He arribat just amb el final del cercavila que entrava a plaça i m’he enfaixat cuita corrents. Avui tenia un puntet més de nervis que en les actuacions anteriors. Per més que el tinguéssim fet a assaig perfectament, el primer dia del dos de set a plaça sempre et dóna aquell neguit. Sens dubte era un neguit innecessari.
Hem començat l’actuació clavant un 4d7a impecable, i que ha tirat amunt a la primera. Com? Una estructura de quatre i Marrecs no desmuntem el peu? A veure si ara el quatre se’ns donarà bé… Res millor per encarar el nostre plat fort de la jornada en segona ronda. La torre de set. Una torre que tenia alguns canvis respecte la de l’any passat i que ha superat el repte amb molt bona nota, tot esperant que la puguem pujar un pis més ben aviat. I amb la sensació dels deures ben fets, hem encarat un tres de set per tancar la nostra ronda de castells. El tres demana a crits un pis més, però ens ha anat molt bé per rodar nous castellers a diferents pisos i també per rodar el pom del 3d8 i, perquè no dir-ho? Del tres de nou amb folre! Amb un pilar de cinc sense més història, hem acabat la nostra actuació d’avui.
Els Minyons de Terrassa havien obert plaça plantant un 2d7 molt segur, malgrat les estrenes que portava. Igual que nosaltres, els Minyons també han deixat el seu castell estrena per la segona ronda. En el seu cas, avui estrenaven a plaça el primer tres de vuit de l’any. Un castell que han executat amb molta classe i molt rapidet. Han acabat amb un quatre de vuit, i ells sí que han hagut de desmuntar un peu, que els ha acabat sortint molt bonic. Molt bona diada també, la dels Minyons de Terrassa. Esperem que d’aquí a quinze dies, que ens els tornem a trobar pel nostre aniversari, ens portin encara algun altre castell nou.
La nota menys positiva de la diada l’han donat els amfitrions, que curiosament actuaven els tercers en comptes dels primers. Els Vailets de l’Empordà, que venien amb expectatives de fer tres castells de set, han hagut de rebaixar un pis les seves pretensions. Segons sembla, han tingut problemes d’última hora amb la mainada i no han pogut intentar les seves millor construccions. Han fet una actuació de 4d6, 3d6a i 4d6a, tot descarregat, malgrat l’ensurt que ha donat l’enxaneta a la sortida del 3d6a, quan s’ha quedat penjada del pis de dosos. Sort que no eren del tot lleugers i han sabut aguantar-la molt bé.
En fi, bones sensacions i les piles carregades, tot esperant la nostra gran cita del mes d’sbril. L’aniversari d’aquí a dues setmanes. Un aniversari que, sí o sí, ha de portar castells de vuit per a la colla. No us ho perdeu. Jo no ho faré!
Ens veiem per les places!
El vídeo en directe de la diada:
I podeu rellegir els tuits de la #DiadaVailets.
