Quan diumenge vaig arribar a les piscines de Salt i vaig veure que hi havia tres autocars per baixar a Barcelona em va venir un formigueig a la panxa molt difícil d’explicar. No era tant pels castells que anàvem a fer (que també, però ja ho sabíem des de divendres, això). Més aviat era una sensació d’orgull marrec. Una petita sensació de victòria ja abans de sortir de casa. La demostració que quan se’ns convoca per fer depèn de quins castells, la colla respon sense vacil·lar.

Feia dies que la tècnica anunciava que volia fer el 5d8 i el pilar de 6 al barri de Sant Antoni, i allà estàvem 150 marrecs armats amb les camises i les faixes preparats pel que fes falta. Quina patxoca, tu!

I així, amb aquest tarannà de colla que es fa gran vam arribar a la gran capital. Un bon dia de sol i dues colles amigues ens acompanyarien en la nostra gesta de fer història quinze dies abans de Plaça del Vi.

Els amfitrions, els Castellers del Poble Sec, van evidenciar que no estan en el seu millor moment de forma, a més d’algunes baixes puntuals que els van obligar a baixar pretensions, fins i tot de la gamma de castells de set. Van obrir plaça amb un 4d7 força alleugerit, en vistes a no deixar del tot de banda el repte dels castells de vuit per enguany. Un bon 5d7 en segona ronda feia pensar que rubricarien una diada plàcida, tot esperant reeixir per la seva diada. Però la tercera ronda els va estroncar els plans quan el pilar del 4d7a va cedir després de dues batzegades fortíssimes. Una llàstima per una nova alineació de pilar que no pintava gens malament. Ara només queda desitjar als Bandarres que es recuperin bé i que aviat els tornem a veure al nivell que es mereixen.

També hi havia a plaça els Sagals d’Osona. Una colla que està fent un final de temporada extraordinari, a jutjar pels dubtes que generaven a principis d’any. 5d7, 3d8 i 2d7 per una colla renascuda que torna a creure en sí mateixa i que ja deu mirar el 2017 amb les màximes ambicions.

Però la veritat és que diumenge els autèntics protas de la peli, érem nosaltres, els Marrecs de Salt. Havíem anunciat grans castells, i ara tocava demostrar que no anàvem de farol. Així doncs, a primera ronda vam obrir les cartes i vam ensenyar la nostra gran catedral, la que es fa a Salt, i allà on els Marrecs volguem. 5d8 de sortida i les coses clares.

En segona ronda, es tractava de demostrar-nos a nosaltres mateixos que lo del 3d9f va en serio. I com que tots ho sabíem, vam plantar un 3d8 de postal que demana a crits un pis més per Sant Narcís.

La tercera ronda era un 4d8, que havia de ser de tràmit, però que vam haver de treballar molt per descarregar-lo. Un avís per recordar-nos que no ens podem despistar en cap dels castells que portem a plaça.

I superades les rondes de castells, vam anar a per la cirereta del pastís. Per primer cop aquesta temporada trèiem el pilar de sis fora de l’assaig. I malgrat la quantitat de vegades que hem descarregat l’espadat al local, els nervis del directe van fer acte de presència. Primer un intent desmuntat que ens va agafar a tots per sorpresa. Després un pd6c massa in extremis i que no fa justícia al gran nivell que ha demostrat aquest castell durant els assajos. Una llàstima, però ningú millor que nosaltres sap lo que promet aquest pilar i les expectatives que en ell hi tenim posades. Una anècdota que no emmascara el fet que vam rubricar la millor actuació de la nostra història. I ja portem dues actuacions consecutives parlant en aquests termes. I lo més “catxondo” de la situació, és que tots sabem que lo millor, encara està per venir.