La diada de diumenge passat a Mataró arribava amb unes expectatives tant elevades com les incògnites que l’acompanyaven. Venim d’un maig on hem cremat etapes i superat castells pràcticament sense adonar-nos-en. Diades a casa com l’Aniversari o Temps de Flors, i d’altres actuacions properes i importants com la Trobada de Colles Gironines ens han donat un ritme gairebé vertiginós.
El problema és que després de Temps de Flors (14 de maig) no tornarem a actuar a Girona o Salt fins a Sant Jaume (23 de Juliol). Així doncs, ens trobem encarant un juny plens de testosterona, amb l’ego ballant pels núvols… i cap actuació a casa! Seríem capaços de mantenir la trempera. Se’ns desinflaria la cosa i hauríem de passar-nos mig estiu per tornar-la a pujar? Apareixien les primeres ombres de dubte. La junta i la tècnica havien muntat un més de juny amb tres actuacions de luxe, però totes fora de la nostra àrea d’influència. Amb lo que ens ha costat als Marrecs sortir sempre de les nostres terres! Podríem?
Evidentment sí. Perquè aquest any està escrit amb color Blau Ter. I si ens diuen que hem d’anar a l’Aniversari dels Capgrossos de Mataró a fer la tripleta, doncs hi anem i la fem. Sense pensar que tot just fa dos anys portàvem per primer cop un castell de vuit en aquesta actuació.
A més a més, els castells també es van encarregar de desmuntar alguns dels interrogants que pesaven sobre seu. El 3d8 de la primera ronda, va fer aquella passeta endavant que li demanàvem per encarar aviat i amb garanties el nostre gran repte del 2017. La torre de vuit folrada de la segona ronda, que ja és la tercera descarregada seguida d’enguany (i a més de juny!) va demostrar que també es pot treballar una mica sense que ens entri un atac d’histèria a tot el personal. I el 4d8 de la tercera ronda, sense arribar a ser un quatre maco, es va mostrar molt més sòlid que els anteriors d’enguany.
I és que actuar al costat de colles com els Capgrossos de Mataró o els Castellers de Sants, ens motiva (per fi!). Poder estar a l’alçada en diades com aquestes és donar ales al nostre ego perquè voli fins on vulgui. Perquè si nosaltres vam fer tripleta de vuit (3d8, 2d8f i 4d8), els borinots van fer exactament el mateix. I per la seva banda, els Capgrossos van canviar el 3d8 per un 3d9f que, ni molt menys, semblava el primer que feien aquest any. 4d8, 3d9f i 2d8f pels amfitrions. Una diada atractiva, solvent i ràpida, molt ràpida. Espectacle casteller 100%!
Sembla que aquest any no tenim límit, que cada repte que ens proposen el fem petit en un no res. Volien passejar la tripleta al més de juny i ja ho hem fet. I lluny de frenar, ja estem esperant a veure si traiem també la catedral. En volem més i més. Perquè somniar és gratis. Perquè els gironins i gironines, precisament aquest cap de setmana, podem donar fe que els somnis, per grans que siguin es poden fer realitat. Dilluns, mentre esperàvem per fer els pilars en honor a l’ascens del Girona FC, els Marrecs no podíem evitar pensar que potser no seran els únics de la zona que enguany pugin de categoria.
Si dilluns es sentia a Girona “si si si, el Girona ya està aquí”, aviat se sentirà “si si si, els Marrecs ja estan aquí”.