Diumenge passat tocava festa grossa. Una munió de camises marreques plenes d’energia omplien cada racó de la plaça Lluís Companys de Salt. Érem els amfitrions de la XXa Trobada de les Colles de l’Eix, i no podíem deixar passar la oportunitat. Quanta força i quantes ganes acumulades! Aquesta trobada ha estat sempre una diada especial que ha creat molts vincles entre les colles que l’integrem. Trobo interessant recordar com en parlava fa un parell d’anys en aquesta prèvia.

En aquest context, i enmig d’un anonimat mediàtic, a 10 de juny els Marrecs de Salt vam fer saltar la banca de les porres castelleres. Vam obrir amb un 4d8 que, aquest cop sí, feia força goig de veure. Ara només falta comprovar fins on podem portar aquesta estructura de quatre… Però a segona ronda es va parar el temps. El moment clau que ens havia de catapultar entre les grans colles del moment o deixar-nos com una altra flor d’estiu qualsevol. Però els Marrecs no som una flor d’estiu. Quan ens ajuntem tots, som una muntanya forta i compacta. Durs com la terra i alçats fins al cel. Com el tres de nou amb folre que vam plantar. Treballat perquè res és gratuït, i menys encara un castell d’aquesta magnitud, però ferm en tot moment com es mereix el treball que li hem fet a cada assaig.

No cal dir que allò va ser una autèntica bogeria. Un alliberament de tensió descomunal que va fer viure a la plaça uns instants de verdader clímax casteller.

Amb l’empenta que dona l’esforç recompensat i aprofitant el bon moment, vam clavar un 2d8f a tercera ronda per poder sortir de plaça amb el cap ben i ben alt. Tres pilars de cinc per acabar de marcar una mica de paquet i au, a dinar i a rebre felicitacions.

Sense cap intenció de faltar al respecte, aquesta vegada resumiré molt més la resta de colles per no allargar massa la pallissa que us estic cardant. La qüestió és que Lleida va venir amb el 5d7, a l’espera de tornar a intentar el 4d8, Tirallongues va tronar a fer el 4d8 i segueixen forts, i els Sagals van repetir 3d8 i també preparen nous castells per treure aviat.

I dilluns, amb el cap encara espès, llegeixo titulars que ens posen diumenge de concurs, que rebentem registres, que els Marrecs de Salt bla bla bla… i mil elogis més que m’omplen d’orgull de colla i em fan prendre consciència de la dificultat dels reptes que estem assolint. El que ningú diu, és que cada dia som més i més ben avinguts. Que omplim el local, que junts ens ho passem bé, que som una família, que la gent nova es troba com a casa, que tots i cadascun de nosaltres, des del seu àmbit d’actuació, des de les seves inquietuds, des de les seves ganes tothom aporta un granet de sorra a la gran muntanya que és aquesta colla. Perquè no són aquests castellots que fem els que ens estant convertint en una gran colla, ans al contrari. És el fet de ser una gran colla, en tots els aspectes, el que ens permet assolir aquests castells.

Així doncs, només ens queda gaudir del moment i preparar-nos per un mes de juliol que arriba ple de Rock ‘n Roll. Us ho perdreu?

Fins la propera enfaixada!