És cert que aquella plaça de Bescanó on actuem no sembla la més acollidora per portar-hi castells. I també és molt cert que actuar un diumenge a les 16h de la tarda no és l’horari més habitual per a una colla castellera. I si a tot això hi sumem que gairebé cada any la pluja fa el seu acte de presència, algú podria caure en l’error de pensar que estem davant d’una actuació cutre a la que fot mandra anar-hi… però res més lluny de la realitat!

I és que nosaltres som els Marrecs de Salt, i això és la Fira de l’Embotit de Bescanó. I per més que al sud del Llobregat se’ls hi puguin posar els pèls de punta, aquesta Diada és tradició castellera en estat pur. Una actuació castellera que, al igual que la colla, va creixent any rere any. Un pal de paller en les diades del primer tram de temporada a terres gironines.

Aquest diumenge ens trobàvem a Bescanó tres de les colles del nord. La Colla Castellera de Figueres, els Esperxats de l’Estany i com no?, els Marrecs de Salt. I per recuperar una tradició que l’any passat s’havia perdut, vam tenir una estoneta de pluja just després dels pilars d’entrada.

No us negaré que vaig tenir el meu moment de “canguelo” mentre buscava un lloc a aixopluc. I si havíem de suspendre l’actuació? I si la tècnica decidia canviar els plans per assegurar? I si tiràvem endavant amb el programa previst i els nervis o la falta de concentració ens jugaven una mala passada?

Però la pluja va escampar ràpid, i més ràpid encara van marxar tots els dubtes quan vaig veure aquell 5d7 de postal plantat davant dels meus morros en la primera ronda de castells. Ja és el tercer 5d7 de la temporada i el castell comença a demanar més canya.

Però els reptes venien a segona i tercera ronda. Tocava estrenar dues estructures noves, i no precisament menors. Al contrari. El nostre segon castell va ser el 3d8. El nostre buc insígnia dels darrers anys es va mostrar impecable, talment com si no haguéssim fet ni un dia de vacances.

L’altre castell que encara no havíem fet mai a Bescanó era la torre de set. Un castell que, no us enganyaré, em va fer patir una mica més que el 3d8, però perquè la torre és la torre i vulguis que no, sempre té aquell punt de fragilitat que et fa entrar el cuquet en les primeres que fas cada temporada.

La nostra diada la vam tancar amb dos pilars de 5 simultanis, un fet també inèdit encara en el 2017. Un pas més.

Els Castellers de Figueres van venir a donar-ho tot a Bescanó i van repetir el programa que ja portaven l’any passat. 3d7 per començar. El primer 5d7 de la temporada per posar una marxa més, i un 4d7 deformat però molt segur per acabar la ronda de castells. Tancaven actuació amb un pilar de 5. I ara a esperar-los de nou per Sant Jordi, on tornarem a compartir plaça, aquest cop a Salt. Una alegria i un plaer poder seguir la seva bona evolució compartint places.

I la novetat d’enguany eren els Esperxats de l’Estany, que havien saltat del programa en la seva última edició. Després d’una primera ronda accidentada, on van haver de desmuntar un 4d6a mentre una de les terces feia classes accelerades de vol sense motor, van reconduir una molt bona actuació, tot descarregant el 5d6, el 3d6 i el 4d6, i que van tancar amb dos pd4. Destacar que a aquestes alçades, els Esperxats ja han descarregat més d’un 5d6 i tota una torre de 6. Veurem fins on arriben aquest 2017.

No puc acabar aquest article sense fer una menció a la gran iniciativa d’obrir el local de la colla per poder celebrar plegats una actuació que bé s’ho mereixia. Vam passar una molt bona estona, que segur que s’anirà repetint més d’un diumenge. Si diumenge ja estàvem així, què farem per la Diada de l’Aniversari? Mama por…