No heu tingut mai la sensació aquella de quan et lleves un matí i, per algun motiu que no saps identificar, abans de posar el peu a terra ja vols que s’acabi i que demà sigui un altre dia? Doncs un sentiment molt semblant és el que planava avui per Granollers. Desenganyem-nos, hi ha diades que des del  minut zero ja veus que no seran lluïdes. A vegades val més no jugar-te-la i tirar d’ofici per saldar una actuació plujosa i d’ambient enrarit.

Al matí ja plovia, i no ho ha deixat de fer en cap moment. Hem hagut de canviar l’estampa de La Porxada per uns castells indoor en un local on els castellers ens havíem d’anar aplaudint entre nosaltres per donar un mínim d’ambient a l’espai.

Aquestes circumstàncies tant anòmales han fet que abans de començar els Xics de Granollers ja haguessin descartat el que ha estat el seu millor castell de la temporada. El 2d7. I també tenen el 4d8 bastant a tocar, em comentaven, així que és possible que els veiem prémer l’accelerador diumenge vinent a Girona. Qui hagi estat a plaça entendrà lo intel·ligent de la decisió presa per la tècnica de Xics. Han solventat la papereta amb una prou bona actuació de 5d7, 4d7a, 4d7 i vano de 5. El cinc ha tingut algun moment d’incertesa que han sabut redreçar amb molta professionalitat. Per la resta, poca cosa més a destacar.

Els Castellers de Terrassa en canvi, s’han hagut de topar amb la crua realitat als nassos. Fent gala d’una ambició envejable i demostrant que se senten en un moment molt fort, no han volgut rebaixar el seu programa d’avui, que passava per descarregar el seu primer 3d8 de la temporada. I han obert plaça amb convicció, descarregant la torre de set. Una estructura que enguany tenen molt per mà i que podria portar més teca a final d’any. Però avui no era el dia. Avui no es respirava un ambient de grans reptes. Més aviat al contrari. Així doncs, el 3d8 que han encarat en segona ronda l’han hagut de desmuntar amb dosos col·locats. I és d’admirar que els tius no han defallit i hi han tornat, però amb idèntics resultats que la prova anterior. Finalment, 5d7, 4d7 i pd5 per assumir el dur bany de realitat.

I nosaltres, que a voltes ja tenim el rollo de “yo me lo guiso y yo me lo como”, hem vingut amb les pretensions ja rebaixades de casa. I a la vista de com ha anat el dia, doncs casi que millor per la nostra tècnica que no ha hagut de passar pel tràngol de variar el programa de castells sobre la marxa. Les baixes, i la última prova del 4d8 sobre pinya de divendres, ja ens havien descartat qualsevol opció d’intentar un castell de vuit. Entre mig desmotivats que ja veníem per no poder fer vuits i el dia que no s’ho ha currat gens, doncs ja us podeu imaginar… Això sí 5d7, 2d7, 4d7a i pd5 cap a la saca. Malgrat tot, hem sortit de plaça amb el cap ben alt. Ara, a esperar que la màgia de Girona i del Temps de Flors ens brindin un bon dia pel proper diumenge i els castells de vuit tornin a rebrotar.

Ens veiem per les places.