M’ha costat gairebé dues setmanes començar a escriure aquest article. En primer lloc, perquè com ja us podeu imaginar, no és la crònica de la Plaça del Vi que jo volia explicar. A més, no negaré que l’última crònica de la temporada em provoca un cert sentiment de nostàlgia.

Segur cadascú de vosaltres haurà viscut aquest 2016 Marrec a la seva manera. Però si us haig d’explicar com l’he vist jo, només us puc dir que per mi ha estat com una història d’amor. Un any viscut en el que m’he tornat a enamorar de la meva colla. Una temporada per redescobrir uns Marrecs en alça on els somriures corrien pel local i les persones eren càlidament rebudes pels castellers de l’assaig.

Durant aquests dies he reflexionat bastant al voltant de la temporada que hem viscut plegats. Penso on vaig deixar la colla fa pocs anys i on és ara en aquest el seu 20è aniversari. I no deixo de fregar-me els ulls. És com un somni col·lectiu que es va materialitzant gràcies a la força de la gent que se’l creu. En definitiva, gràcies a l’amor que tots sentim per aquesta colla.

Com us deia, he sentit aquesta temporada com una novel·la romàntica entre la meva colla i jo. Però desenganyem-nos, l’autor de la novel·la no va preveure el romàntic final que tots esperàvem. La típica escena en què la parella es troba a punt de culminar el seu festeig. I quan ja tot anava rodat, entren a plató uns convidats inesperats que ho engeguen tot a rodar. Merda de final, òstia!

Però la sort per nosaltres, és que la vida dels Marrecs més que com una peli, és com una sèrie. I és cert que aquesta temporada no ens ha deixat el final que tots volíem, però un capítol no podrà eclipsar tot un any per emmarcar. I sabem del cert que aquella escena romàntica que tots estem esperant arribarà la temporada vinent. Perquè la relació que hem creat és sòlida. I com en tota bona història d’amor, la relació no farà sinó enfortir-se davant les dificultats que imposa el guió.

La veritat és que no vull entrar en gaires més detalls sobre el diumenge de Plaça del Vi. Ha estat una Festa Major on els Marrecs hem set els protagonistes de tot un cap de setmana llarg. Amb tres actuacions d’altíssim nivell. Alguna d’elles, com la de la Catedral, única i espectacular. Podem i hem de sentir-nos ben orgullosos de tot el que hem fet aquests dies, perquè no és gens fàcil. Acabem el 2016 sense cirereta, però ningú pot dubtar que estem a dalt de tot.

I certament hem tingut un final agredolç per una temporada de somni. Però és un somni del que no vull despertar. Una història d’amor que continuarà l’any que ve amb ganes i energies renovades. Amb nous protagonistes i noves històries que ens faran seguir creixent. Continuarem perseguint els nostres anhels amb forma de castells. Tornarem a viure i a conviure plegats les mil aventures que signifiquen formar part de la gran família dels Marrecs de Salt. Quin luxe, tu!

Fins l’any que ve!