Per primera vegada en els nostres vint d’anys d’història, els Marrecs de Salt portàvem un programa amb tres castells de la gamma alta de vuit pisos. Un nivell que ens havia de posar en el top 15 de les millors colles del món casteller. Una Festa Major de Salt de màxims, que juntament amb les tres colles convidades ha tingut castells per a tots els gustos.

Després dels pilars caminats, la primera ronda ens posava la diada de cares tot descarregant el 5d8. El primer que intentàvem enguany i que ens ha sortit d’allò més bé. A més, sembla que es consolida com a bona la opció dels últims anys d’obrir plaça amb aquest castell. Les sensacions eren òptimes per afrontar els reptes que encara quedaven.

La segona ronda era el moment escollit per treure’ns l’espineta de la torre carregada de Quart. I la cosa ha començat amb un peu compacte que funcionava molt millor que l’última vegada. Proba d’això és que s’ha carregat amb molt bones mides. La sortida però, ha resultat fatal per al castell, que ha cedit en trencar-se el tronc. 2d8fc.

Semblava que els plans es començaven a tòrcer, però en un gest com el de les colles grans, hem reclamat el que crèiem nostre. Havíem vingut amb un castell completament inèdit i el volíem fer. I l’hem fet. Hem inaugurat una casella nova a la nostra base de dades. Per primer cop a la història, els Marrecs de Salt fèiem el 7d8. Un castellot impressionant que no hem pogut descarregar per ben poquet. Segur que els nervis del repte i arrossegar la caiguda anterior no han ajudat gaire. Malgrat tot, s’ha vist un castell completament al nostre abast i que mereix ser descarregat a la propera ocasió que tinguem. 7d8c.

I com que no es pot tenir tot, doncs hem hagut de descartar el pilar de  sis per després de les vacances. “Gajes del oficio”.

A plaça ens acompanyaven els Xerrics d’Olot, que han signat la millor actuació mai feta fora de casa descarregant el 4d7, el 3d7 i el 5d6. Aquest any els nostres fillols estan a tope. A veure què podran fer a Festes del Tura.

Uns altres habituals d’aquesta diada, a més dels Xerrics, són els Xicots de Vilafranca. I és d’especial menció el fet que els penedesencs han fet tres actuacions entre dissabte a la tarda i diumenge. I no pas actuacions menors, ja que han signat tres tripletes en les tres diades. La segona d’elles i la més llunyana, aquí a Salt. 3d8, 2d7, 4d8 pels Xicots.

La quarta colla a plaça eren els Xics de Granollers, que venien a trencar els seus registres de la temporada, però que el 4d8 carregat de la primera ronda els ha obligat a trepitjar el fre. Així doncs, han hagut de descartar el 2d8f que s’havien plantejat per fer un 5d7 i un 3d7. Una llàstima pel del Vallès.

Ara és el moment de prendre’ns unes vacances. De recuperar-nos d’aquest primer tram de temporada intens i apassionant. D’agafar noves energies per setembre. De descansar sabent que hem deixat deures pendents, però ben orgullosos del que hem fet i fins on hem arribat, que no és gens fàcil. I ja veureu que poc a poc tots anirem siguent conscients que aquella diada de Sant Jaume del 2016 a Salt va ser de les més grans mai fetes pels Marrecs.

Ens veiem per les places!

El diumenge 17 de juliol va ser un d’aquells típics dies de juliol que fa calor. Calor i ni un sol núvol al cel. Alguns i molt savis, van aprofitar per anar a la platja abans de l’actuació.

Després de l’excursió al Puigmal el cap de setmana anterior, els Marrecs teníem una cita a la festa major de Palafrugell. Sens dubte, un bon entrant per l’actuació de festa major de Sant Jaume. I així fou, amb la típica calor de les actuacions d’estiu cap a la plaça nova! Allà actuàvem a les 17h amb els Castellers de Figueres i amb els Castellers de la Sagrada Família. Vam presenciar una diada amb molt públic, un pèl lenta i amb una plaça lleugerament inclinada però que amb les ombres que tenia acompanyava a fer castells.

Segurament no va ser el millor dia pels Castellers de Figueres. Aquests van començar amb 3 pilars de 4 en la ronda de pilars d’entrada. Van actuar segons i la seva ronda de castells va començar amb un id5d7. El castell va pujar força bé, però a l’entrada de dosos la part del 3 es va deformar i finalment van decidir desmuntar-lo. Tot i això, en ronda de repetició van aconseguir descarregar el 5d7 amb força solvència. Ja en porten un bon grapat aquest any! A segona ronda, els de la camisa lila van intentar el 4d7a. Tot i que l’estructura del 4 va pujar força oberta, van aconseguir mantenir les mides, però just quan els terços del quatre baixaven, va haver-hi una sotragada molt forta al pilar que va fer que el castell quedés en intent. Per últim van descarregar un 3d7 molt parat. Van acabar la ronda de castells amb dos castells descarregats per donar pas als pilars de sortida on van carregar un pilar de 5. Esperem que els castellers de Figueres recuperin la bona dinàmica que portaven abans d’aquesta diada i puguin afrontar els nous reptes que es proposen.

Pel que fa l’actuació dels Castellers de la Sagrada Família va estar marcada per la manca de camises que portaven a Palafrugell. Els de Barcelona van començar amb un parell de pilars de 4 la ronda de pilars d’entrada. El primer castell que van descarregar els de la Sagrada Família va ser el 3d7ps. Sens dubte és un castell al que li tenen molta confiança. Tot i que alguna de les aixecades no va anar alhora, el van poder descarregar amb molta solvència. En segona ronda van descarregar un 4d7 de postal que demanava posar-hi un pis més ben aviat. Per acabar la ronda de castells van fer un 3d7 molt paradet i sense cap més història. Han acabat l’actuació amb dos pilars de 4 de sortida. Una actuació més que acceptable, ja que Barcelona cau una mica lluny un diumenge a la tarda. A més, es veu que allà la gent acostuma a marxar per vacances!

Els Marrecs encaràvem aquesta diada amb moltes ganes i preparant el plat fort de la setmana que ve, Sant Jaume! Actuàvem en primera posició i vam obrir plaça amb 3 pilars de 4. Tot seguit, en la ronda de castells vam fer un 3d8 molt paradet. El vuitè 3d8 de l’any no va presentar masses dificultats. Tot seguit, encaràvem la segona ronda amb el 4d8. Aquest va pujar molt ferm, però va patir alguna complicació a la descarregada. El carro gros va perdre una mica les mides però es va poder descarregar amb molt d’ofici. La tercera ronda de castells ens va deixar una torre de 7 espectacular. Una torre que no es va moure en cap moment i que demanava a crits un folre. Per concloure la diada, vam descarregar dos pilars de 5 en la ronda de pilars de sortida.

Poc més de les 19.20h, diada acabada i la gent corria per anar a fer cua a l’enxaneta per prendre un gelat dels bons! Després de la diada de festa major de Palafrugell ens ve una setmana d’assajos intensos on hi hem de ser tots per fer assajos com els divendres! De ben segur, que si hi som tots, tot #é5p8ssible!

Doncs au, sobretot, merci per venir!

 

 

Avui hem descarregat dos pilars de 4 al cim del Puigmal, la muntanya més alta de la província de Girona. Ho hem fet cap a les 12 h del migdia amb un sol sofocant, després de pujar un parell d’hores (i alguns més) des de Fontalba. Aquesta diada castellera d’altura ha coincidit amb la 10a edició de la cursa de l’Olla de Núria cosa que ha fet que tinguéssim molts espectadors apassionats.

El Puigmal, amb els seus 2.909,8 metres sobre el nivell del mar és la muntanya més alta de la nostra província i per aquest motiu hem decidit anar-hi com a part dels actes de commemoració del nostre 20è aniversari.

Ha sigut una diada especial i n’hem gaudit moltíssim. Ens en recordarem tota la vida. O si més no dimarts, que molts haurem de fer assaig amb agulletes!

En Carles Masó de Giropress ens ha passat aquestes fotos per immortalitzar el moment!

Lo primer que  ens vam trobar en arribar a Centelles, va ser que l’actuació es retardava 30 minuts. Això ens va anar bé per poder deixar temps a que els del bar anessin a buscar el cafè a Colòmbia i tornessin per fer-lo. Superat l’entrebanc, l’actuació castellera començava gairebé una hora més tard del previst.

Tot estava resultant molt estrany abans de començar, però tanmateix havíem vingut a fer castells i això és el que pensàvem fer.

Així doncs, les colles entràvem en escena amb uns clàssics pilars d’entrada. Els amfitrions de la diada, els Sagals d’Osona (again) i els Castellers de Berga en van fer un parell. Però els Marrecs de Salt vam voler demostrar que els dimecres molen i sense massa vergonya ens vam marcar la vacil·lada de fer  tres de pilars d’entrada.

Finalment vam poder començar una jornada castellera que en realitat va passar prou ràpida un cop iniciada. Els Sagals van obrir amb un 5d7 que ja tenen més que superat, tot esperant el plat fort de la segona ronda.

Ha estat un inici de temporada molt complicat pels de Vic, però la segona ronda de Centelles marcarà un punt d’inflexió en la seva temporada, doncs van descarregar la torre de set amb molta seguretat i sota un esclat de joia carbassa.

Suposo que quan va començar la 3a ronda encara estarien amb l’eufòria o les canyes de la torre, ja que van haver de desmuntar un 4d7. Però va ser només una anècdota que van resoldre descarregant tot seguit un molt bon 3d7. Vano de 5 per acabar i a celebrar-ho.

Els berguedans van arribar a Centelles marcats per les poques camises que portaven, però haig de dir que van deixar molt bones sensacions a plaça i van demostrar perquè amb només quatre anys ja estan on estan. I ho van deixar clar ja a la primera ronda, on van plantar un 4d7 lleuger, prova evident de 4d8 sense el pis de segons. Amb una diada condicionada per la disponibilitat de recursos i amb la feina feta només començar, els de Berga van acabar assegurant un 3d7 i un 4d6a en 2a i 3a ronda respectivament. Pilar de 5 per acabar i a esperar la seva diada d’aniversari. Molt bona impressió d’una colla amb la que m’agradaria tornar a compartir plaça.

Els Marrecs actuàvem en segona posició, però he preferit deixar-nos pel final de la crònica, que sempre dona “catxé”.

Després de la “marcada de tita” dels pilars, la tècnica va complir fil per randa amb el que s’esperava d’ells i van cantar una “classiqueta marreca” amb el mateix ordre i tot que l’última vegada. És a dir, que per no perdre les costums, vam obrir de 3d8. Un castell que finalment ens tornava a quedar bonic, després dels últims, que s’havien hagut de treballar. I potser amb massa confiança vam encarar el 4d8 i el 5d7, que els vam descarregar, sí, però macos quadrats i tranquils… doncs no. Més aviat al contrari. En fi, dos pilars de 5 i a descansar que la traca final ja és aquí!

Ens veiem per les places!

Si seguim amb el símil ciclista que fèiem a la prèvia, podríem dir que al tram final de l’etapa l’hem fet en temps però sense esprintar. Veníem de dues setmanes fent molts esforços per arrossegar camises fora de casa. I a la tercera setmana ja no hem pogut ser tants com voldríem. Malgrat tot, i seguint la bona tònica d’aquesta temporada, sortim de plaça amb el cap ben alt.

I això que la diada al Centre Cívic Fort Pienc va tenir un inici de tot menys engrescador. I és que els amfitrions de la cita, els Castellers de la Sagrada Família, van obrir amb una despenjada del  pom en el seu primer castell. Ni més ni menys que la torre de set! Una caiguda lletjota per començar no mola mai.

Amb aquests condicionants els Marrecs de Salt entràvem en escena amb el nostre castell de moda, el 3d8. Ole tú! I com no podia ser de cap altra manera, descarregat!

I els últims en actuar eren els Moixiganguers d’Igualada, que venien amb pocs efectius. Van obrir plaça amb un 4d7 que duia bastants canvis i es va haver de desmuntar treballant molt perquè no caigués.

Afortunadament, a partir d’aquell moment tot va tornar pels seus camins habituals. Els de Safa (què voleu, són més mandrosos que originals per posar-se malnoms!) van reconduir l’actuació descarregant el 3d7ps (quins records, eh?) el 7d7 i el 5d7. Mal regust de boca per la caiguda, però en definitiva una molt bona actuació per als barcelonins que els permet seguir progressant.  i2d7, 3d7ps, 7d7, 5d7, pd5.

Els Moixiganguers van invertir l’ordre d’actuació i van acabar fent 3d7, 2d7, 4d7, pd5. Uns registres condicionats pel nombre d’efectius però amb un 2d7 que evidencia el bon nivell de forma en el que es troben els d’Igualada.

Els Marrecs de Salt vam fer la diada d’un pis menys. Tots aquests castells que volem veure pujar pis abans que s’acabi l’any. I a jutjar per la tranquil·litat amb la que ens movem en aquest nivell de dificultat de castells, cada dia estic més convençut que hi arribarem.

Tanquem un mes de juny intens que ens ha posat a tots al màxim nivell de forma. El mes de juliol serà un apassionant temps de collita. 3d8, 2d7, 5d7, pd5 a Fort Pienc. Ara a sumar-li un pis més.

Ens veiem per les places!

L’any en que la Trobada de les Colles de l’Eix arribava a la seva majoria d’edat, potser ha estat l’any més estrany de tota la història d’aquesta cita. Començant, com ja us podeu imaginar, per la ubicació de l’actuació d’enguany. Tot i que la diada s’havia de celebrar a Manresa, es veu que uns malentesos amb l’ajuntament ho van impedir. I com aquell qui no vol la cosa, en una setmaneta ens canvien el municipi d’actuació i anem a petar a Avinyó, una bonica població del Bages que ens va acollir d’allò més bé. I amb una plaça plena d’encant que va contribuir a crear un ambient casteller d’aquells que fan goig de veure.

Però no només aquest fet va convertir l’actuació en diferent de lo habitual en aquesta trobada. Les dates també la feien especial, ja que en els últims anys ens havíem acabat acostumant a anar a les Colles de l’Eix durant el més de setembre.

Un altre aspecte que a mi em va semblar que se sortia de la normalitat que coneixíem de la Trobada de les Colles de l’Eix era l’ambient de les colles. Ja sé que és quelcom molt subjectiu de valorar, potser massa. Però la veritat és que l’ambient o la tensió de la plaça no eren els de sempre. Hi havia subtils diferències amb trobades d’altres edicions. Segurament motivades també per aquest canvi de dates, i també per les circumstàncies de cada colla. Cap de les quatre, per bé o per mal, va portar els seus “pepinus maximus” a plaça, i això es va traduir en un cert relaxament en l’ambient de plaça. Un ambient distès i poc competitiu entre les colles que vaig agrair bastant per poder gaudir de bons castells envoltat de molts companys i amics castellers que només em trobo en certes places i diades com aquesta.

A nivell casteller, tot això va culminar en una diada tranquil·la i sense gaires ensurts. Els amfitrions, Tirallongues de Manresa, van rubricar una molt bona diada de 3d7a, id5d7, 5d7, 4d7a, pd5. Els Sagals, en ple període de reestructuració i amb menys camises de les habituals, van signar un 3d7, 3d7a, id4d7, 4d7, pd5. Certament no són números gaire espectaculars, però donar els Sagals per morts aquest any seria, com a mínim, precipitat. Que ningú s’estranyi si a finals de temporada els veiem fent castells importants.

Els Castellers de Lleida van portar a plaça castells que tenen molt ben consolidats i van sortir de plaça amb 3d7, 5d7, 4d7, idpd5, 2pd4. Poca cosa dir dels de la Terra Ferma, que segueixen buscant el seu nivell d’anys millors.

I com tota bona Trobada de les Colles de l’Eix, vam tancar l’exhibició castellera amb un 4d7 de germanor tutti colori que sempre em fa il·lusió de veure. Una tradició que ens hem fet nostra i que trobo que ens ajuda a recordar i consolidar valors socials que formen part del fet casteller.

Però aquest diumenge tot tenia un color Blau Ter… Per no despentinar-nos massa vam clavar una “classiqueta marreca” com si de bufar i fer ampolles es tractés. La paraula que em ve al cap quan hi penso és SOLVÈNCIA. Una sensació de seguretat en nosaltres mateixos que em fa somiar, i molt. Enrere queden aquelles actuacions del maig on els castells de vuit semblaven tant pesats. A Avinyó em vaig sentir com si acabéssim de passar una pantalla de videojoc. De fet, com si ja estiguéssim jugant en el següent nivell.

3d8, 4d8, 5d7, pd5 i que vagin vinguent! Següent diada?

Ens veiem a plaça!

 

Hi ha vàries coses que et fan adonar que ja estem en plena temporada de castells. La primera és la calor: el típic sol de justícia que cau un diumenge d’estiu a les 12 h del migdia a qualsevol plaça pavimentada del país. Aquell ambient de suor castellera que fa perdre casi tot el glamour a aquesta increïble tradició. Una altra cosa en la que ens podem fixar, és en la quantitat de gent que ve a veure la diada, fet molt relacionat també amb el bon temps i allò que dèiem de la calor. I un altre aspecte a valorar és trobar-se la Carnicé a plaça. Quan TV3 i La Xarxa comencen a treure les càmeres i els presentadors, vol dir que s’hi faran coses importants a la diada. I que l’època dels castells grossos ja és aquí.

Ahir a la plaça de Santa Maria de Mataró, es van complir tots els requisits per gaudir de la gran jornada castellera que vam tenir el privilegi de viure.

És veritat que els Borinots van venir amb poques expectatives, degut a algunes baixes importants, però van plantar una senyora actuació de 3d8, id7d8, 7d8, 4d8 i vano de 5. Segur que tots haguéssim preferit veure castells de nou també de color gris, però els Castellers de Sants van saber posar seny a la situació i segur que en breu els tornarem a veure protagonitzant castells importantíssims.

I els que aquest any no seran menys, ni de bon tros, són els Capgrossos de Mataró, que van poder celebrar el seu 20è aniversari “por todo lo alto”. Ni més ni menys que estrenant els dos primers castells de nou pisos d’aquest 2016. La tripleta màgica més matinera de la seva història. 5d8, 3d9f, 4d9f, idpd6, 2pd5, 10pd4, pels de la capital del Maresme.

Si alguna cosa em va cridar l’atenció dels Capgrossos durant l’actuació de diumenge, va ser la convicció amb la que van afrontar tots els castells. De fet, aquell 3d9f de la segona ronda es va aguantar per la fe cega que la colla tenia en el castell. Feia anys que no veia aquesta actitud orgullosa dels mataronins que tants èxits els hi ha portat al llarg de la seva vida. Aquest 2016 els Capgrossos tornen a fer por. I és que el tàndem Castellví-Castellví és molt de tàndem…

Per mi, un dels moments de la diada va ser el del 4d9f. I no tant per l’execució del castell, sino pel silenci sepulcral que es va viure a la plaça mentre muntaven aquesta estructura. Gairebé es podia palpar el silenci. Com deia aquell: “gallina de piel”… Sens dubte. Mataró compta amb un públic entregat a la colla i cada dia més expert en castells. “Chapeau!”

Els Marrecs de Salt vam complir amb el que s’espera d’una colla com nosaltres. Una colla de vuit que vol ser de nou, ha de fer molts castells de vuit allà on va. I això és el que vam fer a Mataró. Una clàssica de vuit com un sol que ens va fer quedar com uns senyors i que ens reforça per seguir amb pas ferm cap als nostres objectius. Els castells de vuit són nostres i en volem fer a carretades! Pel meu gust, potser els vam haver de treballar un pèl massa, però no podem obviar que tant el 3 com el 4 portaven canvis i que els vam saber defensar amb molta seguretat. És una d’aquelles actuacions que et fan sentir important. Diades on veus que colles de primeríssim nivell com Capgrossos i Borinots et miren amb respecte. Com un igual, no com una petita colla de províncies. Diumenge a Mataró, era per portar la camisa dels Marrecs amb el pit inflat i el cap ben alt.

3d8, 4d8, 2d7, 2pd5… i diumenge vinent… més!

Després d’uns anys de no aparèixer en escena, aquest diumenge passat a Quart vam recuperar la Trobada de Colles Castelleres Gironines. Recordo les primeres que havíem fet a Besalú (no fa 10 anys, però gairebé). Ens ajuntàvem els Castellers de Figueres, els Xerrics d’Olot i els Marrecs de Salt i ja era suficient per dir-li Trobada de Colles Castelleres Gironines. Vam repetir l’experiència quatre vegades (diria que en alguna edició ens havien donat de dinar i tot) i finalment es va desestimar la idea.

Aquest any, amb l’excusa del 20è Aniversari de Marrecs, s’ha decidit reeditar la trobada. Ara bé, això de les tres colles a la província ja ha passat a la història. Avui dia ja en som SET, de colles convencionals! (bé, en realitat sis, i una més que encara està en formació).

Vam canviar Besalú per Quart, que té una plaça de l’Ajuntament de bones dimensions i molt acollidora per una diada d’aquestes característiques. A més, la pluja va tenir el detall de no fer acte de presència fins haver acabat el dinar i tot, cosa que sempre és d’agrair.

Haig de dir que vaig gaudir molt de veure i viure una jornada tant castellera a terres gironines. Érem moltes colles, molts castellers i sobretot molt bon ambient de germanor i de ganes de fer coses. Una diada diferent, és cert. Però no per això una actuació menor. Ni molt menys! Doncs la 5a Trobada de Colles Gironines es va mostrar com una diada important per a totes les colles, fet que em fa ser optimista de cares a la continuïtat de l’experiència.

A nivell de castells, tant Xerrics d’Olot (5d6, 3d7, 2d6, pd5) com Minyons de Santa Cristina (3d6, 2d6, 4d6, pd4) van ser les úniques colles que van complir el seu programa al peu de la lletra. Moltes felicitats, perquè van protagonitzar una gran actuació.

Els Castellers de Figueres (3d7, 5d7, i7d7, 4d7, vano de 5) i els Vailets de l’Empordà (4d7a, i3d7a, 3d6, pd5) van haver de deixar un castell cadascuna en intent i això els va obligar a rebaixar pretensions, tot i que venien amb molt bones perspectives. Esperem que aviat recuperin les sensacions positives que portaven.

Per la seva banda, els Esperxats de l’Estany (4d6, id5d6, 3d6, pd4) no van poder amb el 5d6 i el van acabar desmuntant i descartant.

I els Castellers de les Gavarres, que encara són colla en formació van fer 3d5a(net), id2d5, 2d5, 3d5(net), pd4. Esperem que en breu puguin començar a portar castells de sis i rubricar així una actuació amb tres castells sencers i pilar.

Pels Marrecs de Salt (3d8, 2d8f(c), 4d8, 2pd5) la diada  va ser una mica com un gran pastís sense cirereta. Una bona jornada però sense traca, tu… No sé, com un partit guanyat però sense sumar els tres punts… I és que hem de reconèixer que en aquesta colla portem bastant malament tot lo que seria el tema de les caigudes. I la torre de la 2a ronda, per més carregada que estigui (perquè, debats inútils a banda, està CARREGADA), no deixem de sentir-la com una punyetera caiguda.

Un detall important d’aquesta actuació, també va ser el vano de cinc que van fer els Castellers de Figueres, ja que el pilar de cinc no anava amb el color lila tradicional de la seva colla. Anava amb el color taronja dels Castellers de l’Albera. Un homenatge a la que va ser la primera colla castellera de tota la província de Girona (1995-2002).

Després de tants castells, la diada finalment va acabar amb un dinar de germanor i animació infantil ( i no tant infantil) a càrrec d’un tal Jaume Barri (no comments).

Ara bé, el temps i la història diran que ahir va ser el primer cop en tot l’any que vam portar tres castells de vuit pisos a plaça. I això té mooolt de mèrit. És el dos de vuit que hem aconseguit coronar, més matiner de la història. Ahir aconseguíem la tripleta més matinera en 20 anys de vida que tenim. I això ja no ens ho treu ningú. A més de maig ja portem mitja dotzena de castells de vuit!!! En definitiva, que tenim motius de sobres per estar contents, orgullosos i satisfets amb la feina feta diumenge passat. Ara només queda ajustar algun que altre detallet i descarregar-la quan abans millor. Demostrar al món casteller, i sobretot a nosaltres mateixos, que podem descarregar la torre de vuit amb folre. I quan abans millor, que l’espera sempre fa entrar dubtes…

                  

Ens veiem per les places! (la propera, a Mataró).

 

 

Escric aquesta crònica en dilluns. I estic cansat. Molt cansat. Ahir va ser un dia mooolt llarg. De fet, ha estat un cap de setmana molt llarg. I no em refereixo a la quantitat de dies festius, que també, sinó a les dues actuacions que hem completat dissabte i diumenge.

Anem a pams. Dissabte actuàvem a Porqueres amb motiu de la Festa Major. La Plaça Major era un descampat al front de la biblioteca, suficientment amagada perquè més d’un Marrec es perdés pel poble i alguns, fins i tot van acabar sense trobar el lloc d’actuació. Semblava que la gent del poble tampoc havia acabat de trobar ell lloc, doncs el públic brillava per la seva absència. I si li afegim el fet que cap de les tres colles va mobilitzar massa efectius, doncs ja us fareu a la idea que l’ambient era més aviat familiar. I així es tradueix en els castells fets per les diferents colles. Els Esperxats van fer 4d6, 3d6a, id3d6, 3d6c. Els Castellers de Santa Coloma, en la seva primera actuació de tot l’any van sortir de plaça amb id3d6, id3d6, pd4xs, 3d6. I finalment, nosaltres vam complir descarregant 3d7, 4d7 i 3d7a.

Un cop finalitzats els castells, vam poder gaudir una estona de l’actuació de Carles Belda i el seu acordió diatònic per celebrar que el Barça ja havia guanyat la lliga i també per treure’ns una mica els nervis de cares a Temps de Flors.

I el diumenge de Temps de Flors es va llevar el dia amb un sol de justícia. Després de tota la setmana plovent, el temps ens havia reservat una bona climatologia pels castells de diumenge. I molts castellers ho vam aprofitar per sortir aviat de casa, doncs una hora bans dels castells ja rem tota una colla concentrats als diferents bars i cafeteries de la Plaça Independència. I sobre dos quarts de dotze els grallers van iniciar un cercavila que ens va portar a tots fins la plaça de Sant Feliu, que ja ens esperava plena de públic.

Després dels pilars de quatre caminats per obrir plaça (el de Sagals va ser més esprintat que pas caminat. Com corrien els tius!) vam començar la primera ronda de castells amb el castell que jo crec que més ens agrada als Marrecs. El nostre emblema. El 3d8. El segon de la temporada!

Si miréssim molt les taules de punts i poc els nostres assajos, podríem pensar que ja havíem descarregat el castell més difícil de la diada, però res més lluny de la realitat. El nostre plat fort no era cap altre que el maleït 4d8. Un castell que històricament i inexplicablement se’ns travessa any rere any. Crec que no enganyo a ningú quan afirmo que el “canguelo” hi era…

Però els assajos, finalment havien estat molt bons. Un castell que portem buscant des del primer dia de la temporada. L’hem perseguit i ens l’hem currat. El castell havia de sortir si o si. Però la combinació Marrecs de Salt i 4d8 implica necessàriament un peu desmuntat (no em pregunteu perquè, però les proves empíriques així ho demostren). Així doncs, peu desmuntat de 4d8 per no trencar amb les tradicions. I per assegurar-nos que tothom està convençut, doncs un altre peu desmuntat! I com que tothom sap que el tercer peu va amunt, vam encarar el castell sabent que difícilment el tirarien avall. Amb els nervis més calmats després de complir amb els rituals Marrecs, vam poder descarregar un 4d8 molt maco, que demostra la bona feina feta als assajos.

La tercera ronda ens deixava la nostra quarta torre de set de l’any. Jo crec que una mica més treballadeta que les anteriors, però que no deixa cap dubte que aquesta estructura està demanant un pis més a crits. Vano de 5 i cap a dinar hi falta gent!!!

Els Xics de Granollers, que van veure condicionada per la pluja la seva Diada de l’Ascensió de diumenge passat, van venir amb tota l’artilleria a punt. Volien treure’s el regust agredolç de la setmana passada, on no van poder anar a màxims, i a fe de Déu que ho van fer. Obrien plaça amb tot un 2d7, sens dubte una declaració d’intencions en tota regla. Al igual que nosaltres, els Xics es van reservar el 4d8 per la segona ronda, castell que van demostrar quer tenen molt ben assumit. Xics acabaven la seva actuació amb un 5d7 sense més complicacions.

La tercera colla en ordre d’actuació van ser els Sagals d’Osona. Una colla que aquest any no està visquent els seus millors moments. Venien després de patir canvis interns dins la seva estructura i amb cap de colla en funcions. Malgrat les circumstàncies que els precedien van poder completar una molt correcte actuació amb 3d7, 5d7 i 4d7. Qui es pensi que els Sagals ja han dit la última paraula aquesta temporada, està molt equivocat. Descartar una colla com aquesta tant aviat seria tota una imprudència. Segur que en breu en tornarem a sentir parlar.

En fi, una diada que ens permet tornar a somiar. Que ens obliga a encarar l’actució de diumenge vinent amb les expectatives al màxim. Una actuació que ens tornar al camí dels castells de vuit, que n’hem de fer molts si volem seguir creixent i mirant amunt.

Ens veiem per les places!

No heu tingut mai la sensació aquella de quan et lleves un matí i, per algun motiu que no saps identificar, abans de posar el peu a terra ja vols que s’acabi i que demà sigui un altre dia? Doncs un sentiment molt semblant és el que planava avui per Granollers. Desenganyem-nos, hi ha diades que des del  minut zero ja veus que no seran lluïdes. A vegades val més no jugar-te-la i tirar d’ofici per saldar una actuació plujosa i d’ambient enrarit.

Al matí ja plovia, i no ho ha deixat de fer en cap moment. Hem hagut de canviar l’estampa de La Porxada per uns castells indoor en un local on els castellers ens havíem d’anar aplaudint entre nosaltres per donar un mínim d’ambient a l’espai.

Aquestes circumstàncies tant anòmales han fet que abans de començar els Xics de Granollers ja haguessin descartat el que ha estat el seu millor castell de la temporada. El 2d7. I també tenen el 4d8 bastant a tocar, em comentaven, així que és possible que els veiem prémer l’accelerador diumenge vinent a Girona. Qui hagi estat a plaça entendrà lo intel·ligent de la decisió presa per la tècnica de Xics. Han solventat la papereta amb una prou bona actuació de 5d7, 4d7a, 4d7 i vano de 5. El cinc ha tingut algun moment d’incertesa que han sabut redreçar amb molta professionalitat. Per la resta, poca cosa més a destacar.

Els Castellers de Terrassa en canvi, s’han hagut de topar amb la crua realitat als nassos. Fent gala d’una ambició envejable i demostrant que se senten en un moment molt fort, no han volgut rebaixar el seu programa d’avui, que passava per descarregar el seu primer 3d8 de la temporada. I han obert plaça amb convicció, descarregant la torre de set. Una estructura que enguany tenen molt per mà i que podria portar més teca a final d’any. Però avui no era el dia. Avui no es respirava un ambient de grans reptes. Més aviat al contrari. Així doncs, el 3d8 que han encarat en segona ronda l’han hagut de desmuntar amb dosos col·locats. I és d’admirar que els tius no han defallit i hi han tornat, però amb idèntics resultats que la prova anterior. Finalment, 5d7, 4d7 i pd5 per assumir el dur bany de realitat.

I nosaltres, que a voltes ja tenim el rollo de “yo me lo guiso y yo me lo como”, hem vingut amb les pretensions ja rebaixades de casa. I a la vista de com ha anat el dia, doncs casi que millor per la nostra tècnica que no ha hagut de passar pel tràngol de variar el programa de castells sobre la marxa. Les baixes, i la última prova del 4d8 sobre pinya de divendres, ja ens havien descartat qualsevol opció d’intentar un castell de vuit. Entre mig desmotivats que ja veníem per no poder fer vuits i el dia que no s’ho ha currat gens, doncs ja us podeu imaginar… Això sí 5d7, 2d7, 4d7a i pd5 cap a la saca. Malgrat tot, hem sortit de plaça amb el cap ben alt. Ara, a esperar que la màgia de Girona i del Temps de Flors ens brindin un bon dia pel proper diumenge i els castells de vuit tornin a rebrotar.

Ens veiem per les places.