Lo primer que  ens vam trobar en arribar a Centelles, va ser que l’actuació es retardava 30 minuts. Això ens va anar bé per poder deixar temps a que els del bar anessin a buscar el cafè a Colòmbia i tornessin per fer-lo. Superat l’entrebanc, l’actuació castellera començava gairebé una hora més tard del previst.

Tot estava resultant molt estrany abans de començar, però tanmateix havíem vingut a fer castells i això és el que pensàvem fer.

Així doncs, les colles entràvem en escena amb uns clàssics pilars d’entrada. Els amfitrions de la diada, els Sagals d’Osona (again) i els Castellers de Berga en van fer un parell. Però els Marrecs de Salt vam voler demostrar que els dimecres molen i sense massa vergonya ens vam marcar la vacil·lada de fer  tres de pilars d’entrada.

Finalment vam poder començar una jornada castellera que en realitat va passar prou ràpida un cop iniciada. Els Sagals van obrir amb un 5d7 que ja tenen més que superat, tot esperant el plat fort de la segona ronda.

Ha estat un inici de temporada molt complicat pels de Vic, però la segona ronda de Centelles marcarà un punt d’inflexió en la seva temporada, doncs van descarregar la torre de set amb molta seguretat i sota un esclat de joia carbassa.

Suposo que quan va començar la 3a ronda encara estarien amb l’eufòria o les canyes de la torre, ja que van haver de desmuntar un 4d7. Però va ser només una anècdota que van resoldre descarregant tot seguit un molt bon 3d7. Vano de 5 per acabar i a celebrar-ho.

Els berguedans van arribar a Centelles marcats per les poques camises que portaven, però haig de dir que van deixar molt bones sensacions a plaça i van demostrar perquè amb només quatre anys ja estan on estan. I ho van deixar clar ja a la primera ronda, on van plantar un 4d7 lleuger, prova evident de 4d8 sense el pis de segons. Amb una diada condicionada per la disponibilitat de recursos i amb la feina feta només començar, els de Berga van acabar assegurant un 3d7 i un 4d6a en 2a i 3a ronda respectivament. Pilar de 5 per acabar i a esperar la seva diada d’aniversari. Molt bona impressió d’una colla amb la que m’agradaria tornar a compartir plaça.

Els Marrecs actuàvem en segona posició, però he preferit deixar-nos pel final de la crònica, que sempre dona “catxé”.

Després de la “marcada de tita” dels pilars, la tècnica va complir fil per randa amb el que s’esperava d’ells i van cantar una “classiqueta marreca” amb el mateix ordre i tot que l’última vegada. És a dir, que per no perdre les costums, vam obrir de 3d8. Un castell que finalment ens tornava a quedar bonic, després dels últims, que s’havien hagut de treballar. I potser amb massa confiança vam encarar el 4d8 i el 5d7, que els vam descarregar, sí, però macos quadrats i tranquils… doncs no. Més aviat al contrari. En fi, dos pilars de 5 i a descansar que la traca final ja és aquí!

Ens veiem per les places!