Llegia un tuit d’una persona de la colla que deia: un diumenge tonto…  ens plantem a Figueres i la fem molt grossa.. Doncs sí, sembla que anar a Figueres (diu la història) se’ns dóna força bé.

En motiu de la festivitat de Sant Pere,  el diumenge ens vam reunir quatre colles a la magnífica vila de Figueres. Allà ens hi vam trobar els Xerrics d’Olot, els Esperxats del Pla de l’Estany, els amfitrions, els Castellers de Figueres i nosaltres, els Marrecs. Tot i que feia un dia força calorós, allà a la rambla sota la fresca dels arbres hi vam estar d’allò més bé. I tot i que no hi havia massa públic i que la diada es va allargar un pèl massa, pel meu gust, va ser un bon matinal de castells.

Els primers dels que parlarem seran els de la camisa lila. Els locals van fer una bona diada de castells de 7 i mig. Van obrir plaça amb 3pd4 on en un pilar hi van desplegar una bandera. Un detall d’aquells que personalment em posa la pell de gallina. La resta, castells més que dominats pels liles: 5d7, 3d7a i 4d7a. Un pèl d’èpica amb el pilar del 3a, però sense història. En general, una molt bona diada i esperem que properament puguin fer passos endavant amb el 7d7 o la td7. Van tancar la diada amb un pd5c. Esperem que l’incident no tingui més trascendència i que no impedeixi l’excel·lent  trajectòria que porten els Castellers de Figueres. Endavant i força!

A plaça també hi vam estar acompanyats pels Xerrics d’Olot. Els nostres fillols no van venir a màxims però tampoc van decebre. Van venir a fer una diada més que correcta. Van obrir amb un pd4 i van continuar amb el 4d7, el 3d7 i el 5d6. Tornarem a trobar-nos amb els Xerrics per festa major i de ben segur que vindràn a portar-hi bons castells. Sempre és un plaer actuar amb els Xerrics!

La companyia dels nostres altres fillols sempre és agradable també i és que també vam compartir plaça amb els Esperxats. Els Esperxats venien justets d’efectius, ja que s’apropa les seves vacances, però tot i això van portar una diada de 3 castells de 6. Castells molt macos i solvents. Van portar el 4d6, el 3d6a i el 3d6. Personalment m’agradaria destacar el 4d6. Molt parat. Serà que els de la camisa blauverda tenen alguna cosa en ment? O potser que jo m’estigui imaginant vídeos i fotos de 4d6n? 😉 Veure’m com acaba la temporada dels de la camisa blauverd i si poden fer l’assalt a les construccions de 7 pisos.

Per últim, quedem els Marrecs de Salt, que no vam pas anar a fer turisme a Figueres. Així sense més, vam anar a fer-hi la millor diada de l’història. I sí, podem debatre si voleu (eh, Xiqui?) que comptar punts mola o no mola, si la puntuació no s’ajusta a la realitat o la dificultat o el que volgueu. El cas és que diumenge ens vam plantar a Figueres i vam fer-hi dos castells de 8 i mig. I poseu-hi els punts que vulgueu i sumeu-los de les mil maneres que vulgueu, però.. QUINS CASTELLACOS! Com mola anar a per les places a passejar la torre i el 5. A més, quina torre i quin 5, escandalós. Com diu la “Núria”, estem allà on volíem i COM volíem. Però si em permeteu el meu punta de vista, aquesta sensació de treure bons resultats de la feina ben feta, té més valor que qualsevol puntuació.

Dit això, per si alguna persona no ho sap, els Marrecs vam obrir amb 3pd4, 5d8, td8f, 3d8, pd6c i 2pd4. Vam obrir la ronda de castells amb un 5d8 molt parat i molt maco. La sensació amb el 5 és bona i es nota que hi tenim molta confiança. Obrir de 5 ens va bé. A segona ronda vam continuar amb la torre. Va costar trobar la quadratura, vam desmuntar fins a 3 peus, però a la quarta (la quarta sempre va la vençuda no?) vam trobar la mida. I la mida era boníssima i vam fer una molt bona torre de 8 amb folre. Paradeta a la línia de la de colles gironines i la de temps de flors. Per últim vam concloure els castells amb una postal: el 3d8. Dels millors que hem fet. Va acabar amb crits d’un pis més.. però, SENSE PRESSIÓ. Vam intentar posar la cirereta amb el pd6, però aquest va quedar només en carregat. Veure’m qué ens depararà el pilar més endavant…

Doncs au, sense pressió, ens toca unes setmanes de molt d’assaig i una actuació a Palafrugell on segur que si som molts, farem grans castells. Aquest juliol ha començat de manera molt intensa, i de ben segur que acabarà amb grans sorpreses! Jo, no m’ho penso perdre!

I tu?

Au doncs,
Petons a tots!