Portem uns mesos on s’està fent molt i molt difícil parlar de castells. Vivim instal·lats en un Dragon Khan d’emocions i incerteses que poc marge de maniobra ens deixen en el nostre temps lliure.
Hem anul·lat assajos i actuacions, d’altres els hem mogut de dia. Ens ha costat déu i ajuda omplir el local. I així, sortejant entrebancs setmana rere setmana ens hem plantat un any més a les portes de Sant Narcís.
I ara ve quan un servidor, davant del 3/24 mentre escric aquestes línies, us ha de dir que us centreu en els castells. Que comenceu a visualitzar el 3d9f que farem diumenge. Perquè els carrers seran sempre nostres, si, però la Plaça del Vi també. I no és conya!
I vull aprofitar aquesta prèvia per dir que aquests dies em sento molt content de poder formar part d’un col·lectiu com el món casteller. Colles implicades amb la societat que les envolta, actives i plenes de vida. Perquè fer castells també és una manera de fer país. Som una peça més en aquest meravellós engranatge que constitueix el teixit associatiu català. Som cultura popular, Patrimoni de la UNESCO. I és per tot això que en aquests temps volàtils, activitats com la nostra es fan més necessàries que mai. Per nosaltres els castellers i també per la gent que ens envolta.
Passi el que passi, el proper diumenge serà Sant Narcís, patró de Girona. I ho celebrarem amb tres actuacions castelleres úniques. Les últimes de la temporada. Les nostres. La traca final. I vam aprendre que els castellers no només anem de festa, sinó que som i hem de ser la festa. Aquest any, més que mai. Cada dia. A cada plaça. A cada aleta.
Tenim la sort d’haver estat uns alumnes aplicats durant el primer tram de temporada. I tota aquella feinada ens ha permès arribar a aquestes dates amb els deures fets i sense cap urgència castellera. Només ens queda brindar a la Plaça del Vi el castell que l’any passat no els vam poder donar. La gent de la plaça s’ho mereix, i nosaltres també.
Visquem aquests dies històrics, gaudim de les festes. Fem gaudir als nostres veins i veines de la festa. És la nostra hora. Demostrem qui som i de què som capaços. Coronem els castells junts, patim i gaudim plegats com la familia castellera que som. Unim-nos en la nostra diversitat. Fem que les places siguin nostres, de tothom. Parlem de vida. Siguem vida. Siguem nosaltres. Siguem els Marrecs.
VISCA ELS MARRECS DE SALT!
VISCA LES FIRES DE SANT NARCÍS!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Aquí us passem el directe: