Aquest diumenge tenim la última estació abans de les Fires de Girona. La última posta a punt abans de la gran traca final de temporada.

Anem al barri de Sant Antoni de Barcelona. Una diada organitzada pels Castellers del Poble Sec. Uns Bandarres que venien d’un 2015 estratosfèric quant als castells de vuit pisos, i que enguany no han pogut revalidar. Tot i això, van fer un molt bon Concurs de Tarragona i estic convençut que a prop de casa no voldran afluixar.

Els Sagals d’Osona són l’altra colla de la diada. Una colla amb la que aquesta temporada hem coincidit molt i que ens donarà la oportunitat de comprovar la bona progressió que han tingut després de superar uns inicis d’any titubejants.  I veient el gran Concurs que van fer, no dubto que intentaran de totes totes repetir castells de vuit.

I nosaltres, els Marrecs de Salt, una colla de moda, enguany en boca de tothom, estarem al nivell que s’espera de nosaltres? Segur que si. Arriba el final d’una grandíssima temporada i és el moment de donar-ho tot.  Ens espera un gran cim al que hi hem d’arribar passant per tots els replans. I fer tres castells de vuit a Barcelona és l’últim obstacle.

És cert que tots ja tenim el punt de mira posat a la Plaça del Vi de Girona, però és evident que portar castells com el 5d8 a Sant Antoni, ens donaria un plus de trempera gens menyspreable de cares a afrontar el repte de Plaça del Vi.

Jo no sé vosaltres, però per mi, les Fires de Girona comencen al barri de Sant Antoni.

Doncs ja hi som! Arriba el dissabte dia 1 d’octubre. És any de concurs i els Marrecs de Salt actuarem en la jornada de dissabte a la TAP (Tarraco Arena Plaça). Els Marrecs tenim la posició D3 i actuarem en el segon grup de ronda conjunta. Estem convocats per entrar a les 15.45 h pel carrer Eivissa.

Com es pot veure en la fotografia de la situació a plaça, no actuarem sols. Actuarem ben acompanyats. A poc a poc i bona lletra, intentarem fer-vos una mica de resum del que veurem!

Primer de tot, dos dels aspirants a guanyar la jornada de dissabte són Xicots de Vilafranca i Xiquets de Hangzhou. Els primers assagen el 4d9f i el 3d9f que ja han descarregat enguany. També assagen el 5d8 que encara no han descarregat. Segur que els de l’Aina Mallol competiran de valent! Pel que fa la colla convidada pels organitzadors del certamen, és una autèntica incògnita. De moment els números diuen que han descarregat el 3d8 i la td7, tot i que les males llengües anuncien el 3d9f i altres castells superiors al 3d8 per part de la colla xinesa.

Un pas endarrere però no menys aspirants són els Moixiganguers d’Igualada, els Castellers de Sant Cugat i els Xics de Granollers. Els primers van descarregar la td8f i el 4d8 el diumenge passat a Vilafranca. Enguany han descarregat el 3d8 però sembla que van tenir una baixa important. Esperem que el puguin recuperar de cares a dissabte. Pel que fa els Gausacs, de ben segur que intentaran descarregar el 2d8f que ens van ensenyar a Valldoreix i veurem de què ho poden acompanyar. I veurem també si els Xics poden repetir aquesta td8f que vam veure a Valldoreix i si la poden acompanyar del 3d8.

Altres colles com Castellers de Terrassa, Bordegassos de Vilanova, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Castellers d’Esplugues, Castellers de Lleida, Sagals d’Osona i Poble Sec també ens acompanyaran. Els registres diuen que intentaran portar com a mínim un castell de 8. Veure’m també si poden portar més d’un castell de 8 o algun registre igual o superior al 3de8.

Altres colles que ens acompanyaran són la Jove de Sitges, Sagrada Família i Tirallongues de Manresa que tenen com a sostre el 4d8 o d’altres com els Castellers de Berga o la Jove de Barcelona que aspiren a fer el carro gros el dissabte.

Per últim, també hi ha colles com els Al·lots de Llevant i Xiquets del Serrallo que tenen com a sostre el 2d7, i veurem si poden també aspirar a fer algun castell de 8.

I amb tot això, que hi farem els Marrecs a la TAP? Doncs bé, tenim feina pendent de Sant Jaume. Pel que veiem els assajos, sembla que anem a rematar els deures amb la td8f i 7d8 que ens van quedar en carregats. A més, hem de repetir el 5d8 tant maco que vam ensenyar per Sant Jaume! I aquest cop, per descarregar-ho tot. I si fem la feina, home… #nonhihaprou #volemel3d9

Però perquè tot això sigui possible, hem de rematar-ho amb uns bons assajos! Necessitem ser-hi tots, i quants més millor! Recorda, sense tu, no farem el 3d9f!

I si els assajos van bé.. el cap de colla haurà de triar! N’hi ha prou o no?

Au, i sobretot merci per venir!

La Festa Major del barri de Valldoreix de Sant Cugat potser no és de les més conegudes ni espectaculars del nostre país. Cert. Però digueu-me una cosa, coneixeu moltes festes de barri que puguin presumir d’una diada com la que veurem diumenge?

Per la majoria de gent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Valldoreix no és res més que una parada dels Ferrocarrils de la Generalitat. Però per nosaltres els Marrecs de Salt és una important plaça castellera per on hi han passat colles com Vila de Gràcia, Xics de Granollers o Xicots de Vilafranca. Una mostra clara de la rellevància que els Castellers de Sant Cugat, els amfitrions, li atorguen en aquesta trobada.

Aquest any ens trobarem, a més dels gausacs, amb els Xics de Granollers, uns habituals de la diada. I la diada no pinta gens malament, ja que sembla que els Castellers de Sant Cugat intentaran descarregar tres castells de vuit a plaça. Una fita que els Marrecs també ens hauríem de marcar com a pas previ necessari abans del Concurs de Castells.

Els Xics de Granollers, per la seva banda, venen de carregar la seva primera torre de vuit de la temporada, i és de suposar que intentaran portar molts castellers per intentar descarregar-la.

Per tant, tot apunta que serà una molt bona actuació de castells de vuit amb dues colles que estan en un nivell molt similar al nostre i amb les quals ens trobarem el dissabte de concurs. Sens dubte, l’actuació de  Valldoreix serà una molt bona ocasió perquè el món casteller compari quin és el nivell real entre les tres colles que hi actuem. I ja podeu donar per segur que ho faran.

Què diran de nosaltres? En quin nivell estarem? Són preguntes que diumenge trobaran la resposta. Una resposta que es començarà a determinar amb l’assaig de divendres i, sobretot, en el número de camises que siguem capaços d’anar a Sant Cugat.

Ens veiem a plaça!

Què lluny queda aquell Sant Jaume on els Marrecs de Salt carregàvem per primer cop el 7d8, oi? Ja ens havíem acostumat tots a la bona vida de les vacances, al vermutet de divendres al vespre,…  Ens hem passat un mes d’agost descansant, però no pas desconnectats del tot!

Aquestes setmanes que no hem tingut assaig, han estat les més intenses de tota la temporada castellera. Castells de gamma extra i actuacions memorables per aquí i per allà que quedaran per molt temps en les nostres retines. Un agost que fa preveure autèntics terratrèmols d’aquí a final de temporada.

Perquè, sense cap mena de dubte, lo millor d’enguany encara està per arribar. I els Marrecs, no només en volem ser espectadors, sinó partícips d’una temporada que ens portarà un pis més amunt.

I com ja ve sent costum, comencem l’últim tram de temporada amb una actuació tant important com la de les Festes del Tura d’Olot. Una actuació que ha vist venir grans colles a fer grans castells, amb un públic cada any més nombrós, entès i fidel.

Ens hem de tornar a posar en solfa el més aviat possible. Recuperar sensacions ràpidament i encarar de nou els grans reptes que tots tenim al cap. I quina millor ocasió per aconseguir-ho que a Olot? Lo millor de l’any està per venir, i comença per Olot.

Amb uns amfitrions, els Xerrics d’Olot, que estan en un moment molt dolç i que busquen poder completar per primer cop en la seva història tres castells de set en una actuació.

A més, també ens acompanyaran uns Xics de Granollers  que aquest any han demostrat la seva afinitat per les terres gironines, portant-hi sempre els seus millors castells. Tornaran a portar el 4d8? L’acompanyaran amb més castells de vuit pisos? Quins?

Només per les Festes del Tura, ja podríem considerar que un té el cap de setmana completet, però la cosa no s’acaba aquí. Ans al contrari!

Abans de marxar cap a la Garrotxa, dissabte al  matí s’impartirà un curs de twitter i el món casteller a la Coma Cros de Salt. Una bona oportunitat per aprendre més coses sobre aquesta aplicació tant important avui dia.

I per si no en tinguéssim prou, diumenge és 11 de setembre (“no hase falta que dises nada mas”, com deia aquell). Aquest any, Salt és en boca de tothom gràcies als actes descentralitzats de la Diada de l’11 de setembre. És un bon moment per donar una bona imatge de la nostra vila a tot el país. Però més important és, al meu parer, comprovar com cada vegada els Marrecs estem més implicats en la vida de la Vila de Salt.

Apa, agafar forces que el cap de setmana serà llarg… però llarg!!!

Ens veiem per les places!

Tinc molt clar que si hi ha dues prèvies a la temporada que em podria estalviar són la de la Festa Major de Girona, i evidentment la de la Festa Major de Salt. Sens dubte, no calen presentacions.

D’altra banda, no puc negar que tinc moltes ganes d’escriure aquestes paraules. Perquè aquest no serà un Sant Jaume més. Serà la vintena diada de la NOSTRA Festa Major. La de Sant Jaume. La de Salt. Això només pot voler dir una cosa: Castellassos a plaça.

Però abans que l’emoció m’embriagui i se m’oblidi, no em vull oblidar de les colles que ens acompanyaran en aquest dia per a la nostra història. Primer els nostres amics i fillols els Xerrics d’Olot, que aquest any han agafat la meravellosa costum d’ensenyar-nos castells de set quan ens trobem. Que segueixi així, i millor!

També vindran els Xics de Granollers, amb la ressaca del seu viatge a Euskadi. Si aconsegueixen moure efectius, segur que ens brindaran els seus millors castells de la temporada.

I per últim, ens retrobarem amb els Xicots de Vilafranca, que arriben en plena lluita per agafar la última plaça de diumenge a la Tarraco Arena. Tot apunta que vindran forçant màquines.

No veig el moment que comencin a sonar les gralles del nostre primer castell. Quin serà encara ho desconec, però serà un castellàs segur. Possiblement portem quatre estructures a plaça que no hem descarregat encara enguany. I fins i tot podríem estrenar un castell que no hem fet mai. Només de pensar-hi…

Però malgrat lo grandiloqüent de la idea, la única veritat és que portem treballant des del mes de febrer per aquest dia i per aquests castells. Hem treballat molt, i a més molt bé. Hem fet la feina i ens mereixem portar a plaça castells com el 2d8f, el 5d8, el pd6 o fins i tot el 7d8. Els tenim i els  volem fer. No hi ha res més a dir.

La diada de diumenge serà el punt més àlgid d’un cap de setmana llarg i intens de festa major. Gaudim-la tots plegats perquè, com diu la odiosa cançoneta aquella: “Este verano lo vamos a petar!”

Ens veiem a la plaça.

La propera actuació que tenim els Marrecs de Salt, no necessita presentació. Almenys per a nosaltres, doncs ja fa molts anys que el mes de juliol marrec passa per Palafrugell.

Un any més, seguirem insistint perquè Palafrugell tingui una plaça castellera amb nom propi. I és que els Marrecs estem molt vinculats a aquest poble. Ja sigui pels palafrugellencs il·lustres que vesteixen o han vestit la camisa Blau Ter, com pels seus gelats d’altura, o com per les grans diades que aquí hi hem protagonitzat.

Diumenge estarem acompanyats de dues colles que es troben en molt bona forma i que dominen els castells de set i mig molt bé. Tant amb els Castellers de Figueres com amb els Castellers de la Sagrada Família, enguany ja hi hem actuat. I suposo que vindran amb aspiracions importants. A nosaltres però, ens toca lluir-nos a Palafrugell. És la última estació abans de rematar  el primer tram de temporada a la Festa Major de Salt i no val a badar.

Arribem a finals de Juliol amb molt bona forma. Amb més castells de vuit que l’any passat. Amb més volum de gent. Amb un tres i un quatre de vuit súper solvents. Amb una torre i un cinc a punt de solfa. I un set i un tres de nou que estan esperant la tardor.

Portem mesos fent molta feina i molt intensa. Ara és el moment de gaudir. De recollir els fruits. De passar-ho bé fent aquells castells pels que tant hem treballat.

El juliol és temps de festes majors, de calor i d’aigua. El juliol és temps dels Marrecs de Salt.

Ens veiem a plaça!

Sembla que ha passat una vida des de l’última diada a Fort Pienc, eh? No sé a tu, però a mi, un sol cap de setmana de descans ja m’ha fet entrar el “mono” de diades i castells. Perquè, desenganyem-nos, no només d’assajos viu el casteller. I més, en el moment en el que estem.  Calor, places formigonades a ple sol, camises suades… què més es pot demanar sinó… CASTELLS?!

I comencem el calorós mes de juliol a Centelles. Una diada organitzada pels Sagals d’Osona. Actuació que els vigatans sempre se l’han pres molt seriosament i on hi han intentat portar els seus millors castells. Un diumenge més amb la colla taronja per anar seguint la seva evolució durant aquesta temporada.

L’altra colla convidada són els Castellers de Berga. Una colla que malgrat la seva joventut, estan a un nivell de castells gens menyspreable. Ans al contrari! És cert que potser no han tingut gaire ressò mediàtic, però la veritat és que porten un molt bona progressió i que aquest any ja han coronat el 2d7. Poca conya! A més, tenen la seva diada d’aniversari a tocar i això sempre fa preveure bons castells.

El primer tram de la temporada comença a arribar a la seva fi. Ens queden tres grandíssimes diades per agafar les nostres merescudes vacances. Però abans hem de rebentar en cadascuna d’elles. És ara o mai. Tot el que hem estat assajant aquests mesos ho hem de treure a plaça durant el més de Juliol. És hora de doctorar-se. Tenim Centelles, Palafrugell i la Festa Major per demostrar que aspirem a més. A un pis més.

És temps d’estiu. Temps de festes majors. Temps de castells!

Ens veiem a plaça!

Aquests dies en què en el món casteller s’ha parlat tant de la rellevància de les places castelleres de la capital, els Marrecs tenim la oportunitat d’anar a actuar a la capital del país. I hi anirem convidats pels Castellers de la Sagrada Família. Una colla en plena línia ascendent que aquesta temporada ja té en el seu sarró la torre de set descarregada.

I els barcelonins sembla que ja estan en disposició de tornar a treure a plaça el 4d8. El seu sostre fins al moment. I sabem que aquesta actuació és molt important per a ells. Així doncs, preparem-nos per veure els millors castells dels amfitrions de la diada.

A més, aquest diumenge tindrem l’honor d’actuar amb una de les colles “mitjanes” que està més de moda aquest primer tram de temporada (això en teoria, perquè tampoc em sorprendria trobar-me els Xicots de  Vilafranca a plaça). Ara bé, se suposa que compartirem plaça amb uns Moixiganguers d’Igualada que van sorprendre el món casteller descarregant un 2d8f ben aviat aquesta temporada. I que, igual que nosaltres, també busquen fer l’assalt als castells de nou pisos. Veurem en quin estat de forma vénen a Barcelona.

I nosaltres? Què farem els Marrecs de Salt? Serem capaços de tancar el mes de juny amb el bon nivell que el vam començar? Podrem seguir amb la trajectòria de castells de vuit que portem últimament?

Se’ns presenta la oportunitat de coronar el nostre “tourmalet” particular del mes de juny. Serà la tercera actuació fora de les nostres terres en tres setmanes. I en portem dues traient a passejar dos castells de vuit a cadascuna. Podrem amb la tercera? Arribarem a sis castells de vuit només al juny? Un 3 de 3 d’aquestes característiques ens deixaria un mes de juliol més que preparadíssim per encarar els castells que estem treballant a assaig i que ja començo a tenir ganes de veure descarregats a plaça.

El juny és la clau, i estem a punt de brodar-lo. Última estació: Fort Pienc.

Ens veiem a plaça!

Aquest diumenge actuem a Avinyó, prop de Manresa, on per canvis d’última hora no actuarem com sí hem fet els altres anys que actuavem a casa dels Tirallongues de Manresa.

Fa divuit anys, quatre colles castelleres de la zona “no tradicional” es van unir per crear la Trobada de les Colles de l’Eix. Estem parlant de finals del segle passat. Les colles del boom de mitjans dels 90 estàvem fent les primeres passes. Buscant el nostre lloc dintre d’aquell món nou i fascinant que era el món casteller.

Les quatre colles ens trobàvem en ple creixement. Ens sentíem fortes, i necessitàvem trobar bones actuacions a la zona nord del país per poder confegir calendaris profitosos per als reptes plantejats.

Les primeres trobades, consistien en un cap de setmana ple d’activitats socials, culturals i esportives, que tenien els seu punt culminant en l’actuació castellera de diumenge (i el ja tradicional castell de germanor). Però el dinar de després, amb els seus corresponents parlaments, i el seu Cant dels Segadors no eren menys importants. Al contrari. Com tampoc eren menors totes les activitats que es feien en dissabte, en conjunt amb totes les colles. Realment era una trobada molt bonica amb un ambient de fraternitat i comunió massa escàs en els últims anys.

D’alguna manera, entenc que la Trobada de les Colles de l’Eix es va convertir en una espècie de diada reivindicativa de la zona no tradicional. Una manera que vam trobar colles no tradicionals de fer-nos notar en el món casteller. A més, entenc que a les institucions implicades ja els anava bé, també perquè va servir per donar un aire més simpàtic a una carretera que, si feu memòria, va néixer envoltada de polèmica i d’un fort rebuig per una bona part del territori. Estàvem fent visible que l’objectiu de l’Eix Transversal d’apropar ciutats abans mooolt més allunyades, era una realitat.

La qüestió és que de tot aquest romanticisme casteller que envoltava la Trobada de les Colles de l’Eix, ja no sé molt bé què en queda, si és que realment en queda alguna cosa. El que sí sé del cert, és que diumenge actuarem quatre colles de nivell similar i que no ens podem despistar si volem anar a fer un bon paper. Potser els Castellers de Lleida i els Sagals d’Osona no estan passant pel seu millor moment, però segur que vindran a Avinyó a donar-ho tot. Per no parlar dels amfitrions d’enguany. Uns Tirallongues de Manresa que, divuit anys després, podrien tornar a portar castells de vuit a plaça.

Nosaltres hem de seguir sumant castells de vuit sí o sí per seguir apropant-nos al gran objectiu d’aquest any. El ritme ja ha de ser imparable. Que d’aquí a quatre dies ja estarem al juliol preparant Sant Jaume!

Ens veiem a plaça!