La última de les excursions del mes de juny ens va portar a la gran capital. Concretament al barri de Les Corts. Territori tradicional dels Castellers de Barcelona, conquerit enguany pels Borinots, que van treure tota la cavalleria per portar-hi el seu primer castell de nou de la temporada.
Seguint la tònica dels últims dies, feia una calor d’espant. I per acabar-ho d’adobar, la zona on es feien els castells, era just on més picava el sol. Així doncs, la línia que marcava l’inici de les zones d’ombra (que alguna n’hi havia) semblava una tanca que separava el públic dels castellers.
Una setmana més, els amfitrions de la diada van declinar obrir plaça, degut a que algun casteller havia tingut un contratemps i arribava tard. L’honor d’obrir plaça va recaure en els Nens del Vendrell, que van decidir sortir “amb la manilla de cara”, o el que és el mateix, el 2d8f. Un castell que enguany els hi havia portat problemes i que van saber resoldre amb molta mestria. 4d8 i 3d8 en segona i tercera ronda, per acabar fent-nos molta enveja sana amb un pilar de sis preciós.
Els Castellers de Sants, degut als retards, van canviar i van obrir de 4d8 per fer temps mentre els hi arribaven tots els efectius. Un castell de mides i execució excel·lents. Sembla mentida que els 4d8 es puguin fer tant bé, oi? En segona ronda, els borinots van plantar la seva bandereta al districte de Les Corts descarregant el seu primer 3d9f de la temporada. Un castell que va anar un pèl tremolós, però que es va mantenir ferm en tot moment. Felicitats! Els de Sants van acabar amb la torre de vuit folrada, que aquest cop sí que la van haver de treballar força. Ara, van demostrar que tenen molt d’ofici i que tenen l’estructura super controlada.
Als Marrecs ens tocava posar punt i final a un més de juny d’alta intensitat. Tres sortides seguides en tres diumenges consecutius, i amb la tècnica forçant la màquina per portar-nos al màxim nivell possible. A Barcelona tocava portar una nova tripleta. Retrobar-nos amb aquesta torre de vuit que la setmana passada vam descartar per centrar-nos en la catedral, i retrobar-nos també amb el 4d8, que a Vic ens havia tornat a quedar en 2id.
Deures pendents i les forces justes. Però l’actitud i les ganes, afortunadament estaven intactes. Fidels a les nostres tradicions, vam obrir amb un bon 3d8. Ni molt menys el millor de l’any, però es va mostrar molt segur i el tremolí es va mantenir controlat. Seguim donant-li forma per pujar-lo un pis! La torre de vuit tampoc va ser gratis, i la gent del tronc va haver de tirar de galons i experiència perquè la feinada de la soca (la primera soca a l’antiga de Marrecs!) i el folre no se n’anessin en orris. Una més cap al sac! I per acabar, vam deixar el nostre via crucis a tercera ronda. Un 4d8 que va pujar amb mides molt i molt correctes, però que a partir de la carregada va entrar a la “nau del misteri” d’en Xic i les formes van desaparèixer de cop. La descarregada es va haver de treballar de valent, però aquest cop la sort i l’orgull ens van acompanyar per descarregar-lo. Algun dia n’aprendrem!
Acabem un mes de juny ple d’emocions. Amb dues tripletes, un 5d8, actuant amb colles com Sants, Capgrossos, Nens o les colles de l’Eix. Un mes de juny on hem fet un pas endavant com a colla. Hem trencat tòpics massa arrelats en aquesta colla com que no movem gent per sortir de Girona, o com que Barcelona ens queda massa lluny per portar-hi grans castells. Cal seguir creixent i seguir aprenent que junts ho podem tot, que les males costums estan per trencar-les i que la història serà la que nosaltres escriguem.
I ara a descansar i a gaudir de la Revetlla de Sant Joan, que el mes que ve sí que serà d’autèntic Rock n’ Roll!!!