Aquest ha estat un d’aquells caps de setmana que semblen que no s’hagin d’acabar mai. Quan tornava a casa després dels castells de la Diada, em sentia cansat, de fet em sentia completament exhaust. Gaires setmanes com aquesta, i ens recullen a tots amb pinces!

Ara bé, diria que l’esforç ha pagat la pena. Primer, perquè el curs de twitter organitzat dissabte al matí ha portat més marrecs i marreques a la xarxa, i això sempre és d’agrair. A més dissabte a la tarda vam tornar a fer una molt bona actuació a Olot. I a més a més, diumenge vam poder ser amfitrions d’una preciosa jornada reivindicativa a la nostra Vila de Salt, la qual va  respondre amb boníssima nota la confiança que se li va donar.

Però, parlem de castells. De les Festes del Tura d’Olot, que un any més ens rebien per participar de la seva diada castellera.

Aquest any, els Xerrics d’Olot  venien amb unes expectatives molt altes. Per primer cop en la seva història, es plantejaven tres castells de set en una actuació, doncs volien estrenar el 4d7a.

Després dels pilars d’entrada, els amfitrions van començar la diada descarregant el 3d7. Un castell que aquest any tenen molt segur i que van defensar molt bé, malgrat la rengla quedés molt estirada al moment de descarregar. I era en la segona ronda que s’havien d’enfrontar al gran repte del 4d7a. I ho van fer per dues vegades. Però en les dues ocasions el castell va acabar en intent desmuntat. Després d’un any tant bo, els garrotxins no volien arriscar ni un pèl, i van extremar la prudència desmuntant el castell. Van acabar amb 4d7 i 2d6. Dos castells que van descarregar sense problemes i que evidencien que aquesta pantalla de castells ja la tenen més que superada. El 4d7a, arribarà més aviat que tard. Feia bona pinta.

També hi actuaven els Castellers de Figueres, tot i que si heu llegit la prèvia d’aquest cap de setmana, haureu llegit que venien els Xics de Granollers (als quals vull felicitar pel seu 2d8f), però es tractava d’un error del nostre calendari. Total que els Castellers de Figueres van venir sense una gran quantitat d’efectius i van plantejar una actuació de 3d7, 3d7a(c) i 4d7. La llàstima és que el castell amb agulla només va quedar en carregat, en caure el pilar a la motxilla de sortida. Malgrat l’incident, els empordanesos van demostrar que tenen aquests castells molt i molt per la mà.

I els Marrecs de Salt que arribàvem a la garrotxa amb una certa sensació de que estàvem allargant les vacances més del que voldríem. Una sensació que ens hem tret de sobre, doncs vam descarregar una molt bona actuació amb 5d7, 3d8 i 2d7. Si bé no vam desplaçar tantes camises com hauríem volgut, vam tornar a recuperar les bones sensacions i la confiança que necessitem per encarar amb garanties aquest final de temporada tant apassionant que ens espera. Tres castells que tots ells demanen un pis més quan abans millor.

Content, orgullós i satisfet per aquests dos dies. I sense massa temps per pair-ho, comencem una altra setmana clau d’aquest setembre, que acabarà diumenge vinent  actuant a Sant Cugat.

VISCA CATALUNYA!

Ens veiem per les places!