La diada marreca es presentava al calendari com una diada assenyalada,  amb grans expectatives; una diada a casa, on podíem moure una bona quantitat de gent per fer castells de màxims. La situació, per això, no va jugar a favor nostre. Per començar, la diada estava programada pel dia 1 d’octubre. Evidentment, després de conèixer que aquesta era la data proposada pel referèndum per la independència, la colla va decidir passar-la a dissabte perquè tothom pogués anar a votar amb “tranquilitat”. En segon lloc, degut a les incidències que van passar durant la setmana a Catalunya, una de les dues colles convidades, els Castellers del Poble Sec, van veure’s obligats a renunciar a actuar, per no poder assegurar uns mínims i per manca d’efectius. Així, finalment, només ens van acompanyar els Sagals d’Osona. Per últim, com si no fós poc, el diumenge a la tarda es va posar a ploure, pel que vam haver de traslladar l’actuació al nostre local enlloc de a l’escola de la Farga, on la diada havia de tenir un to reivindicatiu per defensar la democràcia.

Malgrat tot, els Marrecs no ens rendim fàcilment, i vam encarar la diada amb ganes i amb reptes per complir. Ens vam acompanyar els nostres amics d’Osona, qui també va haver de rebaixar el nivel respecte la semana passada.

Els Sagals van obrir d’un 5d7 lleuger amb molta comoditat. A segona ronda van afrontar el 3d8, castell que va presentar molt bones mides i que no va patir en cap moment, com ja ens tenen acostumats aquesta temporada. Per acabar, van fer un 4d7 amb canvis a tronc en vistes a un 4d8 renovat. Van tancar la diada amb un pilar de 5. Una actuació per sumar, treballar amb comoditat i fer colla.

Els Marrecs, després d’un intent desmuntat de 4d8 la setmana passada a Roda de Ter en 3a ronda, vam arribar a la conclusió que el castell difícil és la nostra millor arma per obrir la diada. Així, vam apostar per sortir de 4d8 que, (i no m’agrada dir-ho així, però estareu d’acord amb mi) sorprenentment, va tenir una execució perfecte, al qual no estem acostumats. Mantenir unes bones mides fins la descarregada, la rapidesa de la canalla, serenitat i confiança van ser claus per descarregar-lo amb èxit. Fins i tot podria dir que va ser el castell més maco que vam fer aquell dia. A segona ronda vam fer el nostre castell insígnia, el 5d8, ni més ni menys que el 12è consecutiu completat amb èxit, amb alguna cosa a millorar però resolt amb molta comoditat. Per últim, vam sumar un altre 3d8, per no perdre costum. Vam acabar amb dos pilars de 5 per tancar la diada. Després tota la colla es va desplaçar fins a la Farga, on vam fer dos pilars de 4 a dins i dos més a fora de l’escola.

Així doncs, una diada que es plantejava difícil a nivell logístic i que va haver de superar molts obstacles per tal de dur-se a terme, però que finalment es va desenvolupar amb normalitat, i de la que vam sortir, aquesta vegada sí, amb els deures fets.

Fins la propera!