com si no hagués passat res i tots contents cap al local!

 

Ep! Que aquí no es va acabar tot.. El millor estava per venir al local. Dinar, concurs i actuacions, clàssic.. La festa estava per començar. I el cas, és que vam arrodonir un Sant Jordi de color Blau Ter!

Seguim fent passos endavant i el següent pas és temps de flors! Veure’m. De moment, emplenar el local i assaig, assaig i més assaig!

 

Au doncs!

És cert que aquella plaça de Bescanó on actuem no sembla la més acollidora per portar-hi castells. I també és molt cert que actuar un diumenge a les 16h de la tarda no és l’horari més habitual per a una colla castellera. I si a tot això hi sumem que gairebé cada any la pluja fa el seu acte de presència, algú podria caure en l’error de pensar que estem davant d’una actuació cutre a la que fot mandra anar-hi… però res més lluny de la realitat!

I és que nosaltres som els Marrecs de Salt, i això és la Fira de l’Embotit de Bescanó. I per més que al sud del Llobregat se’ls hi puguin posar els pèls de punta, aquesta Diada és tradició castellera en estat pur. Una actuació castellera que, al igual que la colla, va creixent any rere any. Un pal de paller en les diades del primer tram de temporada a terres gironines.

Aquest diumenge ens trobàvem a Bescanó tres de les colles del nord. La Colla Castellera de Figueres, els Esperxats de l’Estany i com no?, els Marrecs de Salt. I per recuperar una tradició que l’any passat s’havia perdut, vam tenir una estoneta de pluja just després dels pilars d’entrada.

No us negaré que vaig tenir el meu moment de “canguelo” mentre buscava un lloc a aixopluc. I si havíem de suspendre l’actuació? I si la tècnica decidia canviar els plans per assegurar? I si tiràvem endavant amb el programa previst i els nervis o la falta de concentració ens jugaven una mala passada?

Però la pluja va escampar ràpid, i més ràpid encara van marxar tots els dubtes quan vaig veure aquell 5d7 de postal plantat davant dels meus morros en la primera ronda de castells. Ja és el tercer 5d7 de la temporada i el castell comença a demanar més canya.

Però els reptes venien a segona i tercera ronda. Tocava estrenar dues estructures noves, i no precisament menors. Al contrari. El nostre segon castell va ser el 3d8. El nostre buc insígnia dels darrers anys es va mostrar impecable, talment com si no haguéssim fet ni un dia de vacances.

L’altre castell que encara no havíem fet mai a Bescanó era la torre de set. Un castell que, no us enganyaré, em va fer patir una mica més que el 3d8, però perquè la torre és la torre i vulguis que no, sempre té aquell punt de fragilitat que et fa entrar el cuquet en les primeres que fas cada temporada.

La nostra diada la vam tancar amb dos pilars de 5 simultanis, un fet també inèdit encara en el 2017. Un pas més.

Els Castellers de Figueres van venir a donar-ho tot a Bescanó i van repetir el programa que ja portaven l’any passat. 3d7 per començar. El primer 5d7 de la temporada per posar una marxa més, i un 4d7 deformat però molt segur per acabar la ronda de castells. Tancaven actuació amb un pilar de 5. I ara a esperar-los de nou per Sant Jordi, on tornarem a compartir plaça, aquest cop a Salt. Una alegria i un plaer poder seguir la seva bona evolució compartint places.

I la novetat d’enguany eren els Esperxats de l’Estany, que havien saltat del programa en la seva última edició. Després d’una primera ronda accidentada, on van haver de desmuntar un 4d6a mentre una de les terces feia classes accelerades de vol sense motor, van reconduir una molt bona actuació, tot descarregant el 5d6, el 3d6 i el 4d6, i que van tancar amb dos pd4. Destacar que a aquestes alçades, els Esperxats ja han descarregat més d’un 5d6 i tota una torre de 6. Veurem fins on arriben aquest 2017.

No puc acabar aquest article sense fer una menció a la gran iniciativa d’obrir el local de la colla per poder celebrar plegats una actuació que bé s’ho mereixia. Vam passar una molt bona estona, que segur que s’anirà repetint més d’un diumenge. Si diumenge ja estàvem així, què farem per la Diada de l’Aniversari? Mama por…

 

Seguint amb el programa d’actuacions el passat diumenge els Marrecs ens vam presentar a la plaça de l’ajuntament de Fontanilles! L’actuació seguia dins el marc del qual es podria dir pretemporada. Cap de les dues colles portàvem ni molt menys castells límits però tot i així s’hi va veure un bon nivell de castells.
Val a dir, i que consti en acta, que em vaig endur una grata sorpresa amb l’actuació d’aquest diumenge. Primer de tot per la gran quantitat de públic que hi havia present a la plaça. Als castellers ens fa sentir reconfortats veure les places plenes de gent! Quin goig que feia! Segon per la gran quantitat de Marrecs que vam ser a la plaça. Ser 130 persones a Fontanilles és una molt bona manera de començar a engegar els motors. I tercer per la gran estona que vam poder gaudir del dinar. D’acord, sí, potser va anar una mica tard el dinar. D’acord, sí, tots ens hauríem menjat 15 calçots més. Però, i poder passar un bon migdia-tarda amb la companyia Marreca? Això no té preu!

Dit això, val a dir que la diada va estar marcada pel sol de justícia que queia sobre la plaça de Fontanilles. Feia un dia d’estiu escandalós. La diada va estar marcada pel sol fins a tal punt que l’ambulància es va haver d’endur una senyora amb motiu d’un cop de calor. Aquest fet va provocar l’aturada de l’actuació fins que arribes la propera ambulància.

 

El Diumenge ens van acompanyar els Castellers de Terrassa. Els nostres padrins que no es van prendre l’actuació amb gens de broma tot i ser tant lluny de Terrassa, van obrir plaça amb  2pd4. Tot seguit van portar el 3 i 4 de 7 i la torre de 6 en tercera ronda. Les estructures no van patir en cap moment i la torre demanava a crits un pis més. Van tancar la plaça amb 2pd4. Esperem que sigui un bon any pels de la camisa blau turquesa i que puguin revalidar els castells de l’any passat.
I els Marrecs? Doncs com he dit anteriorment vam moure un bon grapat de camises. Això ens va permetre fer castells amples i rodar molts castellers, tant de tronc, com de pinya i canalla. Vam obrir plaça amb 3pd4. Tot seguit, vam obrir ronda de castells amb un 5d7 que cada dia té més bona cara. A segona ronda vam plantar un 7d7. Sincerament, plantar un 7d7 està molt bé, és un castell ample blablabla.. Però ser prou gent per tancar la pinya de 7 i a Fontanilles.. Escandalós. Bravo pels Marrecs! Vam tancar la ronda de castells amb un 4d7a que va presentar bona mida per la part del 4 i no va tenir més història amb el pilar. Per últim vam acabar amb el pd5. Una prova més per aquest pilar que esperem que aquest any sí.
Doncs un cop feta la crònica, només queda animar-vos a seguir venint i dir-vos que això promet. Tenim bon ritme i això engresca! Esperem que la cosa segueixi així! El cap de setmana que ve, festa (que ja va bé) i ja ens plantem a Bescanó. A veure si som prou gent i podem seguir fent passos endavant!

Au, petons!

Albert Salado

Després d’una bona prèvia Marreca i després d’una bona actuació Marreca, no podia faltar la bona crònica Marreca.

 

Això va agafant forma i ja tenim la temporada engegada amb la dinàmica d’assaig normal i les primeres actuacions. Com comentava el bon amic Enric Plensa, el rock’n’roll ja ha començat. Per tant, al gra!

Tot i que els núvols i la fresca no acompanyava, els Marrecs de Salt ens hem presentat a la fantàstica plaça de la vila de les Franqueses del Vallès on hi havia una trobada de puntaires. Cal dir que avui hem sigut moooolt puntuals i el gran gruix de la colla ha arribat 1 hora abans de començar l’actuació. I després de col·lapsar l’únic bar que hi havia obert al poble ens hem disposat a començar l’actuació. Tot plegat s’ha fet una mica llarg i feixuc, ja que entre la puntualitat i que hem engegat 30 minuts tard l’espera s’ha fet llarga. Però ha valgut la pena.

 

Avui estàvem acompanyats pels Xics de Granollers i els Castellers de Cornellà. Els primers, i amfitrions han fet 2pd4 d’entrada, seguits d’un 3d7,5d7 i 4d7 de rodatge i han conclòs amb un pd5 i un pd4 al balcó. Una diada més que correcte dels Xics amb els quals ens tornarem a trobar per temps de Flors i de ben segur que veurem algun d’aquests castells amb un pis més.

Els castellers de Cornellà també eren presents avui a les Franqueses. La seva diada també ha estat resolta amb bastanta fluïdesa. Han obert plaça amb un pd4, seguit d’un 5d6, 3d7 i un 4d6a. Han conclòs la diada amb 2pd4. Sense més història tampoc la diada dels de Cornellà dels quals esperem que tinguin una temporada plena d’èxits!

 

I els Marrecs què? Doncs hem obert la plaça amb 3pd4 sense més història. Tot seguit en primera ronda, hem plantat un 5d7 preciós. Llavors, en segona ronda hem enfilat un 4d7a amb alguna mida rarota al 4 i un pd5 executat amb molta solvència. El 4d7 ha estat el castell escollit en la tercera ronda que ha sigut una autèntica postal. Per últim i per concloure l’actuació hem enlairat el pd5. Una actuació molt plàcida i sense més història que ens servirà de rodatge pels grans reptes que ens esperen aquesta temporada. I com diria aquell: “Con esto y un bizcocho, ens veiem la setmana que ve a Fontanilles”. On seguirà la ruta dels Marrecs i aquest cop anirà acompanyada d’una bona calçotada popular!

Au doncs! Salutacions!

Albert Salado.

M’ha costat gairebé dues setmanes començar a escriure aquest article. En primer lloc, perquè com ja us podeu imaginar, no és la crònica de la Plaça del Vi que jo volia explicar. A més, no negaré que l’última crònica de la temporada em provoca un cert sentiment de nostàlgia.

Segur cadascú de vosaltres haurà viscut aquest 2016 Marrec a la seva manera. Però si us haig d’explicar com l’he vist jo, només us puc dir que per mi ha estat com una història d’amor. Un any viscut en el que m’he tornat a enamorar de la meva colla. Una temporada per redescobrir uns Marrecs en alça on els somriures corrien pel local i les persones eren càlidament rebudes pels castellers de l’assaig.

Durant aquests dies he reflexionat bastant al voltant de la temporada que hem viscut plegats. Penso on vaig deixar la colla fa pocs anys i on és ara en aquest el seu 20è aniversari. I no deixo de fregar-me els ulls. És com un somni col·lectiu que es va materialitzant gràcies a la força de la gent que se’l creu. En definitiva, gràcies a l’amor que tots sentim per aquesta colla.

Com us deia, he sentit aquesta temporada com una novel·la romàntica entre la meva colla i jo. Però desenganyem-nos, l’autor de la novel·la no va preveure el romàntic final que tots esperàvem. La típica escena en què la parella es troba a punt de culminar el seu festeig. I quan ja tot anava rodat, entren a plató uns convidats inesperats que ho engeguen tot a rodar. Merda de final, òstia!

Però la sort per nosaltres, és que la vida dels Marrecs més que com una peli, és com una sèrie. I és cert que aquesta temporada no ens ha deixat el final que tots volíem, però un capítol no podrà eclipsar tot un any per emmarcar. I sabem del cert que aquella escena romàntica que tots estem esperant arribarà la temporada vinent. Perquè la relació que hem creat és sòlida. I com en tota bona història d’amor, la relació no farà sinó enfortir-se davant les dificultats que imposa el guió.

La veritat és que no vull entrar en gaires més detalls sobre el diumenge de Plaça del Vi. Ha estat una Festa Major on els Marrecs hem set els protagonistes de tot un cap de setmana llarg. Amb tres actuacions d’altíssim nivell. Alguna d’elles, com la de la Catedral, única i espectacular. Podem i hem de sentir-nos ben orgullosos de tot el que hem fet aquests dies, perquè no és gens fàcil. Acabem el 2016 sense cirereta, però ningú pot dubtar que estem a dalt de tot.

I certament hem tingut un final agredolç per una temporada de somni. Però és un somni del que no vull despertar. Una història d’amor que continuarà l’any que ve amb ganes i energies renovades. Amb nous protagonistes i noves històries que ens faran seguir creixent. Continuarem perseguint els nostres anhels amb forma de castells. Tornarem a viure i a conviure plegats les mil aventures que signifiquen formar part de la gran família dels Marrecs de Salt. Quin luxe, tu!

Fins l’any que ve!

Quan diumenge vaig arribar a les piscines de Salt i vaig veure que hi havia tres autocars per baixar a Barcelona em va venir un formigueig a la panxa molt difícil d’explicar. No era tant pels castells que anàvem a fer (que també, però ja ho sabíem des de divendres, això). Més aviat era una sensació d’orgull marrec. Una petita sensació de victòria ja abans de sortir de casa. La demostració que quan se’ns convoca per fer depèn de quins castells, la colla respon sense vacil·lar.

Feia dies que la tècnica anunciava que volia fer el 5d8 i el pilar de 6 al barri de Sant Antoni, i allà estàvem 150 marrecs armats amb les camises i les faixes preparats pel que fes falta. Quina patxoca, tu!

I així, amb aquest tarannà de colla que es fa gran vam arribar a la gran capital. Un bon dia de sol i dues colles amigues ens acompanyarien en la nostra gesta de fer història quinze dies abans de Plaça del Vi.

Els amfitrions, els Castellers del Poble Sec, van evidenciar que no estan en el seu millor moment de forma, a més d’algunes baixes puntuals que els van obligar a baixar pretensions, fins i tot de la gamma de castells de set. Van obrir plaça amb un 4d7 força alleugerit, en vistes a no deixar del tot de banda el repte dels castells de vuit per enguany. Un bon 5d7 en segona ronda feia pensar que rubricarien una diada plàcida, tot esperant reeixir per la seva diada. Però la tercera ronda els va estroncar els plans quan el pilar del 4d7a va cedir després de dues batzegades fortíssimes. Una llàstima per una nova alineació de pilar que no pintava gens malament. Ara només queda desitjar als Bandarres que es recuperin bé i que aviat els tornem a veure al nivell que es mereixen.

També hi havia a plaça els Sagals d’Osona. Una colla que està fent un final de temporada extraordinari, a jutjar pels dubtes que generaven a principis d’any. 5d7, 3d8 i 2d7 per una colla renascuda que torna a creure en sí mateixa i que ja deu mirar el 2017 amb les màximes ambicions.

Però la veritat és que diumenge els autèntics protas de la peli, érem nosaltres, els Marrecs de Salt. Havíem anunciat grans castells, i ara tocava demostrar que no anàvem de farol. Així doncs, a primera ronda vam obrir les cartes i vam ensenyar la nostra gran catedral, la que es fa a Salt, i allà on els Marrecs volguem. 5d8 de sortida i les coses clares.

En segona ronda, es tractava de demostrar-nos a nosaltres mateixos que lo del 3d9f va en serio. I com que tots ho sabíem, vam plantar un 3d8 de postal que demana a crits un pis més per Sant Narcís.

La tercera ronda era un 4d8, que havia de ser de tràmit, però que vam haver de treballar molt per descarregar-lo. Un avís per recordar-nos que no ens podem despistar en cap dels castells que portem a plaça.

I superades les rondes de castells, vam anar a per la cirereta del pastís. Per primer cop aquesta temporada trèiem el pilar de sis fora de l’assaig. I malgrat la quantitat de vegades que hem descarregat l’espadat al local, els nervis del directe van fer acte de presència. Primer un intent desmuntat que ens va agafar a tots per sorpresa. Després un pd6c massa in extremis i que no fa justícia al gran nivell que ha demostrat aquest castell durant els assajos. Una llàstima, però ningú millor que nosaltres sap lo que promet aquest pilar i les expectatives que en ell hi tenim posades. Una anècdota que no emmascara el fet que vam rubricar la millor actuació de la nostra història. I ja portem dues actuacions consecutives parlant en aquests termes. I lo més “catxondo” de la situació, és que tots sabem que lo millor, encara està per venir.

Que complicat és fer la crònica d’una actuació com el concurs! No només per les emocions viscudes durant tota l’actuació, sinó perquè qui carai agafa quatre notes mentals de tooots els castells que es van arribar a fer! Com podeu entendre no els repassarem tots, però tot i així, anem a veure com queda això!

Primer de tot, cal recordar l’entrada a la plaça en pla “gladiator”… Fan la seva entrada a plaça els Marrecs de Salt… oeoeoe.. i quins grallers eh? Com tocaven! Tot i que va costar entrar a la plaça degut a la revisió de les motxilles per part del personal de seguretat, ja estàvem situats i ben preparats.

Pel que fa l’actuació en sí, cal felicitar els Xicots de Vilafranca. Van guanyar la segona jornada del certamen amb un total de 2770 punts. Aquests van assolir el 2d8f, 3d9fc i 5d8c. La setena torre de l’any dels Xicots va donar pas al gran objectiu, el 3d9f. Aquest va pujar estirat per terços i quarts però la canalla amb molt d’ofici van permetre que poguèssin carregar l’estructura. Poc després de l’aleta el castell es va desfigurar i va cedir. A última ronda van carregar un 5d8 que va pujar molt remenat i va cedir poc després de la segona aleta.

Uns altres protagonistes de la jornada, van ser el Xiquets de Hangzhou. Aquests van fer el 3d9f, 2d8f, i4d9f i 4d8. Tots vam quedar sorpresos de les dues postals que ens van presentar en la primera i segona ronda. Després, nervis i indecisió de la canalla van fer que el 4d9f quedés amb intent. Van acabar amb un molt bon 4d8. Sense entrar en polèmiques, una bona actuació dels convidats xinesos.

Enhorabona també als Castellers de Sant Cugat, que van dur a terme la mateixa actuació que nosaltres, però van quedar penalitzats per l’intent desmuntat de 5d8. Tot i això, la millor actuació de la seva història i per tant, felicitacions i desitjar-los molts èxits pel que resta de temporada!

Gran actuació també pels Moixiganguers d’Igualada que van fer la tripleta de vuit i pels Castellers de Terrassa que van fer el 9d7,4d8 i td8fc. Per altre banda, una magnifica actuació la dels Sagals d’Osona, descarregant la clàssica de vuit amb molta solvència! És un premi pels de la camisa carbassa que porten un any dur i estan picant molta pedra! També va ser una bona actuació pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau que també van sumar la clàssica de vuit amb un peu desmuntat del carro gros. L’última colla en optar per la clàssica de vuit van ser els Bordegassos de Vilanova, tot i que, el 3d8 els hi va quedar en carregat.

Els Castellers d’Esplugues, Al·lots de Llevant, Castellers de Lleida i Sagrada Família han tingut el carro gros com el seu millor castell. Destacar sobretot l’estrena d’aquest per part dels manacorins, que s’han apuntat una gran actuació a la TAP afegint la td7 i el 5d7 al carro gros. Tot i que els Xics de Granollers també van descarregar el 4d8, la caiguda inicial amb el 2d8f els va passar factura i van haver de rebaixar pretensions. De ben segur que aviat veurem la tripleta de vuit que pretenien.

Bona actuació també pels Castellers de Poble Sec fent una bona td7 i que esperem tornar a veure ben aviat la setmana que ve quan ens trobem a plaça. Històrica l’actuació dels Castellers de Berga que van aconseguir carregar el primer 4d8. Esperem que aquest quedi en descarregat ben aviat! També, cal esperar que el descarregui ben aviat la Jove de Sitges, que ja han demostrat aquest any que poden assolir el carro gros.

Els de la Jove de Barcelona que van completar una actuació castells de la gama alta de 7 i els Xiquets del Serrallo van fer 5d7, ipd6, 3d7a i 4d7a. Veurem si aquest pilar dels del barri marítim pot descarregar-se properament. La última colla per repassar van ser els Tirallongues de Manresa. Van començar bé amb la td7, però se’ls va entrebancar el 4d8. La indecisió la canalla no els va permetre portar l’actuació que ells volien.

I per últim, que hi vam fer el Marrecs a la TAP? Doncs a part de punxar el globus dels narradors de la Xarxa i a part de tenir els Xicots de Vilafranca ben nerviosos fins a l’últim moment, vam fer la MILLOR ACTUACIÓ DE LA NOSTRA HISTÒRIA. A primera ronda vam clavar el 5d8. Un castell molt maco de mides que no va donar la sensació de perill en cap moment. I llavors, la tècnica va anunciar que faríem la td8f. La torre va tenir una bona mida fins la carregada. Però a la descarregada un dels terços li va patinar el peu i l’estructura va patir una mica. Aquí vam començar a notar una mica els nervis d’aquesta torre. Tot i això, ja podem dir que hem descarregat la primera torre de 8 de l’any! Per la tercera ronda la tècnica ens va anunciar el 7d8. Un 7 que tot i que va perdre una mica la mida a terços i quarts de la part del 4, no va tenir més història.

I fins aquest punt, els deures fets, molta celebració blau ter, però… corrien rumors. Estàvem tots expectants. Ens fèiem preguntes com ara: Farem el 3? Farem el pilar? La tècnica es va reunir i tots esperant el veredicte. Instants més tard, van pujar a la grada i ens va explicar que el 3d9f hauria d’esperar, que l’actuació s’acabava aquí. També en van explicar que volien que fos el primer cop que els Marrecs ho descarreguem tot a la TAP sense cap caiguda. I és aquí, on vam demostrar que al concurs s’hi va a competir, sí, però contra un mateix.

Dit això, només cal dir que l’Aram Martí ens ha tornat a posar feina. Ja tenim el proper repte: fer un #santnarcísde9. Per fer això possible hem de ser-hi tots! Dimarts i divendres emplenem el local i la resta vindrà rodat! Ens queden 8 assajos i #nonhihaprou #volemel3d9!

Au, ens veiem divendres! Merci per venir!

Aquest ha estat un d’aquells caps de setmana que semblen que no s’hagin d’acabar mai. Quan tornava a casa després dels castells de la Diada, em sentia cansat, de fet em sentia completament exhaust. Gaires setmanes com aquesta, i ens recullen a tots amb pinces!

Ara bé, diria que l’esforç ha pagat la pena. Primer, perquè el curs de twitter organitzat dissabte al matí ha portat més marrecs i marreques a la xarxa, i això sempre és d’agrair. A més dissabte a la tarda vam tornar a fer una molt bona actuació a Olot. I a més a més, diumenge vam poder ser amfitrions d’una preciosa jornada reivindicativa a la nostra Vila de Salt, la qual va  respondre amb boníssima nota la confiança que se li va donar.

Però, parlem de castells. De les Festes del Tura d’Olot, que un any més ens rebien per participar de la seva diada castellera.

Aquest any, els Xerrics d’Olot  venien amb unes expectatives molt altes. Per primer cop en la seva història, es plantejaven tres castells de set en una actuació, doncs volien estrenar el 4d7a.

Després dels pilars d’entrada, els amfitrions van començar la diada descarregant el 3d7. Un castell que aquest any tenen molt segur i que van defensar molt bé, malgrat la rengla quedés molt estirada al moment de descarregar. I era en la segona ronda que s’havien d’enfrontar al gran repte del 4d7a. I ho van fer per dues vegades. Però en les dues ocasions el castell va acabar en intent desmuntat. Després d’un any tant bo, els garrotxins no volien arriscar ni un pèl, i van extremar la prudència desmuntant el castell. Van acabar amb 4d7 i 2d6. Dos castells que van descarregar sense problemes i que evidencien que aquesta pantalla de castells ja la tenen més que superada. El 4d7a, arribarà més aviat que tard. Feia bona pinta.

També hi actuaven els Castellers de Figueres, tot i que si heu llegit la prèvia d’aquest cap de setmana, haureu llegit que venien els Xics de Granollers (als quals vull felicitar pel seu 2d8f), però es tractava d’un error del nostre calendari. Total que els Castellers de Figueres van venir sense una gran quantitat d’efectius i van plantejar una actuació de 3d7, 3d7a(c) i 4d7. La llàstima és que el castell amb agulla només va quedar en carregat, en caure el pilar a la motxilla de sortida. Malgrat l’incident, els empordanesos van demostrar que tenen aquests castells molt i molt per la mà.

I els Marrecs de Salt que arribàvem a la garrotxa amb una certa sensació de que estàvem allargant les vacances més del que voldríem. Una sensació que ens hem tret de sobre, doncs vam descarregar una molt bona actuació amb 5d7, 3d8 i 2d7. Si bé no vam desplaçar tantes camises com hauríem volgut, vam tornar a recuperar les bones sensacions i la confiança que necessitem per encarar amb garanties aquest final de temporada tant apassionant que ens espera. Tres castells que tots ells demanen un pis més quan abans millor.

Content, orgullós i satisfet per aquests dos dies. I sense massa temps per pair-ho, comencem una altra setmana clau d’aquest setembre, que acabarà diumenge vinent  actuant a Sant Cugat.

VISCA CATALUNYA!

Ens veiem per les places!