Després d’uns anys de no aparèixer en escena, aquest diumenge passat a Quart vam recuperar la Trobada de Colles Castelleres Gironines. Recordo les primeres que havíem fet a Besalú (no fa 10 anys, però gairebé). Ens ajuntàvem els Castellers de Figueres, els Xerrics d’Olot i els Marrecs de Salt i ja era suficient per dir-li Trobada de Colles Castelleres Gironines. Vam repetir l’experiència quatre vegades (diria que en alguna edició ens havien donat de dinar i tot) i finalment es va desestimar la idea.

Aquest any, amb l’excusa del 20è Aniversari de Marrecs, s’ha decidit reeditar la trobada. Ara bé, això de les tres colles a la província ja ha passat a la història. Avui dia ja en som SET, de colles convencionals! (bé, en realitat sis, i una més que encara està en formació).

Vam canviar Besalú per Quart, que té una plaça de l’Ajuntament de bones dimensions i molt acollidora per una diada d’aquestes característiques. A més, la pluja va tenir el detall de no fer acte de presència fins haver acabat el dinar i tot, cosa que sempre és d’agrair.

Haig de dir que vaig gaudir molt de veure i viure una jornada tant castellera a terres gironines. Érem moltes colles, molts castellers i sobretot molt bon ambient de germanor i de ganes de fer coses. Una diada diferent, és cert. Però no per això una actuació menor. Ni molt menys! Doncs la 5a Trobada de Colles Gironines es va mostrar com una diada important per a totes les colles, fet que em fa ser optimista de cares a la continuïtat de l’experiència.

A nivell de castells, tant Xerrics d’Olot (5d6, 3d7, 2d6, pd5) com Minyons de Santa Cristina (3d6, 2d6, 4d6, pd4) van ser les úniques colles que van complir el seu programa al peu de la lletra. Moltes felicitats, perquè van protagonitzar una gran actuació.

Els Castellers de Figueres (3d7, 5d7, i7d7, 4d7, vano de 5) i els Vailets de l’Empordà (4d7a, i3d7a, 3d6, pd5) van haver de deixar un castell cadascuna en intent i això els va obligar a rebaixar pretensions, tot i que venien amb molt bones perspectives. Esperem que aviat recuperin les sensacions positives que portaven.

Per la seva banda, els Esperxats de l’Estany (4d6, id5d6, 3d6, pd4) no van poder amb el 5d6 i el van acabar desmuntant i descartant.

I els Castellers de les Gavarres, que encara són colla en formació van fer 3d5a(net), id2d5, 2d5, 3d5(net), pd4. Esperem que en breu puguin començar a portar castells de sis i rubricar així una actuació amb tres castells sencers i pilar.

Pels Marrecs de Salt (3d8, 2d8f(c), 4d8, 2pd5) la diada  va ser una mica com un gran pastís sense cirereta. Una bona jornada però sense traca, tu… No sé, com un partit guanyat però sense sumar els tres punts… I és que hem de reconèixer que en aquesta colla portem bastant malament tot lo que seria el tema de les caigudes. I la torre de la 2a ronda, per més carregada que estigui (perquè, debats inútils a banda, està CARREGADA), no deixem de sentir-la com una punyetera caiguda.

Un detall important d’aquesta actuació, també va ser el vano de cinc que van fer els Castellers de Figueres, ja que el pilar de cinc no anava amb el color lila tradicional de la seva colla. Anava amb el color taronja dels Castellers de l’Albera. Un homenatge a la que va ser la primera colla castellera de tota la província de Girona (1995-2002).

Després de tants castells, la diada finalment va acabar amb un dinar de germanor i animació infantil ( i no tant infantil) a càrrec d’un tal Jaume Barri (no comments).

Ara bé, el temps i la història diran que ahir va ser el primer cop en tot l’any que vam portar tres castells de vuit pisos a plaça. I això té mooolt de mèrit. És el dos de vuit que hem aconseguit coronar, més matiner de la història. Ahir aconseguíem la tripleta més matinera en 20 anys de vida que tenim. I això ja no ens ho treu ningú. A més de maig ja portem mitja dotzena de castells de vuit!!! En definitiva, que tenim motius de sobres per estar contents, orgullosos i satisfets amb la feina feta diumenge passat. Ara només queda ajustar algun que altre detallet i descarregar-la quan abans millor. Demostrar al món casteller, i sobretot a nosaltres mateixos, que podem descarregar la torre de vuit amb folre. I quan abans millor, que l’espera sempre fa entrar dubtes…

                  

Ens veiem per les places! (la propera, a Mataró).