Escric aquesta crònica en dilluns. I estic cansat. Molt cansat. Ahir va ser un dia mooolt llarg. De fet, ha estat un cap de setmana molt llarg. I no em refereixo a la quantitat de dies festius, que també, sinó a les dues actuacions que hem completat dissabte i diumenge.

Anem a pams. Dissabte actuàvem a Porqueres amb motiu de la Festa Major. La Plaça Major era un descampat al front de la biblioteca, suficientment amagada perquè més d’un Marrec es perdés pel poble i alguns, fins i tot van acabar sense trobar el lloc d’actuació. Semblava que la gent del poble tampoc havia acabat de trobar ell lloc, doncs el públic brillava per la seva absència. I si li afegim el fet que cap de les tres colles va mobilitzar massa efectius, doncs ja us fareu a la idea que l’ambient era més aviat familiar. I així es tradueix en els castells fets per les diferents colles. Els Esperxats van fer 4d6, 3d6a, id3d6, 3d6c. Els Castellers de Santa Coloma, en la seva primera actuació de tot l’any van sortir de plaça amb id3d6, id3d6, pd4xs, 3d6. I finalment, nosaltres vam complir descarregant 3d7, 4d7 i 3d7a.

Un cop finalitzats els castells, vam poder gaudir una estona de l’actuació de Carles Belda i el seu acordió diatònic per celebrar que el Barça ja havia guanyat la lliga i també per treure’ns una mica els nervis de cares a Temps de Flors.

I el diumenge de Temps de Flors es va llevar el dia amb un sol de justícia. Després de tota la setmana plovent, el temps ens havia reservat una bona climatologia pels castells de diumenge. I molts castellers ho vam aprofitar per sortir aviat de casa, doncs una hora bans dels castells ja rem tota una colla concentrats als diferents bars i cafeteries de la Plaça Independència. I sobre dos quarts de dotze els grallers van iniciar un cercavila que ens va portar a tots fins la plaça de Sant Feliu, que ja ens esperava plena de públic.

Després dels pilars de quatre caminats per obrir plaça (el de Sagals va ser més esprintat que pas caminat. Com corrien els tius!) vam començar la primera ronda de castells amb el castell que jo crec que més ens agrada als Marrecs. El nostre emblema. El 3d8. El segon de la temporada!

Si miréssim molt les taules de punts i poc els nostres assajos, podríem pensar que ja havíem descarregat el castell més difícil de la diada, però res més lluny de la realitat. El nostre plat fort no era cap altre que el maleït 4d8. Un castell que històricament i inexplicablement se’ns travessa any rere any. Crec que no enganyo a ningú quan afirmo que el “canguelo” hi era…

Però els assajos, finalment havien estat molt bons. Un castell que portem buscant des del primer dia de la temporada. L’hem perseguit i ens l’hem currat. El castell havia de sortir si o si. Però la combinació Marrecs de Salt i 4d8 implica necessàriament un peu desmuntat (no em pregunteu perquè, però les proves empíriques així ho demostren). Així doncs, peu desmuntat de 4d8 per no trencar amb les tradicions. I per assegurar-nos que tothom està convençut, doncs un altre peu desmuntat! I com que tothom sap que el tercer peu va amunt, vam encarar el castell sabent que difícilment el tirarien avall. Amb els nervis més calmats després de complir amb els rituals Marrecs, vam poder descarregar un 4d8 molt maco, que demostra la bona feina feta als assajos.

La tercera ronda ens deixava la nostra quarta torre de set de l’any. Jo crec que una mica més treballadeta que les anteriors, però que no deixa cap dubte que aquesta estructura està demanant un pis més a crits. Vano de 5 i cap a dinar hi falta gent!!!

Els Xics de Granollers, que van veure condicionada per la pluja la seva Diada de l’Ascensió de diumenge passat, van venir amb tota l’artilleria a punt. Volien treure’s el regust agredolç de la setmana passada, on no van poder anar a màxims, i a fe de Déu que ho van fer. Obrien plaça amb tot un 2d7, sens dubte una declaració d’intencions en tota regla. Al igual que nosaltres, els Xics es van reservar el 4d8 per la segona ronda, castell que van demostrar quer tenen molt ben assumit. Xics acabaven la seva actuació amb un 5d7 sense més complicacions.

La tercera colla en ordre d’actuació van ser els Sagals d’Osona. Una colla que aquest any no està visquent els seus millors moments. Venien després de patir canvis interns dins la seva estructura i amb cap de colla en funcions. Malgrat les circumstàncies que els precedien van poder completar una molt correcte actuació amb 3d7, 5d7 i 4d7. Qui es pensi que els Sagals ja han dit la última paraula aquesta temporada, està molt equivocat. Descartar una colla com aquesta tant aviat seria tota una imprudència. Segur que en breu en tornarem a sentir parlar.

En fi, una diada que ens permet tornar a somiar. Que ens obliga a encarar l’actució de diumenge vinent amb les expectatives al màxim. Una actuació que ens tornar al camí dels castells de vuit, que n’hem de fer molts si volem seguir creixent i mirant amunt.

Ens veiem per les places!